CCOO de banca va pagar als seus delegats 3,7 milions en sobresous

Comfia, la poderosa federaci¨® de banca de CCOO, va repartir 3,7 milions d'euros en sobresous als seus delegats entre el 2008 i el 2012, anys en qu¨¨ el sector va perdre m¨¦s de 30.000 llocs de treball i una vintena d'entitats van ser rescatades amb fons p¨²blics. Segons els comptes interns del sindicat, als quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S, la crisi del sector contrasta amb la solv¨¨ncia de Comfia, el patrimoni net de la qual va cr¨¦ixer dels 7,6 milions del 2008 als 12,1 milions el 2012 (un 59%). Bona?part d'aquesta sanejada situaci¨® s'explica per les aportacions que les caixes, bancs, asseguradores i patronals van fer al sindicat: 8,3 milions d'euros.

Les anotacions comptables reflecteixen que els complements salarials es concentren en l'executiva estatal (1,97 milions) i la federaci¨® de Madrid (0,49 milions), encara que els beneficiaris s¨®n m¨¦s de 100 persones. Els delegats de Comfia a Catalunya no hi estan inclosos perqu¨¨ la seva secci¨® ¨¦s l'¨²nica que consolida comptes a escala territorial i no sectorial.

La gran majoria dels receptors dels complements ¡ªd'uns 20.000 euros anuals en els casos m¨¦s elevats¡ª exerceixen l'activitat sindical com a alliberats, ¨¦s a dir, cobren el sou de les entitats financeres d'on procedeixen. Un portaveu de CCOO explica que el sou anual mitj¨¤ al sector ¨¦s avui ¡ªdespr¨¦s dels ERO i retallades salarials¡ª d'uns 45.000 euros, xifra que supera els 65.000 euros en els casos amb m¨¦s antiguitat.

El patrimoni del sindicat va cr¨¦ixer de 7,6 milions el 2008 a 12,1 el 2012

Aquests sobresous van ser objecte fa dos anys d'una inspecci¨® de la Seguretat Social ja que, encara que pagaven l'Impost de la Renda, no cotitzaven a aquest organisme. Despr¨¦s d'un any de negociacions, el sindicat va comen?ar a fer-ho, encara que la Seguretat Social no va adoptar cap mesura pels exercicis anteriors.

Els comptes de Comfia ¡ªque inclouen altres activitats amb menys pes, com consultories, i que l'any passat es va fusionar amb la Federaci¨® de Comer? i Hostaleria¡ª mostren que les quotes dels afiliats han estat la seva principal via de finan?ament, amb 34,3 milions en els cinc anys. A grans trets, aquestes quotes cobreixen les despeses de funcionament de la federaci¨®, mentre que les ajudes de les empreses han perm¨¨s pagar els sobresous i augmentar el patrimoni, destinat en bona part (11,6 milions a 31 de desembre del 2012) a inversions financeres.

Comfia s'ha consolidat els ¨²ltims anys ¡ªl'¨²ltima vegada aquesta mateixa setmana en banca¡ª com a primer sindicat al sector financer, amb un suport del 30% al 50% dels treballadors, segons any i entitat. L'afiliaci¨® tamb¨¦ ha crescut notablement durant la crisi: s'ha passat de 99.000 a 120.000 persones.

La llista dels beneficiaris que han rebut m¨¦s complements salarials est¨¤ dominada per membres de l'Executiva Estatal de Comfia, formada per entre 35 i 49 membres en aquest temps. La segueixen les de Madrid, Cant¨¤bria, Navarra i Arag¨®. Eduardo Alca¨ªn Tejada, coordinador d'?rees de Comfia, va ser qui m¨¦s diners va percebre en aquests cinc anys, 92.301 euros. A poca dist¨¤ncia hi ha Rafael Mu?oz Moreno, secretari de Comunicaci¨®; Manuel S¨¢nchez Montero, secretari d'Acci¨® Sindical; i Jos¨¦ Mar¨ªa Mart¨ªnez L¨®pez, secretari general.

Els complements salarials es concentren en l'executiva estatal

Els comptes de Comfia posen de manifest que van ser les caixes d'estalvi les que m¨¦s van finan?ar el sindicat. D'una banda, i a excepci¨® de Banesto ¡ªavui integrat al Santander¡ª, les entitats d'estalvi van donar m¨¦s "ajudes directes". En segon lloc, el sindicat tenia a les caixes una segona via de finan?ament pel cobrament de dietes dels consells d'administraci¨®. Destaca tamb¨¦ que les tres patronals del sector ¡ªAEB, Acarl i Unespa¡ª aportessin un total de 464.000 euros. Comfia va rebre entre el 2008 i el 2012 4,98 milions d'euros en "ajudes directes" i 3,38 milions m¨¦s per dietes dels consells d'administraci¨® de les caixes.

Per entitats, La Caixa va ser l'entitat que m¨¦s va aportar a la federaci¨®: 2,24 milions. D'aquests, 1,04 milions corresponen a ajudes directes i 1,2 milions a les dietes dels delegats en els consells d'administraci¨® de la caixa i les empreses participades. La segona entitat m¨¦s generosa va ser Caja Madrid, amb 1,13 milions, encara que aquesta xifra inclou a partir del 2011 els imports corresponents a Bankia, que resulten de la fusi¨® de vuit entitats. La segueixen Cajasol, avui integrada a La Caixa, amb 554.000 euros, i Caixa Catalunya, avui rescatada i venuda al BBVA, amb 344.000 euros (en aquesta xifra falten anotacions comptables d'algun any).

La suma de les ajudes directes t¨¦ poca relaci¨® amb la mida de les entitats. Aix¨ª, la contribuci¨® de La Caixa ¨¦s gaireb¨¦ 10 vegades superior a la d'un banc com el BBVA, mentre que petites caixes com l'extinta Cajasol se situen als primers llocs de la llista. Aquest diari ha sol¡¤licitat als grans contribuents els conceptes pels quals van ser concedides aquestes ajudes, aix¨ª com els criteris seguits per fixar-ne l'import. Les respostes coincideixen a assenyalar que les ajudes compensen les despeses de l'activitat dels sindicats ¡ªreunions, viatges...¡ª segons la seva representativitat, tal com fixen els convenis col¡¤lectius i altres acords. Tamb¨¦ inclouen altres partides com la prevenci¨® laboral.

Les respostes, tot i aix¨°, no aclareixen les difer¨¨ncies observades entre les ajudes rebudes. En la majoria dels casos, la xifra anual aportada s'estableix sense relacionar-la amb les despeses reals suportades, a excepci¨® del Santander i BBVA que fixen "una quantitat m¨¤xima anual" i la paguen "segons els rebuts corresponents". La Caixa afegeix a aquests conceptes una ajuda de nou euros per vot assolit a les eleccions sindicals.

Investigacion@elpais.es