Tal com ¨¦rem

A la gal¡¤la dels Goya passada em va cridar l'atenci¨® que les tres can?ons que es van sentir a l'escenari, amb uns arranjaments actualitzats i interpretades per veus d'avui, eren can?ons que no nom¨¦s van estar de moda durant el franquisme sin¨® que, en algun cas, van tenir ¨¨xit en les versions de cantants clarament identificats amb aquesta etapa (com l'inefable Raphael).

Em va sorprendre una mica, deia, per¨° despr¨¦s vaig pensar que potser tenia un punt de saludable, despr¨¦s de tants anys d'identificaci¨® enganyosa entre tot el que va passar durant el franquisme i el franquisme mateix. No em desagradava fantasiar amb la hip¨°tesi que alg¨² hauria dissenyat l'acte amb la intenci¨® d'escenificar no tant una reconciliaci¨® amb aquella etapa com un retrobament. Un retrobament que perseguiria rescatar alguna cosa que l'enganyosa identificaci¨® assenyalada hauria intentat impedir, a for?a de propiciar-ne l'oblit. Em refereixo a les experi¨¨ncies viscudes per moltes persones durant aquells anys, ¨¤mbit que a Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n li agradava denominar, unamunianament, la intrahist¨°ria.

Part d'aquesta intrahist¨°ria la podem interpretar, sens dubte, en clau gaireb¨¦ pol¨ªtica, com feia l'autor de Cr¨®nica sentimental de Espa?a quan, per exemple, analitzava els missatges ocults en les lletres de moltes de les can?ons populars de l'¨¨poca, com les cobles de Concha Piquer, en les quals, de contraclaror, podia trobar-se una descripci¨® poetitzada de les dures realitats que la censura s'esfor?ava a ocultar. Per¨° potser una altra part d'aquesta intrahist¨°ria transcorria per lleres diferents, o la seva contaminaci¨® pol¨ªtica era menys forta, o expressava, m¨¦s que una conjuntura?social concreta, la visi¨® del m¨®n d'aquell moment hist¨°ric.

Reconstruir de manera vera? aquesta altra regi¨® de l'imaginari col¡¤lectiu durant l'¨²ltima etapa del franquisme, intentant reduir al m¨ªnim l'autoengany en qualsevol de les seves variants (inclosa l'¨¨pica, obstinada a conv¨¨ncer-nos, contra tota evid¨¨ncia, que viv¨ªem en un pa¨ªs abarrotat d'antifranquistes), probablement tingui una tasca important pendent de fer. Ens juguem una mica m¨¦s que el coneixement del nostre passat: ens juguem el coneixement de nosaltres mateixos, amb les contradiccions, incoher¨¨ncies i defalliments que ens constitueixen en ¨¦ssers humans.

Com en altres ¨¤mbits, tamb¨¦ en el de la necessitat del retrobament amb el passat, a Catalunya les coses s'han desenvolupat de manera peculiar: aqu¨ª hi ha m¨¦s festes i celebracions oficials commemoratives del lluny¨¤ 1714 que mem¨°ria d'un passat recent, i del qual podr¨ªem aprendre molt, com la lluita antifranquista. Es diria que alguns s'han proposat construir, a m¨¦s d'estructures d'Estat, estructures d'imaginari col¡¤lectiu, concordes no amb el que va haver-hi sin¨® amb el que desitjarien que hi hagu¨¦s hagut. Probablement per aquesta ra¨® una de les primeres iniciatives del govern de CiU quan va tornar al poder va ser la de, amb l'excusa de la crisi, desmantellar el Memorial Democr¨¤tic impulsat per Miquel Caminal, perqu¨¨ als nous governants els desagradava haver de confrontar-se amb el que va significar ¨Ci, sobretot, qui va protagonitzar i qui s'escaquejava sistem¨¤ticament¨C la resist¨¨ncia antifranquista a Catalunya.

I qu¨¨ hi ha de la regi¨® de la intrahist¨°ria relacionada amb la vida privada i les dimensions m¨¦s personals? A Catalunya s'esmenta de manera escassa, entre altres raons perqu¨¨ en aquella ¨¨poca encara no existia TV3, diposit¨¤ria oficial i exclusiva de la narrativa del passat de la societat catalana. Fixeu-vos que dels anys seixanta i primers setanta amb prou feines se'n parla si no ¨¦s per al¡¤ludir a episodis relacionats amb les reivindicacions nacionals o ling¨¹¨ªstiques, per¨° gaireb¨¦ mai per reconstruir la realitat completa i complexa de les nostres vides i experi¨¨ncies de llavors. Imagino que perqu¨¨ caldria agafar la informaci¨® de determinades fonts documentals (l'arxiu de RTVE, pel¡¤l¨ªcules, diaris i revistes de l'¨¨poca, etc¨¨tera). I a molts dels implicats els incomodaria la imatge que els retornaria els miralls. Es veurien sens dubte molt m¨¦s ben adaptats a aquell m¨®n del que ara els agradaria recordar.

I si alg¨² creu que exagero, que acudeixi a les p¨¤gines del n¨²mero de primavera de 2014 de la revista L?Aven?, on trobar¨¤ una reveladora entrevista amb Artur Mas. Hi explica no nom¨¦s com va viure el franquisme el seu entorn familiar (¡°es van anar acomodant a aquelles condicions, que eren les que eren¡±) sin¨® tamb¨¦ les raons per les quals ell mateix, lluny de prendre consci¨¨ncia pol¨ªtica quan va ingressar en una universitat en plena efervesc¨¨ncia el 1974, no ho va fer fins als noranta. Segons les seves pr¨°pies paraules, perqu¨¨ ¡°s'hi feia gaireb¨¦ de tot, excepte classes¡±, i ell pertanyia a un sector d'estudiants ben definit, el perfil de molts dels quals els lectors recordareu amb nitidesa. Eren els presumptes apol¨ªtics que solien repetir que ells anaven a la facultat ¨²nicament a estudiar.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.