La met¨¤fora de les Casernes

L'espai de les Casernes de Sant Andreu seria malenconi¨®s si no fos per les males herbes que creixen salvatges i que li donen vida. Una tanca blanca ho circumda tot i en una altra tanca, perpendicular, hi ha pintada una immensa bandera vermella i groga, desproporcionada enmig de tant silenci. En un extrem del passeig de Torras i Bages hi ha els habitatges que, dedueixo, pertanyien als oficials de les casernes. S¨®n pisos s¨°lids, d'estil ecl¨¨ctic, amb unes columnes panxudes, molt bonics: mentre els miro, entra al portal un cotxe negre i gran, un cotxe amb aire oficial.

Una de les porteries anuncia la Germandat dels Legionaris de Crist, ¡°local privat¡±, l'activitat del qual provoca queixes dels ve?ns, per¨° ¨¦s que en una altra porteria, just al costat, s'allotgen els Cavallers Mutilats. De ve?ns, n'hi ha pocs, a causa del descampat, per¨° a l'altra vorera s'estrena una comissaria dels Mossos, de color gris com totes, i la bella i funcional Casa Bloc.

Aquest ha estat un espai disputat: abans d'enderrocar les casernes, aqu¨ª va n¨¦ixer el primer campament d'immigrants sense un altre sostre possible, el primer conflicte entre la llei i la solidaritat. Aqu¨ª tamb¨¦ es van planificar equipaments que es pagarien amb plusv¨¤lues, com si les corporacions p¨²bliques ¡ªaquests terrenys s¨®n del Consorci de la Zona Franca¡ª no tinguessin l'obligaci¨® d'equipar els barris sense esperar un benefici en efectiu. Quan va declinar la tr¨ªada de pisos-oficines-hotels que va estar darrere de les grans transformacions en temps de bombolla, els descampats es van quedar buits. Aqu¨ª hi ha la Sagrera, que camina a pas de tortuga, ¨¦s a dir, a pas d'inversi¨® ministerial.

El cas ¨¦s que els ve?ns, que reclamen una mica de vida en aquest espai, ara reconeixen que aquells equipaments que havien pactat avui estarien ¡°antiquats¡±. Aix¨° diuen, i ¨¦s preocupant que es planifiqui sense criteri, amb una data de caducitat tan curta, amb una mirada tan de present que en deu anys all¨° que es reclamava ja no serviria.

Els equipaments s¨®n una pe?a indispensable al barri, per¨° no ¨¦s l'¨²nica pe?a; ning¨² dubta que en temps de crisi tamb¨¦ fan falta ajudes concretes que salvin la gent de la pen¨²ria. Per¨° la ciutat ha d'aportar una tercera pota de sustentaci¨®: les expectatives de futur. En les tristament famoses perif¨¨ries de Par¨ªs, quan hi ha disturbis el primer que crema s¨®n els equipaments. El noi de la banlieue se'n va amb el molotov a la biblioteca o al centre c¨ªvic i li cala foc, com dient que a ell ning¨² el comprar¨¤ amb un equipament, si no li estan oferint comunitat. Com podem pert¨¤nyer a un lloc sense futur? Es parla molt de la crisi d'identitat de les poblacions que ja s¨®n n¨¦tes de les velles migracions, per¨° el problema segueix sent d'expectatives. La identitat no ¨¦s una barrera quan es comparteix el futur. El tema, doncs, ¨¦s l'exclusi¨®, no la desigualtat. Es pot comen?ar des de baix si hi ha cam¨ª cap amunt. La met¨¤fora gastada de l'ascensor social.

Una met¨¤fora que nom¨¦s s'engega si la ciutat funciona en el seu conjunt com a motor econ¨°mic encaixat en un context internacional. Fa falta la beca del menjador per¨° tamb¨¦ el Mobile World Congress que comen?a d'aqu¨ª a pocs dies. Ho resumia de forma brillant el regidor Antoni Vives dimarts passat a l'Ateneu Barcelon¨¨s. Va exposar, sense una sola nota escrita, un model integral en el qual el fablab ¡ªimpressi¨® en 3D segons la tecnologia proposada pel MIT¡ª la Ciutat Meridiana es donava la m¨¤ amb la projecci¨® de Barcelona, partint d'una identitat que ell anomenava espiritual i que resultava ser una combinaci¨® de cultura (mestissa), projecte, ambici¨® i cohesi¨® social. Barcelona al m¨®n, des del barri hum¨¤, solidari, integrat. Cap d'aquests pols es pot oblidar. El model de Vives ¨¦s impecable, una suma de valors, una altra cosa ¨¦s que es vegi clarament en la pol¨ªtica quotidiana.

Fa poc, la gran Saskia Sassen, que ¨¦s una dona brillant, cosmopolita, que salta d'una idea a una altra conven?uda que les idees es fecunden entre elles, deia al CCCB una cosa greu: est¨¤ de moda parlar de desigualtat, per¨° es tracta de just¨ªcia. La desigualtat ha existit sempre, afirma, el que hem d'assegurar ¨¦s que hi hagi just¨ªcia. Que ¨¦s, diria jo, una q¨¹esti¨® de dignitat.

Que la renda de Nou Barris sigui la meitat que la de Pedralbes no ¨¦s injust si Nou Barris no ¨¦s una condemna per a la generaci¨® que ara juga a les seves places. El que establia Saskia Sassen, amb el seu accent de Buenos Aires, ¨¦s que no estem controlant com a ciutadans les forces que mouen el m¨®n i que ella centra al capital financer. La ciutat ¨¦s, tanmateix, un bon instrument per controlar els efectes d'aquest poder cec i egoista. Perqu¨¨ la ciutat ¨¦s proximitat, ¨¦s solidaritat, ¨¦s distribuci¨® de la riquesa en forma d'oportunitats. Ep, si la ciutat funciona.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.