Ser porter en un equip de davanters

No ha de ser f¨¤cil fer de porter en un equip en qu¨¨ nom¨¦s es parla dels davanters com ¨¦s el cas del Bar?a. Els seguidors compten sobretot els gols a favor, i m¨¦s quan Messi encal?a Cristiano Ronaldo, i es fixa poc en els que rep, encara que sigui el menys batut de la Lliga. Bravo nom¨¦s n¡¯ha encaixat 13 en 23 partits, i pel que es veu l¡¯afici¨® tamb¨¦ sembla encantada amb Ter Stegen, encara que de moment ho faci millor amb els peus que no pas amb les mans, un detall que va quedar for?a clar dimecres de la setmana passada quan es va empassar el xut de Trigueros en l¡¯enfrontament amb el Vila-real.

La serenitat de Claudio Bravo i la classe de Ter Stegen han provocat una certa tranquil¡¤litat al Camp Nou despr¨¦s d¡¯un temps en qu¨¨ els aficionats es tapaven els ulls cada cop que el rival passava de mig camp i enfilava la porteria de Pinto. No es pot pas dir que el Bar?a perd¨¦s l¡¯any passat els t¨ªtols per culpa del suplent amic de Messi. Per¨° tampoc va fer res per guanyar-los. Al cap i a la fi, Pinto va ser fidel a la dita de Di St¨¦fano, que quan era entrenador del Val¨¨ncia va dir al seu porter: ¡°No li demano pas que aturi les pilotes que van a dins, per¨° s¨ª que li agrairia que no es fiqu¨¦s les que vagin a fora¡±. El Bar?a ha tingut grans porters i tamb¨¦ d¡¯altres de molt estrafolaris, com ara Pinto.

Impossible oblidar-se de Platko des que l¡¯¨®s ros va ser immortalitzat per l¡¯oda d¡¯Alberti

Impossible oblidar-se de Platko des que l¡¯¨®s ros va ser immortalitzat per l¡¯oda d¡¯Alberti a l¡¯heroica final de Copa de 1928. Temps d¡¯¨¨pica al Bar?a. L¡¯est¨¨tica vindria anys m¨¦s tard representada per l¡¯Antonio, conegut mundialment com el Guapo Goleiro o el Gat de Maracan¨¢, per la seva actuaci¨® al Mundial del Brasil 1950. Antoni Ramallets no nom¨¦s va substituir com mereixia un porter de la talla de Velasco, sin¨® que es va convertir en un dels futbolistes m¨¦s admirats del Bar?a. La llegenda diu que Ramallets va confondre la pilota amb una posta de sol a la male?da final de Berna 1961 perduda contra el Benfica.

Una tercera figura cabdal en l¡¯evoluci¨® de la porteria blaugrana va ser Zubizarreta. El basc representa la intel¡¤lig¨¨ncia i el lideratge silenci¨®s en un equip tan exuberant com va ser el Dream Team de Cruyff. Mai no es tirava per a la fotografia, de la mateixa manera que va dignificar com pocs el bra?al de capit¨¤ del Bar?a. Asseguren els entesos que hi ha dues classes de porters: els populistes i els que resolen els problemes sense fer soroll. Zubizarreta sempre va ser seri¨®s, com tamb¨¦ ho va ser Sadurn¨ª, mentre que n¡¯hi ha hagut pocs amb tant carisma com Urruti, aclamat des que Puyal li va dir que l¡¯estimava per aturar un penal a M¨¢gico Gonz¨¢lez a Valladolid que va donar la Lliga al Bar?a.

Una tercera figura cabdal en l¡¯evoluci¨® de la porteria blaugrana va ser Zubizarreta

Tamb¨¦ n¡¯hi ha hagut que feien patir, ni que fos per la seva capacitat agon¨ªstica, pocs com Artola, sant Artola glori¨®s, clavat a la ratlla de gol, disposat a una aturada inversemblant al camp m¨¦s enfangat i contra el rival m¨¦s dur, anys de Copes i Recopes, res de Lligues. Un altre de molt sofert va ser Hesp, presentat per Casaus com Rudolph Hess, i que va ser protagonista d¡¯un anunci de Caprabo, molt aclamat per la seva exhibici¨® en la tanda de penals d¡¯aquella final de Copa guanyada al Mallorca. Igualment c¨¨lebre va ser l¡¯actuaci¨® d¡¯Arnau en un partit contra l¡¯Arsenal. A vegades val m¨¦s una intervenci¨® oportuna que no pas vint partits en l¡¯anonimat, com li pot haver passat al fill de Reina.

Tampoc s¡¯han de passar per alt els porters que han fet fortuna com a t¨¨cnics. Un bon exemple en serien Llorens, Castel o Unzue. I cal no oblidar, d¡¯altra banda, aquells als quals es va empassar el camp, com Lopetegui, V¨ªtor Baia o Dutruel ¨Cel franc¨¨s resava un parenostre quan es posava sota els pals¨C, ni els que perduren pels detalls: qui no recorda el serrell d¡¯Huguet, o la cua i la cara pintada de Rustu, per no parlar del bigoti d¡¯Amig¨®? No ¨¦s f¨¤cil tampoc donar volada al curr¨ªculum de Llagostera o d¡¯Angoy. M¨¦s b¨¦ va caure Bonano, que escrivia uns contes molt bons, o cl¨¤ssics com Pesudo.

Un dels m¨¦s rom¨¤ntics seria segurament Mora, protagonista del 0-5 a Madrid, de la mateixa manera que d¡¯entre els menys afortunats hi figuraria Jorquera, lesionat en un partit de la selecci¨® catalana, o Kopke, que mai va ser presentat tot i que havia estat fitxat a l¡¯Eurocopa 1996. El m¨¦s dram¨¤tic, en qualsevol cas, va ser Enke. El porter alemany, destru?t en un partit de Copa a Novelda, es va su?cidar anys m¨¦s tard (2009). Fins que no va arribar Vald¨¦s hi va haver molta barrila, amb els porters del Bar?a. Hi va haver un moment en qu¨¨ Vald¨¦s semblava formar part de la porteria, com si fos un dels dos pals o el travesser, una extensi¨®, per la seguretat que donava a l¡¯equip i a l¡¯afici¨®, decisiu en l¡¯u contra u i en les finals de Champions.

La petjada de Vald¨¦s va ser tan important que l¡¯afici¨® es va oblidar de Busquets

La petjada de Vald¨¦s va ser tan important que l¡¯afici¨® es va oblidar de Busquets, el porter sense mans que jugava amb pantalons llargs, i va castigar Pinto, sempre perdedor en comparaci¨® amb el porter titular del Bar?a. I d¡¯aqu¨ª ve que ara la gent blaugrana hagi recuperat la pau amb Bravo i Ter Stegen. Trobar un substitut de Vald¨¦s semblava la feina m¨¦s dif¨ªcil del m¨®n, i ara resulta que el Bar?a n¡¯ha trobat dos que, de moment, funcionen igual de b¨¦: un guanya punts i l¡¯altre ha de guanyar partits. Res a veure amb els anys setanta, quan Vic Buckingham alternava Sadurn¨ª i Reina en funci¨® de si es jugava a casa o fora, sin¨® que ara es varia en funci¨® de la competici¨®: un s¡¯alinea a la Lliga i l¡¯altre a la Copa i la Champions.

Que juguin tots dos ser¨¤ senyal que el Bar?a disputa tots els t¨ªtols fins al final, moment aleshores d¡¯entrar en comparacions de veritat amb Ramallets, Zubizarreta i Vald¨¦s. Llavors ja en parlarem.