La rebel¡¤li¨® socialista obliga Valls a treure per decret la seva reforma estrella

La batalla que enfronta les dues faccions dels socialistes francesos ha originat aquest dimarts ferides irreparables als dos b¨¤ndols. La guerra ja ¨¦s inevitable. El primer ministre, Manuel Valls, ha decidit aprovar per decret la pol¨¨mica llei per liberalitzar l'economia nom¨¦s uns minuts abans de la seva prevista votaci¨® a l'Assemblea. Desenes de diputats socialistes rebels havien anunciat que votarien contra la norma i, davant el risc que fos rebutjada, Valls ha utilitzat una arma excepcional que li permet la Constituci¨® per saltar-se el Parlament.

Valls ha explicat davant el ple de l'Assemblea que la llei ¨¦s ¡°essencial¡± per a l'economia francesa i que, ¡°davant el risc¡± que el Parlament no l'aprov¨¦s, ha decidit rec¨®rrer a aquesta prerrogativa tan extraordin¨¤ria. ¡°Ning¨² ens far¨¤ retrocedir¡±, ha emfatitzat. ¡°L'esquerra governa i ha d'assumir la seva responsabilitat. Plenament.¡±

L'article 49.3 de la Constituci¨® francesa assenyala: "El primer ministre pot, despr¨¦s de la deliberaci¨® del Consell de Ministres, assumir la responsabilitat del Govern davant l'Assemblea Nacional sobre el vot d'un projecte de llei de finances o de finan?ament de la Seguretat Social. En aquest cas, el projecte es considera aprovat, excepte si es vota una moci¨® de censura en les seg¨¹ents 24 hores. El primer ministre pot rec¨®rrer a aquest procediment per a un altre projecte o una proposici¨® de llei per sessi¨®¡±.

Al mat¨ª, Valls s'havia reunit amb el seu grup parlamentari per cridar a l'ordre els d¨ªscols. ¡°No dramatitzo¡±, els ha dit, ¡°per¨° en el moment en qu¨¨ us parlo, el text no t¨¦ prou suport. Aix¨° suposar¨¤ una debilitat important¡±. Els cr¨ªtics, almenys 40, no estaven disposats a afluixar la corda. A primera hora de la tarda, Hollande ha convocat amb urg¨¨ncia un Consell de Ministres extraordinari que ha concl¨°s en pocs minuts amb l'autoritzaci¨® a Valls perqu¨¨ utilitz¨¦s el 49.3 si ho considerava necessari, com aix¨ª ha estat.

Els socialistes cr¨ªtics exigien sobretot que no s¡¯ampli¨¦s de cinc a dotze els diumenges amb perm¨ªs per obrir els comer?os

L'anomenada Llei per al Creixement, l'Activitat i la Igualtat d'Oportunitats, elaborada pel jove ministre d'Economia, Emmanuel Macron, s'ha convertit en el camp de m¨¤xim enfrontament entre els socialdem¨°crates i els social liberals. Tamb¨¦ coneguda com a llei Macron, la norma simbolitza el nou gir que Valls i Macron, entre d'altres, volen donar al Partit Socialista franc¨¨s davant la vella gu¨¤rdia.

Per aix¨°, s'havia presentat al desembre com el projecte estrella de les noves reformes de l'Executiu, mentre que per als rebels era mostra de la ¡°deriva liberal¡± en la qual havien entrat Valls i Macron. La llei, a m¨¦s, era la primera prova de foc del titular d'Economia, de 37 anys, tamb¨¦ considerat el ministre estrella del Govern, a qui els rebels havien convertit en el centre dels seus atacs des que va entrar al Govern l'agost passat.

Per tot aix¨°, m¨¦s que pel seu contingut, la llei Macron ¨¦s un s¨ªmbol de la nova l¨ªnia empresa pel president Fran?ois Hollande i el seu primer ministre.

La nova llei persegueix eliminar traves a l'activitat econ¨°mica ¡°sense renunciar al model social franc¨¨s¡±, segons precisa al seu pre¨¤mbul, amb el doble objectiu d'afavorir la inversi¨® i crear ocupaci¨®. La mesura m¨¦s criticada pels socialistes rebels i els sindicats consisteix a ampliar de cinc a dotze el nombre de diumenges a l'any en els quals podran obrir-se els comer?os. A m¨¦s, el Govern fixar¨¤ per decret zones tur¨ªstiques internacionals en les quals els comer?os podran obrir tots els diumenges de l'any.

La llei tamb¨¦ preveu la lliure instal¡¤laci¨® de despatxos de notaris i la reducci¨® de les seves tarifes, la desaparici¨® de traves a l'obertura de l¨ªnies de transport amb autob¨²s, l'abaratiment dels permisos de conduir o la privatitzaci¨® de b¨¦ns p¨²blics per un valor d'entre 5.000 i 10.000 milions, 4.000 dels quals seran destinats a reduir el deute p¨²blic i la resta a inversions.

L'Assemblea Nacional francesa est¨¤ integrada per 577 diputats i els socialistes en tenen 288, un menys de la majoria absoluta. Almenys 40 havien anunciat el seu vot en contra de la llei Macron, igual que gaireb¨¦ tots els parlamentaris de la Uni¨® per a un Moviment Popular (198), els Verds (18) o els comunistes (15). En el millor dels casos per al Govern, la llei hauria tirat endavant amb suports puntuals del centre o la dreta. El que ha passat aquest dimarts mostra, una vegada m¨¦s, que el suport parlamentari a l'Executiu ¨¦s molt inestable.

La UMP, el partit de Nicolas Sarkozy, ha anunciat la seva decisi¨® de presentar una moci¨® de censura contra el Govern que s'haur¨¤ de votar dijous. T¨¦ el suport dels centristes (30 escons). Si ctingu¨¦s una majoria de diputats, la llei Macron no quedaria aprovada, per¨° les possibilitats que tiri endavant s¨®n escasses. L'ultradret¨¤ Front Nacional (dos escons) ho ha aprofitat i ha exigit la dimissi¨® del Govern.