Ai, aquesta Barcelona tan provinciana

Vaig experimentar una intensa alegria quan vaig llegir a Internet que a Catalunya s'est¨¤ forjant un nou grup d'intel¡¤lectuals disposats a deixar la pell a l'ermot cultural de la nostra societat. Aix¨° va ser el que vaig creure quan vaig llegir alguna cosa referent a gent que s'aglutinava al voltant de dues paraules m¨¤giques: art i cultura. Es tracta del CLAC (Centre Lliure d'Art i Cultura). Aix¨° vol dir, em vaig dir (sense que deix¨¦s d'intrigar-me aix¨° de ¡°lliure¡±), que el debat s'enriqueix. Que a Catalunya hi ha espai per a noves propostes culturals i art¨ªstiques.

Un cop llegida la not¨ªcia, vaig pensar: per fi gent disposada a qu¨¨ la cultura deixi de ser la convidada de pedra que ¨¦s sempre. O la flor que fa bonic. Vaig pensar en una associaci¨® per investigar noves solucions per a les dificultats de l'esperit, sobretot en un m¨®n tan mercantilitzat com el que vivim. Tamb¨¦ em vaig fer la il¡¤lusi¨® d'un f¨°rum de discussi¨® entre els partidaris d'una determinada est¨¨tica narrativa contra una altra de contingut antag¨°nic. Seria fant¨¤stic veure enfrontats els lectors defensors de la literatura de Baltasar Porcel i els de les novel¡¤les de Juan Mars¨¦: seria un debat ben apassionant aquest, sobretot quan no fa gaire temps es va decidir, entre un sector de la intel¡¤lectualitat d'escriptura en castell¨¤ a Catalunya, que el gran novel¡¤lista que va ser Porcel (i perdoneu l'heretgia, tan gran com l'autor d'?ltimas tardes con Teresa) era un escriptor subvencionat per la Generalitat, deixant entreveure amb molt mala fe que alg¨² d'aquesta mena no podria ser mai un novel¡¤lista com cal.

Tamb¨¦ vaig visualitzar altres tasques del CLAC: per exemple, com fer que els m¨²sics joves catalans amb obra pr¨°pia poguessin reunir-se amb els d'altres punts d'Espanya per intercanviar experi¨¨ncies i exposar les enormes dificultats que tenen perqu¨¨ aquestes obres s'estrenin en els circuits art¨ªstics de molta tradici¨®.

Ja veieu a quina tasca ingent s'enfronta aquesta nova associaci¨® de la cultura i de l'art que acaba de n¨¦ixer. Magn¨ªfic!, vaig exclamar, per fi un f¨°rum per discutir i obrir en canal tots els malentesos entorn de la cultura i la llengua a Catalunya, sense victimismes d'una banda i de l'altra. I vaig tornar a exclamar: Magn¨ªfic! Per fi es discutir¨¤, s'obriran ponts, es polemitzar¨¤ sobre assumptes que no importen a ning¨², tret dels que veiem com al costat de la desigualtat social i econ¨°mica hi va niant una altra de pitjors conseq¨¹¨¨ncies: la desigualtat cultural i l'espiritual.

El CLAC, pel que veig, ¨¦s com una esp¨¨cie de renovat grup d¡¯amics intel¡¤lectuals

Per¨° quina decepci¨® quan vaig llegir, en aquest mateix diari, el reportatge d'?ngels Pi?ol. Resulta que el CLAC no lluitar¨¤ per cap de les coses que he desgranat abans. El CLAC, pel que jo veig, ¨¦s com una esp¨¨cie de renovat grup d'amics intel¡¤lectuals. I dic aix¨° perqu¨¨ a alguns els vaig veure en altres llistes d'intel¡¤lectuals i signat¨¤ries de manifestos (alguns de francament inquietants, com aquell en qu¨¨ es comminava Rajoy a ser severament intransigent amb els independentistes).

Em va estranyar, aix¨° s¨ª, la barreja ideol¨°gica dels integrants. No em va estranyar menys que alguns repetissin en el seu fervor associatiu. A aquest grup d'intel¡¤lectuals sembla que els uneix el sa anhel de treure Barcelona del seu malalt¨ªs provincianisme. La nostra ciutat segueix entossudida a seguir tancada en si mateixa i negar-se tossudament a beure dels encants del cosmopolitisme. Llegeixo el reportatge de Pi?ol i no aconsegueixo sortir de la meva estupefacci¨®. I em faig una pregunta: Jo visc a la Barcelona que crec que visc? O formulat d'una altra manera: fins quan aquesta gent ens donaran la tabarra amb el mateix de sempre?

Els integrants del CLAC: recorren Barcelona? Van al cinema? Assisteixen als concerts del Palau o de L'Auditori? Van a la multitud de presentacions de llibres que es fan per setmana excepte quan s¨®n ells els qui presenten el llibre? Acudeixen a les confer¨¨ncies que es programen gaireb¨¦ cada dia dictades per conferenciants de tot el m¨®n? (Per cert, la setmana passada al MACBA va parlar sobre el Walter Benjamin m¨¦s pol¨ªtic el fil¨°sof d'Oviedo radicat a Madrid C¨¦sar Rendueles, i no vaig veure a ning¨² dels signants d'aquest pintoresc grup que hi an¨¦s per discutir sobre un assumpte filos¨°fic i pol¨ªtic tan important).

Freq¨¹enten els barris amb la seva efervesc¨¨ncia festiva i cultural? Coneixen Gr¨¤cia, el Born, el Raval, el barri G¨°tic, Sants, Sant Andreu (on funciona una orquestra de jazz de meravella)? En cap d'aquests llocs no n'he vist mai cap. Com tampoc els veig en els museus quan inauguren una exposici¨®, no els veig al MNAC, ni tan sols en les mostres d'art estranger, encara que siguin tan cosmopolites. I no cal dir a les estrenes de teatre, a les quals durant m¨¦s de quaranta anys no n'he vist a cap.

B¨¦, al llarg dels meus articles en aquest espai, crec que ha quedat clara la meva oposici¨® a la independ¨¨ncia de Catalunya. I finalment, a aquesta associaci¨® no la confongueu amb una altra de genu?ns bons prop¨°sits: la CLAC, la Coordinadora Llatinoamericana de Comer? Just.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari