Els cient¨ªfics espanyols defensen l¡¯experimentaci¨® amb animals

Els cient¨ªfics espanyols aixequen la veu en defensa de l'¨²s d'animals en la investigaci¨® biom¨¨dica. Els investigadors i professors d'Espanya van utilitzar 920.000 animals el 2013, l'¨²ltim any amb dades. Ara, la Confederaci¨® de Societats Cient¨ªfiques d'Espanya (Cosce) publica un document oficial en el qual defensa que aquest ¡°¨²s d'animals en la investigaci¨® ¨¦s vital per a l'aven? de la medicina¡±.

La Cosce surt a la palestra per ¡°millorar la informaci¨® que es transmet a la societat¡± i ¡°conscienciar les autoritats¡± davant el risc que sorgeixi a Espanya un ¡°activisme virulent¡± contra l'experimentaci¨® animal similar al que ja existeix en altres pa?sos. Durant l'¨²ltima d¨¨cada, animalistes radicals han enviat cartes bomba al neurocient¨ªfic Colin Blakemore, de la Universitat d'Oxford (Regne Unit), un grup de sis emmascarats va clavar una pallissa al marit d'una bi¨°loga de la Universitat de Calif¨°rnia (EUA) i un centre d'investigaci¨® biom¨¨dica de la Universitat de Hasselt (B¨¨lgica) va ser pastura de les flames per un atac premeditat.

En l'informe, els autors suggereixen fins i tot ¡°la modificaci¨® del Codi Penal¡± per endurir les penes ¡°pel tipus de delictes en els quals determinats grups activistes contraris a l'experimentaci¨® animal puguin inc¨®rrer¡±, com alliberar animals d'un laboratori per espatllar un treball cient¨ªfic d'anys.

Durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada, animalistes radicals han clavat pallisses a cient¨ªfics i han cremat laboratoris en altres pa?sos

¡°No volem que el nostre document faci enfadar ning¨², nom¨¦s volem informar perqu¨¨ qualsevol persona pugui formar-se la seva opini¨®¡±, explica Juan Lerma, coordinador del treball i director de l'Institut de Neuroci¨¨ncies d'Alacant. La Cosce, que agrupa 75 societats cient¨ªfiques espanyoles, recorda que la investigaci¨® biom¨¨dica ¡°beneficia directament els mateixos animals¡±, ja que els tractaments veterinaris moderns es basen en aquests estudis.

¡°Pr¨¤cticament tots els protocols actuals per a la prevenci¨®, la curaci¨® i el control de les malalties, dels antibi¨°tics a les transfusions de sang, de la di¨¤lisi al trasplantament d'¨°rgans, de les vacunes a la quimioter¨¤pia, de les operacions quir¨²rgiques de cor a la substituci¨® d'ossos i articulacions en cirurgia ortop¨¨dica, es basen en el coneixement obtingut mitjan?ant investigacions fetes en animals de laboratori¡±, subratlla el document.

Dels 920.000 animals utilitzats a Espanya el 2013 amb finalitats cient¨ªfiques i de doc¨¨ncia, el 85% van ser rosegadors, principalment ratolins (663.000) i rates (105.000), segons les dades del Ministeri d'Agricultura. Tamb¨¦ es van fer servir gaireb¨¦ 28.000 conills, 774 gossos, 300 cavalls i ases, 254 gats i gaireb¨¦ 9.400 porcs. Durant el mateix per¨ªode, als escorxadors espanyols es van sacrificar 41 milions de porcs per a alimentaci¨®. ¡°Per cada animal que es va utilitzar en investigaci¨® biom¨¨dica a Espanya el 2013 es van sacrificar 45 porcs per a alimentaci¨®, i per cada porc que es va fer servir en investigaci¨® es van consumir m¨¦s de 4.400 porcs en alimentaci¨®¡±, detalla el document.

Els autors del treball ofereixen m¨¦s dades per defensar que el nombre d'animals utilitzats en investigaci¨® cient¨ªfica ¨¦s ¡°relativament petit¡±. Nom¨¦s al Regne Unit, assenyalen, les autoritats maten m¨¦s de set milions de rosegadors cada any en la seva lluita contra les plagues indesitjables. Als EUA, els cient¨ªfics empren anualment uns 25 milions d'animals en els seus estudis, el 95% rosegadors. Al mateix temps, els nord-americans es mengen cada any 9.000 milions de pollastres i 150 milions de vaques, porcs i ovelles.

El 2013, els cient¨ªfics espanyols van utilitzar 9.400 porcs. Durant el mateix per¨ªode, als escorxadors del pa¨ªs se¡¯n van sacrificar 41 milions

Entre els autors de l'informe figuren els vicerectors d'investigaci¨® de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Aut¨°noma de Madrid, Jordi Alberch i Nuria Fern¨¢ndez; el president de la Societat Espanyola per a les Ci¨¨ncies de l'Animal de Laboratori, Javier Guill¨¦n; i l'investigador Llu¨ªs Montoliu, membre del Comit¨¨ de Bio¨¨tica del CSIC, l'organisme cient¨ªfic m¨¦s important d'Espanya. Tamb¨¦ signen representants d'associacions de familiars de persones amb alzheimer i d'ajuda a persones amb albinisme.

L'informe afirma que els cient¨ªfics apliquen ¡°rigorosament¡± el principi de les 3 R: reempla?ar per cultius cel¡¤lulars o simulacions inform¨¤tiques l'¨²s d'animals quan ¨¦s possible, reduir el nombre d'animals emprats als estrictament necessaris i refinar els m¨¨todes utilitzats per millorar el benestar animal. Les dades confirmen aquesta voluntat. El 2009, es van utilitzar 1,4 milions d'animals. En cinc anys, s'han redu?t un 34%.

Quant a la refinaci¨® dels m¨¨todes, el document posa l'exemple d'unes prote?nes fluorescents desenvolupades a partir de cuques de llum per investigadors de la Xarxa de Malalties Tropicals, pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III, a Madrid. Els investigadors han creat una soca del par¨¤sit que provoca la leishmaniosi amb aquesta prote?na fluorescent. Cada any, la malaltia, associada als gossos als pa?sos rics, mata unes 30.000 persones als pa?sos pobres. Gr¨¤cies a la prote?na, els cient¨ªfics poden veure l'evoluci¨® de la infecci¨® amb un detector de llum, sense necessitat de matar animals constantment. El m¨¨tode, asseguren, redueix fins a un 60% els sacrificis.

Els assajos amb animals han estat ¡°crucials¡± per desenvolupar ter¨¤pies contra el virus de la sida

El document detalla desenes d'exemples que mostren que l'¨²s d'animals ¨¦s ¡°essencial¡± en la investigaci¨® biom¨¨dica. L'hormona que produeix el p¨¤ncrees per controlar el sucre a la sang, la insulina, es va descobrir en gossos. Avui ¨¦s fonamental per tractar la diabetis humana i la dels mateixos gossos.

Els estudis en animals, continua l'informe, tamb¨¦ han estat ¡°crucials per identificar el virus de la sida¡± i per a ¡°la producci¨® de ter¨¤pies com els antiretrovirals, que han perllongat milions de vides¡±. La investigaci¨® en conills i gossos del virus del papil¡¤loma hum¨¤, principal causa del c¨¤ncer de coll d'¨²ter, va demostrar que amb una vacuna es podia impedir el desenvolupament del tumor en les dones.

Finalment, els autors defensen un dels aspectes m¨¦s pol¨¨mics de l'experimentaci¨® amb animals: l'¨²s de primats no humans. El 2013, a Espanya es van emprar uns 300 macacos. ¡°Els primats exerceixen un paper fonamental en l'estudi del cervell i de la conducta¡±, afirmen.

A la UE, l'experimentaci¨® amb grans simis (ximpanz¨¦s, bonobos, orangutans) est¨¤ prohibida excepte per a la investigaci¨® de malalties que puguin posar en perill la conservaci¨® de la mateixa esp¨¨cie o la vida d'¨¦ssers humans, com l'ebola.

La societat est¨¤ establerta en una hipocresia galopant. La investigaci¨® amb animals salva milions de vides¡±, diu un neurocient¨ªfic

L'any passat, un assaig cl¨ªnic de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) amb ximpanz¨¦s en captivitat als EUA va aconseguir una prometedora vacuna contra l'ebola que podria salvar milers de vides de ximpanz¨¦s i goril¡¤les en llibertat. Durant els ¨²ltims anys, un de cada tres goril¡¤les del planeta ha mort a causa d'aquest virus. Davant les cr¨ªtiques contra aquests experiments, el principal autor de la vacuna, Peter D. Walsh, va arribar a afirmar que ¡°Jane Goodall [primat¨°loga i activista contra els assajos amb simis] est¨¤ contribuint significativament a l'extinci¨® dels ximpanz¨¦s¡±.

¡°La societat est¨¤ establerta en una hipocresia galopant. La investigaci¨® amb animals salva milions de vides, humanes i animals. Els partidaris de la prohibici¨® hauran d'explicar les seves raons per no voler evitar morts i patiment¡±, diu Lerma.