Fent d¡¯Estat

La vicepresidenta Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa va confirmar el 6 de febrer que l'Executiu recorrer¨¤ al Tribunal Constitucional (TC) ¨Co al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya¨C?contra l'obertura de les delegacions de la Generalitat a Roma i Viena, anunciada pel Govern catal¨¤. A l'espera de con¨¨ixer l'abast del recurs, de moment cal recordar el que la mateixa vicepresidenta reconeixia: que el TC empara l'acci¨® exterior de les comunitats aut¨°nomes sempre que aquesta acci¨® no sigui contr¨¤ria a la pol¨ªtica exterior de l'Estat.

L'Alt Tribunal recorda en la sent¨¨ncia 165/1994, sobre l'obertura de l'oficina del Govern basc a Brussel¡¤les, que l'Estat t¨¦ compet¨¨ncia exclusiva en mat¨¨ria de ¡°relacions internacionals¡±, en virtut de l'article 149.1.3 de la Constituci¨®. No obstant aix¨°, el TC fa una interpretaci¨® estricta del concepte de relacions internacionals, entenent que aquest concepte es refereix al nucli dur de la mat¨¨ria que compr¨¨n la capacitat d'establir relacions diplom¨¤tiques, la celebraci¨® de tractats, la direcci¨® de la pol¨ªtica exterior i la supervisi¨® del compliment de les obligacions internacionals.

Aix¨ª, doncs, la compet¨¨ncia en relacions internacionals que la Constituci¨® atribueix en exclusiva a l'Estat no esgota totes les possibilitats de l'acci¨® exterior. Per aquest motiu, segons el TC, la sola pres¨¨ncia d'una delegaci¨® auton¨°mica a l'exterior ¡°no en prejutja el tipus d'activitat, ni determina que hagi d'incidir for?osament en l'exercici de la compet¨¨ncia estatal sobre relacions internacionals¡±. La seva exist¨¨ncia ser¨¤ constitucional sempre que s'ajusti al marc competencial de les comunitats aut¨°nomes i ¡°no condicioni o perjudiqui la direcci¨® de la pol¨ªtica exterior¡±.

En relaci¨® amb aix¨°, resulta simptom¨¤tic el fet que la Generalitat hagi passat per alt la seva obligaci¨® legal d'informar amb car¨¤cter previ el Govern espanyol de l'obertura de les dues noves oficines i d'esperar al fet que els ministeris d'Afers Exteriors i Hisenda emetin informes sobre la seva adequaci¨®, tant a l'ordre competencial com al principi d'efici¨¨ncia en la gesti¨® dels recursos p¨²blics que ha de presidir l'acci¨® exterior de l'Estat. No en va la Generalitat reconeix en la nota de premsa que informa de l'obertura de les noves delegacions que un dels seus objectius ¨¦s ¡°establir un canal de comunicaci¨® directe i sense intermediaris en relaci¨® amb el proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤ amb els governs itali¨¤ i austr¨ªac¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la controv¨¨rsia jur¨ªdica, l'obertura de noves oficines auton¨°miques resulta si m¨¦s no discutible

No hi ha dubte que es tracta d'un objectiu coherent amb el prop¨°sit declarat pel president Mas i altres membres del seu Govern d'¡°internacionalitzar el proc¨¦s sobiranista¡±. No obstant aix¨°, aquest objectiu apareix clarament dilu?t en els decrets de 23 de desembre del 2014 de creaci¨® de les dues delegacions, que preveu que serveixin per facilitar les ¡°relacions bilaterals¡± amb els governs itali¨¤ i austr¨ªac ¡°en l'¨¤mbit de les compet¨¨ncies de la Generalitat¡±, sense esmentar per res ¡°el proc¨¦s pol¨ªtic catal¨¤¡±.

Probablement estiguem davant un altre exemple del que el president Mas denomina ¡°ast¨²cia¡±, que consisteix b¨¤sicament a no deixar rastre escrit en decrets i lleis de les intencions que, no obstant aix¨°, es manifesten amb meridiana claredat en declaracions p¨²bliques i fins i tot en notes de premsa i articles period¨ªstics. El mateix Jordi Turull, president del grup de CiU a la Cambra catalana, reconeixia dijous passat a?Els Matins de TV3: ¡°Si cal ja posarem tota l'ast¨²cia necess¨¤ria perqu¨¨ aix¨° [de les ambaixades] continu? funcionant¡±.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la controv¨¨rsia jur¨ªdica, i fins i tot deixant de banda l'objectiu declarat pel Govern catal¨¤ d'internacionalitzar el missatge secessionista, l'obertura de noves oficines auton¨°miques resulta si m¨¦s no discutible per diverses raons. Per comen?ar, perqu¨¨ aquesta l¨°gica expansiva que presideix l'acci¨® de la Generalitat ¨¦s a les ant¨ªpodes de la l¨°gica contractora que caracteritza la diplom¨¤cia del segle XXI, sobretot a la Uni¨® Europea. Avui dia la prioritat dels pa?sos de la UE ¨¦s la integraci¨® dels serveis exteriors, la reducci¨® d'estructures administratives i la mancomunitat de recursos i infraestructures. Aix¨ª, Fran?a representa Espanya en mat¨¨ria d'extensi¨® de visats en pa?sos com Bangla Desh o Bielor¨²ssia, mentre que Espanya representa Guinea Equatorial a B¨¨lgica, Alemanya o It¨¤lia. Aix¨ª mateix, Espanya ha tancat la seva ambaixada en pa?sos com el Iemen, i n'ha delegat la seva representaci¨® a la UE.

D'acord amb aquesta l¨°gica contractora, la Llei d'Acci¨® Exterior i del Servei Exterior de l'Estat preveu la integraci¨® en les ambaixades espanyoles de les oficines auton¨°miques a l'exterior, amb l'objectiu, no nom¨¦s de reduir costos, sin¨® de fomentar la cooperaci¨® interadministrativa en la captaci¨® d'inversions estrangeres i en la promoci¨® de destinacions i productes espanyols. Mentre que els estats membres de la UE busquen f¨®rmules per optimitzar la seva efici¨¨ncia mitjan?ant sinergies intra i interestatals i economies d'escala, el Govern d'Artur Mas torna amb el tretze s¨®n tretze, obstinat a fer d'Estat i a continuar anant contra el signe dels temps.

Nacho Mart¨ªn Blanco ¨¦s periodista i polit¨°leg.