Cru?lla de sexe i mort

Explicava l¡¯escriptor argent¨ª C¨¦sar Aira que en la seva infantesa l¡¯obsessionaven dues imatges. D¡¯una banda, la de Crist crucificat, i de l¡¯altra, un titellaire movent el control, en forma de creu de fusta, de la seva criatura: qui sap si Jesucrist articulat per un eixam de fils o tal vegada un ninot despr¨¨s prec¨¤riament d¡¯una creu. El protagonista d¡¯El teatre d¡¯en Sabbath, novel¡¤la publicada originalment el 1995, ¨¦s un titellaire, Mickey Sabbath, home de 64 anys, retirat per una artrosi que li limita els moviments, per¨° plenament actiu just abans d¡¯arribar a la vellesa.

Sabbath ¨¦s lasciu, malagrad¨®s, exorbitant. A l¡¯inici de l¡¯obra el veiem casat amb l¡¯alcoh¨°lica Roseanne, per¨° abocat a Denka, immigrant iugoslava, ¡°l¡¯¨²nica dona que ha assaciat la voracitat sexual de Sabbath¡±. Per¨° Denka mor al principi; de fet, la vida de Sabbath tamb¨¦ ha estat marcada per la mort del seu germ¨¤ Morty a l¡¯ex¨¨rcit i la mort recent per c¨¤ncer de la seva mare. Tot es complica encara m¨¦s quan Roseanne es vol divorciar i el seu amic Linc se su?cida a Nova York, i encara m¨¦s quan Kathy, estudiant universit¨¤ria, perd unes cintes de casset amb les converses obscenes de tots dos. Les gravacions s¡¯emeten en un programa de r¨¤dio, i ¨¦s un m¨¦s dels episodis vergonyants de Sabbath. D¡¯altres s¨®n inquietants, com ara la desaparici¨® de la sensible Nikki, la seva primera dona.

Philip Roth (Nova Jersey, 1933) juga amb el passat de Sabbath en diferents moments des dels anys quaranta, un passat que contrapunteja constantment el present, com si en la mirada cap enrere es poguessin pouar les desgr¨¤cies actuals de l¡¯individu. La vida de Sabbath ha estat sempre marcada per l¡¯esc¨¤ndol (la novel¡¤la relata uns episodis molt divertits del seu Teatre Indecent, lloc on realitza un espectacle pornotitellaire) i l¡¯obra ¨¦s en definitiva la caiguda inexorable, predestinada, d¡¯un home, a la manera en qu¨¨ ho va ser el cas Lewinsky en aquells anys.

No hi ha ning¨² per damunt de Sabbath, la seva llibertat ¨¦s total, tant en la vida com en l¡¯art. El sexe abassegador d¡¯aquesta novel¡¤la (els personatges de Roth sempre hi pensen for?a) va generar menys esc¨¤ndol, quan es va publicar, entre les classes puritanes que el nihilisme dom¨¨stic del personatge. Si al principi veiem un home libidin¨®s, a poc a poc s¡¯infiltren en el relat els presagis de la mort d¡¯un individu que fa bona la idea que els lectors no empatitzen pas sempre amb personatges virtuosos. La decad¨¨ncia de Sabbath, la tortura d¡¯uns claus lancinants que el lliguen al seu present, deixa entreveure, com m¨¦s va, uns fils t¨¨nues que l¡¯estintolen a algun principi moral.

Se sol considerar aquesta novel¡¤la una de les millors de Roth, aquella que el va situar en la pl¨¨iade de la narrativa nord-americana jueva (cal que ens integrem en la societat on som?, qu¨¨ passa si ho fem?), i realment hi trobem la mateixa qualitat que hi ha en llibres posteriors com Pastoral americana, Em vaig casar amb un comunista i L¡¯animal moribund. Potser fins i tot hi ha alguns aspectes, entre despacientats i atrabiliaris, que la converteixen en una obra de culte. Roth la va escriure despr¨¦s del divorci de la seva segona dona i d¡¯un tractament amb sedants mal administrats. Potser d¡¯aqu¨ª ve la magm¨¤tica torrentada verbal que ens cau al damunt. Una novel¡¤la impressionant, extraordin¨¤ria, escrita per Roth a 60 anys, que arriba ara en catal¨¤ amb bona traducci¨® de Xavier P¨¤mies.