Bajanades

¡°Acord per afermar la unitat en defensa de les llibertats i en la lluita contra el terrorisme¡±; aquest ¨¦s el pomp¨®s t¨ªtol del pacte subscrit pel PP i el PSOE el 2 de febrer passat. La seva ¨²nica plasmaci¨® efectiva ¨¦s una reforma del Codi Penal. L'acord diu que t¨¦ com a objectiu la prevenci¨® i la persecuci¨® del terrorisme gihadista, una amena?a real arran dels recents atemptats de Par¨ªs. Conclou amb una solemne crida a aconseguir el m¨¦s ampli consens possible entre les forces pol¨ªtiques amb representaci¨® parlament¨¤ria.

La innovaci¨® m¨¦s cridanera de la reforma ¨¦s la introducci¨® en la nostra llei penal de la pres¨® permanent revisable (PPR). ?s una variant imprecisa i vergonyosa de la hist¨°rica cadena perp¨¨tua, desapareguda dels nostres codis penals des del 1928. La perpetu?tat de la pres¨® podr¨¤ evitar-se, revisar-se, quan el penat hagi complert 25 anys d'internament si llavors un tribunal aprecia un pron¨°stic favorable de reinserci¨®. Aix¨ª s'ha volgut acontentar, o enganyar, tant els que clamen per la cadena perp¨¨tua com els que exigeixen que les penes siguin humanit¨¤ries.

Avui dia la pena per un assassinat terrorista pot arribar a 30 anys de pres¨®. Si, com ¨¦s freq¨¹ent, va acompanyat d'altres delictes, la pena pot arribar a 40 anys. A aquestes grav¨ªssimes penes poden afegir-se una s¨¨rie de prohibicions que signifiquen controls judicials durant deu anys m¨¦s. Per aix¨° era in¨²til m¨¦s severitat, i perqu¨¨, a m¨¦s, als gihadistes no els dissuadiran ni els 40 anys de pres¨® ni la PPR, ja que el seu fort ¨¦s morir matant, com en els recents atemptats de Par¨ªs o Copenhaguen.

No s'ha aconseguit un consens entre les forces pol¨ªtiques amb representaci¨® parlament¨¤ries. CiU, el PNB, BNG, IU, i UPyD han formulat esmenes a la reforma legal, les qual recullen la cr¨ªtica general a la PPR per la seva possible inconstitucionalitat, la seva imprecisi¨® i la seva inutilitat. Davant d'aquestes cr¨ªtiques, Felipe Gonz¨¢lez ha defensat l'acord malgrat que ¡°potser no ¨¦s ni tan sols constitucional¡±, com si aix¨° fos accessori o irrellevant. Ha afegit que ¡°quan hi ha un atemptat terrible, llavors tothom reclama per qu¨¨ no s'ha fet el que s'acaba de fer¡± (es refereix a l'acord) i, amb un inacceptable somriure displicent, ha concl¨°s: ¡°I llavors ens penedim d'haver dit les bajanades que se senten¡±.

El que cal ¨¦s refor?ar l¡¯efic¨¤cia judicial i policial amb m¨¦s mitjans, posant al dia les figures del confident, el testimoni protegit i l¡¯agent infiltrat

S'han sentit les reflexions que quatre dies abans havia escrit a EL PA?S Tom¨¢s S. Vives, jurista savi i impecable que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional. Sortia al pas de la justificaci¨® que havien ofert els redactors de la PPR, presentant-la com a resposta a una demanda dels ciutadans. Assenyalava cr¨ªticament que ¡°resulta electoralment rendible?seguir els dictats de ciutadans col¨¨rics¡±. S'ha d'afegir que tant o m¨¦s, els dictats dels ciutadans atemorits, perqu¨¨ el vot de la por sempre ¨¦s contagi¨®s, paralitzant i conservador. I conclo?a el citat jurista: ¡°Posar les v¨ªctimes com a eix de la pol¨ªtica criminal ¨¦s un error ¨¨tic¡±. No deia bajanades.

Tampoc semblen bajanades els retrets pragm¨¤tics d'altes institucions de l'Estat. El Consell d'Estat havia informat que ¡°en cap moment s'indiquen les raons per les quals s'ha ent¨¨s que sigui necess¨¤ria una reforma d'aquesta magnitud en el moment actual¡±, i feia seu l'argument del Consell General del Poder Judicial segons el qual ¡°la lluita antiterrorista pot ser plenament efica? mitjan?ant la conjunci¨® d'una s¨¨rie de mesures de diversa ¨ªndole sense necessitat d'introduir la PPR¡±.

Aquestes mesures s¨®n les que ja tenim. No calen penes m¨¦s grans ni m¨¦s delictes dels que ja hi ha vigents per afrontar el terrorisme gihadista o de qualsevol altra mena, com ha posat de manifest l'experi¨¨ncia, desgraciadament abundant, dels nostres tribunals. El problema, avui, ¨¦s la prevenci¨® i, si escau, la immediata detenci¨® dels terroristes gihadistes.

Per a aix¨° el que cal ¨¦s refor?ar l'efic¨¤cia judicial i policial amb m¨¦s mitjans, posant al dia les figures, avui insuficients, del confident, el testimoni protegit i l'agent infiltrat, amb el refor?ament dels recursos humans i materials d'informaci¨®, i dels tractaments i controls penitenciaris, etc¨¨tera. L'acord anuncia m¨¦s atenci¨® a aquestes necessitats inajornables, per¨° no consten projectes pr¨°xims ni pressupostos precisos.

Aix¨ª doncs, a la pr¨¤ctica nom¨¦s queda l'anunci de m¨¦s severitat, aix¨° s¨ª, per ser efectiva d'aqu¨ª a 25, 30 o 40 anys. Sembla que els partits signataris de l'acord han seguit el consell de Quevedo: ¡°Si vols que et segueixin les dones, posa-t'hi davant¡±. O sigui, que els segueixi, o empenyi, el populisme repressiu, amb la seva rendibilitat electoral, amb la seva por paralitzant i el seu trist i explicable, per¨° incivil, ¨¤nim de venjan?a. Lamentablement renuncien a la seva funci¨® constitucional, de vegades ingrata, de formaci¨® de la voluntat popular a partir de principis de civilitzaci¨® democr¨¤tica i humanit¨¤ria. No s¨®n bajanades.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del TSJC