La llengua comuna

De vegades sembla que, en algunes q¨¹estions, la civilitzaci¨® occidental no ha pogut avan?ar ni un mil¡¤l¨ªmetre. O no l¡¯hi han deixat, que tot ¨¦s possible. ?s el cas de tot all¨° relacionat amb la consideraci¨® de la diversitat ling¨¹¨ªstica i la necessitat de disposar d¡¯una llengua comuna, un concepte que ens allunya dels est¨¤ndards de la ra¨® m¨¦s elemental i que ens trasllada pel t¨²nel del temps a les arrels del pensament m¨ªtic. Si fa 2.500 anys, a la Gr¨¨cia antiga, hi va haver fil¨°sofs que van fer el cam¨ª del mite al logos, la defensa de la llengua comuna ens retorna a les tenebres, a la superstici¨®, a la creen?a en llegendes. A una colla d¡¯hom¨ªnids amb sort dansant al voltant d¡¯un foc de camp.

La defensa numantina del concepte de llengua comuna poua en el mite b¨ªblic de la Torre de Babel. Diu aquell relat que els ¨¦ssers humans, mentre parlaven una sola llengua, eren capa?os de tot, fins i tot de construir una torre que arrib¨¦s fins a D¨¦u, i que aquest, recel¨®s de les ambicions humanes, els va condemnar a no entendre¡¯s. El Senyor es digu¨¦: ?Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta ¨¦s la primera obra que emprenen, des d¡¯ara cap dels seus projectes no estar¨¤ fora del seu abast. Baixem a posar confusi¨® en el seu llenguatge perqu¨¨ no s¡¯entenguin entre ells?. Gr¨¤cies a D¨¦u (en sentit literal), la diversitat ling¨¹¨ªstica carrega des de llavors amb l¡¯etiqueta de ser un c¨¤stig div¨ª, al costat de l¡¯expulsi¨® del Parad¨ªs, el diluvi universal o la destrucci¨® de Sodoma.

El llegat de mite b¨ªblic, malauradament, es pot rastrejar al llarg de la hist¨°ria, com una llufa macabra que penja de les lleng¨¹es petites. Els romans anomenaven b¨¤rbars precisament els que no parlaven com ells (el mot b¨¤rbar t¨¦ un origen etimol¨°gic onomatopeic, en imitaci¨® d¡¯un balbuceig incomprensible), i no ¨¦s dif¨ªcil trobar tradicions populars en qu¨¨ s¡¯identifica el Diable, ni m¨¦s ni menys, com aquell que ¨¦s capa? de parlar lleng¨¹es rares. Per¨° la pulla definitiva la clava la Revoluci¨® Francesa, que amb l¡¯anomenat informe Gr¨¦goire (el que seria el primer estudi socioling¨¹¨ªstic de la hist¨°ria) va consagrar els beneficis que tenia disposar d¡¯una sola llengua comuna nacional i va establir les bases per a l¡¯aniquilaci¨® de la diversitat ling¨¹¨ªstica de l¡¯Hex¨¤gon. Les lleng¨¹es, doncs, vistes com all¨° que separa, com a font del conflicte, com un obstacle per reconstruir la Torre.

Els romans anomenaven

Es diria que, pel que fa a les lleng¨¹es, els principis b¨¤sics de respecte per la diversitat humana han estat sistem¨¤ticament negligits, com si la llengua de cadasc¨² no fos un element essencial en la construcci¨® de la seva identitat com a ¨¦sser hum¨¤. Entenem que existeix la diversitat racial, i ¨¨tnica, que hi ha diverses maneres de relacionar-se amb divinitats i amb el m¨¦s enll¨¤, que la proced¨¨ncia de cadasc¨² no pot ser motiu de discriminaci¨®, com tampoc ho poden ser el sexe ni l¡¯orientaci¨® sexual. I aix¨ª com tindr¨ªem una l¨°gica prevenci¨® davant l¨ªders pol¨ªtics, o religiosos, o intel¡¤lectuals, que perpetressin sintagmes de l¡¯estil ra?a comuna, p¨¤tria comuna, religi¨® comuna o orientaci¨® sexual comuna, sembla que estem definitivament immunitzats contra la perversi¨® de l¡¯expressi¨® llengua comuna, que sempre ens recorda que hi ha una llengua amb la qual farem grans coses i arribarem m¨¦s amunt en la Torre, i que, per tant, les altres millor que les facis servir a casa.

De lleng¨¹es que, al m¨®n, puguin exhibir un m¨²scul suficient per autoproclamar-se llengua comuna no n¡¯hi ha pas tantes, potser una dotzena, segons la zona d¡¯influ¨¨ncia en cada cas. D¡¯aqu¨ª fins a completar la llista de les m¨¦s de 5.000 lleng¨¹es presents al planeta hi ha un ventall de diversitat cultural que la inacci¨® dels estats i, sobretot, l¡¯aposta per les lleng¨¹es grans estan condemnant a la desaparici¨®. Tant hi fa que addueixis la p¨¨rdua de patrimoni cultural que aquesta desaparici¨® pot comportar, perqu¨¨ els beneficis de la intercomprensi¨® comuna sempre seran superiors. I com m¨¦s va, m¨¦s gran ¨¦s el nombre de lleng¨¹es moribundes: tal com ha documentat el ling¨¹ista Christopher Moseley, avui a Europa hi ha fins a set lleng¨¹es amb menys de 100 parlants, i 20 que en tenen menys de 1.000. Unes perfectes candidates a desapar¨¨ixer.

Per¨° els hom¨ªnids del foc de camp segueixen dansant, invocant forces ancestrals, indiferents a la Cultura. Qui sap, potser el gran Parm¨¨nides, un dels primers que va visitar el logos, se¡¯ls miraria i pensaria: ?La diversitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s. I el que ¨¦s, ¨¦s?.