Deshumanitzaci¨® de la universitat

Cada cinc anys m¨¦s o menys, amb una cad¨¨ncia exasperant, els governs de torn canvien la legislaci¨® que regula les institucions educatives. Ara mateix, com ¨¦s sabut, damunt la universitat hi plana el sistema 3+2 en lloc del 4+1, vigent d'en?¨¤ que fa un lustre esc¨¤s va comen?ar a implantar-se la infausta directiva de Bolonya. Quan mirem enrere, els docents veterans no encertem a inventariar les excessives reformes que s'han succe?t des del 1978, encara que s¨ª a percebre'n els perjudicis. I molts concloem que cadascuna, lluny de resoldre els defectes i les mancances de la instituci¨®, n'ha anat agreujant la decad¨¨ncia, per m¨¦s que les consignes d'excel¡¤l¨¨ncia que els seus gestors propaguen portin nous danys i cegueses. Respecte d'aix¨°, es queda curt el conegut adagi que Lampedusa va consagrar a?Il Gattopardo:?no es tracta ja que tot canvi? per continuar igual, sin¨® per empitjorar sense aturador.

La fallida epocal que es va manifestar el 2008 no ha fet sin¨® catalitzar ¨Ci justificar amb persuasiva coartada¨C una deriva incubada molt abans, si m¨¦s no en els aparentment pr¨°spers anys noranta. En aquell temps, com el lector recordar¨¤, les universitats aut¨°ctones augmentaven a tota brida les seves seus, titulacions, plantilles i estudiantat, en una espiral en conson¨¤ncia amb la que vivia el pa¨ªs i un Occident que semblaven haver aconseguit un present de seguretat i benestar garantits, fins al punt de baratar les modernes utopies de futur en pintoresques antigalles. Somiada per gaireb¨¦ tot d¨¦u amb els ulls oberts, la il¡¤lusi¨® consistia a donar per fet que la caiguda del sovietisme, sumada a la irresistible puixan?a del neocapitalisme financer a cavall de la tecnologia digital, hauria jubilat els anyencs utopismes a for?a de consumar les seves metes.

Llavors va arribar l'apoteosi de l'aparen?a: la hist¨°ria i la lluita de classes haurien concl¨°s; el capitalisme global seria el millor ¨Ci l'¨²nic¨C dels mons possibles; i la societat sencera, en conseq¨¹¨¨ncia, s'hauria tornat tan transparent i ¨°bvia com irrellevant l'obstinaci¨® de pensar. A sant de qu¨¨ continuar abeurant-se a les fonts i tradicions de la cultura per conrear la reflexi¨® i il¡¤luminar, mitjan?ant la interpretaci¨® i la cr¨ªtica, els foscos bastidors del gran teatre del m¨®n? Per qu¨¨ educar la capacitat de parlar, imaginar i dubtar dels ciutadans? En qu¨¨ fomentar la seva comprensi¨® de l'experi¨¨ncia humana passada, present i futura si nom¨¦s hi havia ¨Cera una suposici¨®¨C una realitat totalista i inalterable en subst¨¤ncia, a la qual no caldria oposar alternativa?

Va ser aix¨ª, obnubilats els poderosos i bona part del personal per la nova fe ultraliberal, com les humanitats i els sabers cr¨ªtics van ser condemnats a galeres

Va ser aix¨ª, obnubilats els poderosos i bona part del personal per la nova fe ultraliberal, com les humanitats i els sabers cr¨ªtics van ser condemnats a galeres. I aix¨ª com el gruix del sistema educatiu va ser t¨¤cit o obertament instat a sacrificar les seves m¨¦s altes finalitats pedag¨°giques en honor d'una instrucci¨® embrutidora, obstinada a reempla?ar la cultura ¨Cel cultiu de l'hum¨¤¨C per l'alli?onament; la capacitat creativa de pensar i fer, per compet¨¨ncies i habilitats carrinclones; la formaci¨® de ciutadans dotats de criteri i lliure albir per l'ensinistrament de s¨²bdits ignorants; el kanti¨¤ ¡°Atreveix-te a saber¡±, en suma, per aquest tramp¨®s ¡°Atreveix-te a emprendre¡±, que resumeix la c¨ªnica ideologia imperant.

La sibil¡¤lina absorci¨® de totes les facetes de viure pel capitalisme totalista est¨¤ arrabassant la universitat, i el sistema educatiu sencer, els seus m¨¦s valuoses conductes i metes; la degradaci¨® sist¨¨micament alimentada per la burocr¨¤cia, naturalment, per¨° tamb¨¦ per molts dels seus integrants ¨Calumnes, docents i autoritats¨C, sigui per pasturar en la in¨°pia, sigui per complicitat negligent o activa. Abans restringida a l'esfera empresarial i financera, l'argot tecnocr¨¤tic ja s'ha apoderat de la parla de la majoria d'ells, obcecats a complir objectius quantificables en detriment de l'inquantificable encara que qualificat sentit que haurien de prestar a la praxi pedag¨°gica.

Una porci¨® creixent d'estudiants, usuaris d'un tinglado cada vegada m¨¦s elitista i inassequible,?es comporten com a clients matriculats, mentre incomptables professors deixen de professar en benefici de la instrucci¨® simple i barroera. Obsessionats per sobresortir en els escalafons internacionals, els responsables universitaris fomenten la investigaci¨® administrada subordinada a la ind¨²stria i al mercat, en detriment de la que haurien de posar al servei de la societat mateixa. Per a m¨¦s gl¨°ria de la ¡°transfer¨¨ncia de coneixement¡± a les empreses, la mateixa doc¨¨ncia ¨¦s rebaixada a la condici¨® de tasca secund¨¤ria, com si el vincle pedag¨°gic amb els discents ¡ªdialogant, eloq¨¹ent i presencial¡ª no constitu¨ªs, de fet, la transmissi¨® de saber m¨¦s indispensable. I una instituci¨® crucial, secularment distingida per la humanitzadora integraci¨® de sabers (uni-versitat) i pel cultiu de la virtut c¨ªvica, es degrada en poli-versitat disgregadora, en qu¨¨ la barb¨¤rie de l'especialitzaci¨® fa el seu agost i la deshumanitzaci¨® agosta els ciutadans.