Toca-la, Tito!

No sempre ha resultat una bona idea posar noms als espais comuns, i menys a casa nostra. A molts barcelonistes ja els est¨¤ b¨¦ que l'estadi es digui Camp Nou, no he sentit ning¨² queixar-se perqu¨¨ el filial jugui al Miniestadi, i s¨®n molts els que celebren que la seu de les seccions professionals sigui el Palau, escenaris que precisament es modificaran quan es construeixi l'Espai Bar?a, aprovat pels socis en refer¨¨ndum. Hi va haver m¨¦s controv¨¨rsia, en canvi, quan el Museu va ser batejat com Josep Llu¨ªs N¨²?ez. Tampoc es pot dir, de totes maneres, que cada vegada que es personalitza una zona important de les instal¡¤lacions blaugrana hi hagi rebombori. Jo diria que la gent estava for?a contenta quan la sala de premsa va passar a dir-se Ricard Maxenchs, la Ciutat Esportiva va ser dedicada al fundador Joan Gamper i es va edificar la nova Masia en mem¨°ria d'Oriol Tort.

El 2015 ser¨¤ l'any del president Josep Su?ol i Garriga, executat l'any 1936, a l'inici de Guerra Civil. Tamb¨¦ se'l recordar¨¤ al Museu, i tindr¨¤ un bust a la llotja del Camp Nou. I des de dissabte passat, el camp n¨²mero 1 de la Ciutat Esportiva es diu Tito Vilanova. L'acte va reunir la fam¨ªlia de qui va ser entrenador del Bar?a, els seus amics, directius i jugadors, encap?alats per Messi. La v¨ªdua Montse Chaure va fer un parlament molt emotiu: "Segur que Tito diria que no s'ho mereix. Aqu¨ª era on se sentia veritablement feli?. Deia que era un privilegiat perqu¨¨ feia el que li agradava: entrenar, la seva gran passi¨®, i perqu¨¨ a m¨¦s podia dirigir el millor club i els millors jugadors del m¨®n, alguns dels quals coneixia des que eren petits". Ning¨² sabia m¨¦s de la vida de Messi, de Cesc i de Piqu¨¦ que Tito, entrenador d'un dels equips cadets de m¨¦s ¨¨xit de la hist¨°ria del Barcelona.

Deia que era un privilegiat perqu¨¨ feia el que li agradava: entrenar

Vilanova va saber entendre els jugadors despr¨¦s de l'ad¨¦u de Guardiola. Van fer una pinya tan forta per demostrar que l'equip tenia continu?tat que van guanyar la lliga amb 100 punts, una xifra r¨¨cord a la Lliga. Tots recorden com l'entrenador motivava els seus futbolistes a cada partit perqu¨¨ no paressin de marcar gols i poguessin celebrar el t¨ªtol sense que el Madrid hi pogu¨¦s dir res. L'obsessi¨® era la Lliga, circumst¨¤ncia que va condicionar el seu comportament a la Champions. Segurament al t¨¨cnic li van faltar forces, ajudants i volum de treball per ampliar els seus coneixements sobre el futbol europeu i, en canvi, li sobrava capacitat per dominar aquell grup de futbolistes i la competici¨® dom¨¨stica. Tamb¨¦ es pot dir que el Bar?a B dif¨ªcilment hauria pujat de Tercera sense la intervenci¨® de Tito, el millor company que podia tenir Guardiola. Tots dos es complementaven molt b¨¦ al Miniestadi i al Camp Nou.

Tito Vilanova es mereix que se'l recordi tota la vida, i d'aqu¨ª ve que s'aplaudeixi la decisi¨® de la junta que el camp d'entrenament m¨¦s important porti els seus nom i cognom, ja que, si per una cosa passar¨¤ a la posteritat, ser¨¤ precisament pel seu amor perqu¨¨ el camp de pr¨¤ctiques estigu¨¦s sempre a punt, com recordava Montse Chaure. Res li agradava m¨¦s al Marqu¨¨s, com era conegut pel seu bon gust, que sentir el so de la pilota despr¨¦s d'un bon toc. Volia que la bola xiul¨¦s i, per tant, era imprescindible que la gespa estigu¨¦s perfecta, humida i tallada curta, a punt per a les seves esmolades botes. L'impacte havia de ser net i sec, prec¨ªs, una prova inequ¨ªvoca per identificar el bon tocador. Era oport¨², per tant, que es don¨¦s al camp tamb¨¦ una utilitat pr¨¤ctica, a m¨¦s de ser un homenatge a l'entrenador del Bar?a.

A vegades conv¨¦ recordar m¨¦s l'obra d'un t¨¨cnic que no pas la seva figura

Vull dir que podria ser presentat com el camp del toc que va immortalitzar Tito. Hauria dit el mateix amb el de l'antiga Masia: trobaria just que se'l denomin¨¦s el camp del rondo, i ja no demano que porti el nom de Cruyff, no fos cas que alg¨² s'empip¨¦s amb el creador del Dream Team. A vegades conv¨¦ recordar m¨¦s l'obra d'un t¨¨cnic que no pas la seva figura, i ning¨² pot negar que tant el rondo de Cruyff com el toc de Tito van ser decisius perqu¨¨ sort¨ªs el bo i millor del Bar?a. Els joves de la Masia hi haurien d'anar sovint per perfeccionar la seva t¨¨cnica, com un acte sacre, de la mateixa manera que als visitants se'ls hauria d'explicar el seu significat per a la creaci¨® de la identitat futbol¨ªstica del Barcelona. Tal vegada seria la millor manera que no s'oblid¨¦s una forma de jugar guanyadora ara que es q¨¹estiona l'estil de l'equip i se'n demana una evoluci¨®, sense que se s¨¤piga gaire b¨¦ quina ha de ser.

Els conceptes del joc haurien de ser tan importants com els futbolistes, dels quals, curiosament, no hi ha gaire rastre a les instal¡¤lacions del Bar?a, entregades sobretot als directius, presidents i treballadors qualificats. Seria just i necessari que el Camp Nou estigu¨¦s envoltat pels p¨°sters gegants dels jugadors que han fet hist¨°ria al FC Barcelona. A Tito segur que li semblaria b¨¦, per m¨¦s que la seva petjada no ¨¦s a les parets sin¨® al camp d'entrenament, on s'apr¨¨n a jugar a futbol: "Toca-la, Tito!".