La gran vergonya

De primer em va semblar un t¨ªtol exagerat. Va ser idea de l'editor, Ramon Perell¨®. El t¨ªtol que a mi em sortia espont¨¤niament era el que va servir de subt¨ªtol del llibre: Ascens i caiguda del mite de Jordi Pujol. M'hi vaig conformar immediatament, atenent sobretot a les raons comercials, que els periodistes entenem prou b¨¦ quan ens les esgrimeixen els editors de llibres. Ara he de dir, a la vista de l'evoluci¨® del cas, que el t¨ªtol em sembla cada cop m¨¦s adequat. Li ha passat com amb el retrat que Picasso va fer de Gertrud Stein, milion¨¤ria i col¡¤leccionista d'art que no se sentia reflectida en el retrat pintat per l'artista. "No es preocupi que amb el temps ja s'hi assemblar¨¤", li va dir el pintor.

El cas Pujol ¨¦s una gran vergonya des del primer dia, aquell 25 de juliol del 2014 en qu¨¨ va difondre la confessi¨® sobre la fortuna familiar ocultada durant tants anys al fisc. Per¨° a mesura que va passant el temps i es van coneixent m¨¦s elements de l'esc¨¤ndol, creix la vergonya i es va fent m¨¦s gran. Aquest dilluns va arribar molt lluny, massa lluny, amb l'espectacle grotesc que van proporcionar els Pujol, pare, mare i primog¨¨nit, a la comissi¨® del Parlament catal¨¤, amb els seus silencis, les seves respostes incre?bles i la seva exhibici¨® imp¨²dica del seu menyspreu envers els representants dels ciutadans i els ciutadans mateixos.

Molts s'han entretingut en la t¨¨cnica del rec per aspersi¨®, blasmant els diputats per les seves preguntes, pel seu coneixement esc¨¤s de l'esc¨¤ndol o per la inefic¨¤cia pel que sembla cong¨¨nita d'aquesta mena de comissions. Ho han fet des dels dos extrems m¨¦s oposats del sobiranisme i de l'antisobiranisme, els uns perqu¨¨ en tot veuen la conspiraci¨® anticatalana i els altres perqu¨¨ no pararan fins a veure tot el catalanisme definitivament destru?t, sense distingir entre corruptes i gent decent, rupturistes i legalistes, independentistes i federals. Els uns perqu¨¨ volien embrutar tothom per netejar els Pujol i els altres perqu¨¨ no en tenen prou de veure bruts els Pujol i volen embrutar les institucions i potser tots els catalans.

Aquest dilluns va arribar molt lluny, massa lluny, amb l¡¯espectacle grotesc que van proporcionar els Pujol

Als uns i als altres se¡¯ls ha de dir que la gran vergonya no ¨¦s un parlament que finalment investiga, ni uns diputats que fan el que poden i arriben on arriben, i encara menys uns ciutadans que poden obtenir una allau d'informaci¨® de primera m¨¤. La gran vergonya ¨¦s el cas sencer, amb el passat de complicitats i silencis en qu¨¨ es fonamenta, i amb la reacci¨® posterior de la fam¨ªlia i darrere seu de Converg¨¨ncia i d'Artur Mas davant les preguntes obligades, inevitables, necess¨¤ries, que se segueixen del que Pujol va dir a la confessi¨®. Diuen, diuen, diuen... no. Diu Pujol i el que diu exigeix aclariments, cosa a la qual la comissi¨® s'ha dedicat amb les eines i les capacitats que s¨®n les seves.

Gran vergonya, per tant, en els fets i en les reaccions dels Pujol, tots tres, i gran reconfort, es miri com es miri, per la feina del Parlament i per l'esfor? de transpar¨¨ncia i de democr¨¤cia que pret¨¦n esmenar tota la manca de control i d'informaci¨® dels 23 anys de Pujol i de les seves seq¨¹eles encara vives. De les dues darreres sessions, la que va portar el cunyat Francesc Cabana a fer un aut¨¨ntic retrat psicol¨°gic i familiar del personatge ¨Cegoista, tancat, insolidari, avar¨C i la que va permetre al matrimoni i al fill gran desplegar tota una estrat¨¨gia de defensa judicial, ben lluny dels seus fervors patri¨°tics i fins i tot independentistes, jo n'he dedu?t les seg¨¹ents novetats:

1. Jordi Pujol Ferrusola ha pres la direcci¨® de la fam¨ªlia. L¡¯aut¨¨ntica successi¨® pol¨ªtica de la casa Pujol es va produir dilluns, quan el fill gran de Jordi Pujol i Soley i Marta Ferrusola va compar¨¨ixer davant de la comissi¨® del Parlament i va donar la cara per primer cop des que el seu pare havia fet la confessi¨® sobre la fortuna familiar oculta al fisc el 25 de juliol. Ell ¨¦s ara el m¨¤xim responsable del cas com a administrador de la fortuna oculta atribu?da al seu avi i com el m¨¦s destacat de tots els Pujol imputats i el m¨¦s sospit¨®s de la barreja entre negocis i pol¨ªtica practicada durant els anys Pujol. Fins aquest 23 de febrer i des del 25 de juliol, durant mig any per tant, nom¨¦s l¡¯expresident de la Generalitat i fundador de Converg¨¨ncia, Jordi Pujol, havia fet comunicats, declaracions i compareixences p¨²bliques. Ning¨² m¨¦s havia donat explicacions sobre l¡¯esmentada fortuna i sobre l¡¯enriquiment dels seus fills a red¨®s dels seus 23 anys de govern. El seu germ¨¤ Oriol era fins al juliol l'hereu pol¨ªtic de la casa Pujol, identificada a m¨¦s amb Converg¨¨ncia, quan encara tot es jugava en la preservaci¨® i potser successi¨® en el poder p¨²blic. Ara aquesta via s'ha tancat i tot queda redu?t al poder privat, familiar i econ¨°mic, a una q¨¹esti¨® patrimonial. De l'Oriol al Jordi, de la p¨¤tria al patrimoni. Abans salvar la p¨¤tria, ara salvar el patrimoni.

2. L¡¯estrat¨¨gia judicial ¨¦s ben clara. Primer, esborrar qualsevol rastre sobre l¡¯origen de la fortuna. La defensa jur¨ªdica s¡¯est¨¤ encarregant de bloquejar tota indagaci¨® en paradisos fiscals i els Pujol per la seva banda es neguen a respondre a cap pregunta sobre aquesta q¨¹esti¨®. En segon lloc, exigir proves fefaents, amb valor de provaci¨® judicial, davant de qualsevol sospita, dubte o fins i tot an¨¤lisi sobre el comportament pol¨ªtic dels Pujol que pogu¨¦s haver contribu?t a l'enriquiment familiar. La tornada ¡®diuen, diuen, diuen¡­¡¯ ¨¦s el que ho expressa millor. El que no sigui delicte no ¨¦s reprovable, ni tan sols pol¨ªticament, i menys quan ja no tenen res a veure amb Converg¨¨ncia, el partit familiar. Aquesta ¨¦s la conclusi¨® de la seva estrat¨¨gia. En tercer lloc, encapsular i minimitzar cadascun dels casos judicials, tot i evitant la seva connexi¨®, i mirar de guanyar-los en el seu terreny, estrictament judicial. El de l'Oriol sobre les concessions de les ITV per la seva banda, i el del Jordi sobre la seva activitat d¡¯obrir portes, comissionista o aconseguidor per l'altra, i el de tots sobre fraus fiscals i blanqueig de diners.

Jordi Pujol Ferrusola ha pres la direcci¨® de la fam¨ªlia. L¡¯aut¨¨ntica successi¨® pol¨ªtica de la casa Pujol es va produir dilluns

3. El pujolisme ¨¦s ara una q¨¹esti¨® de fam¨ªlia, controlada per un nou cap de colla: JPF. Ell mateix ho va expressar clarament, amb la construcci¨® d¡¯un relat de redempci¨® i d¡¯hero?citat, que ¨¦s a la vegada una presa de possessi¨® i un epitafi per a Jordi Pujol: primer com a l¨ªder que s¡¯ofereix a Catalunya en la detenci¨®, el judici i la pres¨®; despr¨¦s com a l¨ªder que salva Catalunya amb el 23-F; i finalment com a l¨ªder familiar fidel al seu pare Florenci i responsable dels fills que vol assumir personalment la?falta familiar d¡¯haver ocultat una fortuna al fisc. La darrera hero?citat de Jordi Pujol i Soley ja no ¨¦s pol¨ªtica, sin¨® directament personal i familiar. Despr¨¦s de sacrificar-se ell i la seva fam¨ªlia per la p¨¤tria, ara sacrifica la p¨¤tria per la fam¨ªlia. El pujolisme pol¨ªtic ja ¨¦s part de la hist¨°ria i ¨¦s cosa ara dels seus hereus i marmessors saber qu¨¨ en pensen fer. El cas en si, definit pel m¨¦s important de tots, Artur Mas, com a cosa personal i familiar, no ha d'interferir en res amb el llegat del pujolisme pol¨ªtic que el mateix Mas ha rebut i ha acceptat sencer.

4. Artur Mas deu moltes explicacions. ?s una obvietat que nom¨¦s l¡¯obcecaci¨® amb el proc¨¦s impedeix de veure-ho. Si tot s¡¯ha de fiar a la figura de Mas, com si fos l¡¯¨²nic actiu s¨°lid i definitiu, s¡¯ha de dir que la feblesa del moviment ja ¨¦s una evid¨¨ncia, i no tan sols una conjectura. En aix¨° els Pujol s¨®n m¨¦s sicilians que florentins. Les seves declaracions s¨®n plenes d¡¯advert¨¨ncies sigil¡¤loses o sobreenteses, amenaces potser. La declaraci¨® d¡¯amistat de JPF envers Artur Mas ¨¦s enverinada. El silenci del vell Pujol a la pregunta de la representant de CDC Meritxell Borr¨¤s, ben eloq¨¹ent. I tamb¨¦ la claredat amb qu¨¨ pren dist¨¤ncia del partit que va fundar, quan se li pregunta si se sent abandonat pels seus: ¡°No dic ni s¨ª ni no, encara que aix¨° no ¨¦s un delicte".

5. La defensa jur¨ªdica ¨¦s efica? i probablement obtindr¨¤ bon resultats, al preu d¡¯arru?nar-se encara m¨¦s en la imatge p¨²blica i en el prestigi pol¨ªtic. Bona nota per a l¡¯advocat Crist¨®bal Martell, molt dolenta per al vell Pujol com a pol¨ªtic i home de govern catalanista obligat a vetllar per la hist¨°ria i el llegat: ja es veu que se li en fot, al contrari de la llegenda que ell mateix havia dif¨®s. ?s m¨¦s a prop del cinisme i del nihilisme que del cristianisme que tant ha predicat. ?s dubt¨®s que no hi hagi grans desperfectes col¡¤laterals. En lloc de mirar de sortir del sot, Pujol ha buscat la sortida insistint en el mateix cam¨ª, excavant m¨¦s avall. Pensa que trobar¨¤ alguna escapat¨°ria i el que fa ¨¦s enfonsar-se cada cop m¨¦s; de fet excava la seva pr¨°pia tomba pol¨ªtica, la de la seva fam¨ªlia, la del seu partit i fins i tot del catalanisme pujolista sencer. A aquest pas, del llegat pol¨ªtic, ¨¦s a dir, del prestigi i de l'autoritat de Jordi Pujol, ara mateix ja per terra, no en quedar¨¤ ni la cendra. I aix¨° li passa, tamb¨¦, perqu¨¨ no sap ni callar. Va prometre que ho faria, per¨° no es va poder estar de parlar, per renyar i donar lli?ons una vegada m¨¦s als parlamentaris i als ciutadans, ajudat per la portaveu de Converg¨¨ncia i Uni¨®, partit dels Pujol tot ell sencer. Qui ha donat lli?ons tota la vida no pot deixar de fer-ho ni tan sols quan ¨¦s ell qui les ha de rebre, perqu¨¨ ha demostrat que tot era un gran engany, l'altre t¨ªtol que hauria pogut competir per encap?alar el meu llibre.

La defensa jur¨ªdica ¨¦s efica? i probablement obtindr¨¤ bons resultats, al preu d¡¯arru?nar-se encara m¨¦s en la imatge p¨²blica i en el prestigi pol¨ªtic

6. Jordi Pujol t¨¦ dret a defensar-se, ¨¦s clar. Per¨° porta inscrit en el seu instint pol¨ªtic que no hi ha altra manera de defensar-se que atacar i destruir l'adversari. ?s el que ha fet tota la seva vida pol¨ªtica, dins i fora del partit, i ara que hauria de fer una altra cosa, continua atacant, com si la partida nom¨¦s es jugu¨¦s en l'eliminaci¨® de l'altre. Pujol ha atacat els representants pol¨ªtics que l'interroguen, la comissi¨® parlament¨¤ria i el Parlament, la instituci¨® que representa tots els catalans. No ataca la representant de Converg¨¨ncia, que ho ¨¦s tamb¨¦ d'Uni¨®, a la qual regala el menyspreu del seu silenci: com que no necessita atacar-la despr¨¦s de tants afalacs, en t¨¦ prou de callar i atorgar que encara ¨¦s el seu partit. Potser Pujol se¡¯n sortir¨¤ judicialment, per¨° la seva imatge pol¨ªtica i hist¨°rica queda m¨¦s desballestada que els cotxes vells de luxe que comprava el seu fill a preu de ganga.

7. La base de la defensa pol¨ªtica al Parlament ¨¦s judicial: si no hi ha fets provats ¨¦s que es tracta de falsedats i rumors mal¨¨vols: diuen, diuen, diuen... Per¨° el primer que va dir va ser Pujol. I el que va dir ¨¦s que ell o la seva fam¨ªlia o tots alhora van defraudar i van mentir: ell, president del partit, de la coalici¨® i del Govern i ara nom¨¦s expresident; la seva esposa i primera dama; el seu fill gran i home fort de Converg¨¨ncia durant molts anys, que feia i desfeia i ajudava a recaptar fons; el seu fill Oriol, hereu pol¨ªtic, n¨²mero dos del partit, exportaveu parlamentari i preparat per passar de delf¨ª a successor din¨¤stic; sense fer entrar a la llista el president Mas, el successor, que va posar ordre als comptes del partit i al seu finan?ament, amb el cas Palau pel mig i amb el 3%, i ara no en sap res. La defensa judicial fa un mal pol¨ªtic irremeiable, que afecta m¨¦s enll¨¤ de la fam¨ªlia Pujol. El 'diuen, diuen, diuen' passar¨¤ a la hist¨°ria. Com hi passaran les mentides de Marta Ferrusola: no en tinc ni cinc, els meus fills van amb una ma al davant i l'altra al darrere, el Jordi ¨¦s un manetes que compra cotxes de luxe fets malb¨¦ per quatre duros i els arregla tot sol, la deixa ¨¦s un paperet a una calaixera que diu: "Et deixo aix¨° amagat i en negre"...

8. El fet ¨¦s que la fam¨ªlia exemplar de Catalunya i del catalanisme reuneix la quota m¨¦s alta de milionaris m¨¦s espavilats i accelerats en l'acumulaci¨® de la fortuna que mai s'hagi vist. Aix¨° no ho diu ning¨², sin¨® que es veu, ho sap tothom. Alguna explicaci¨® mereixen els conciutadans dels Pujol respecte a una fortuna l'origen de la qual no han volgut explicar mai. Diuen, diuen, diuen... i cada dia dir¨¤ m¨¦s tothom fins a convertir-se en una dita eixordadora. Diuen, diuen, diuen... ser¨¤ l'epitafi al damunt d'aquesta tomba tan profunda excavada pels mateixos que s'hi enterraran pol¨ªticament i civilment. Gran vergonya, s¨ª, i una gran mentida tamb¨¦.