Les famoses estructures d¡¯Estat

Quan el president de la Generalitat, i tots els seus corifeus dels mitjans de comunicaci¨®, van comen?ar a parlar amb total naturalitat d'estructures d'Estat vaig pensar: qu¨¨ deu ser aix¨°?, ja saben del que estan parlant? Em passa el mateix amb la desconnexi¨®. Mentre ens interconnectem el¨¨ctricament amb Fran?a a trav¨¦s de la famosa i per fi acabada MAT, pel que sembla una meravella de la tecnologia m¨¦s avan?ada, el Govern de la Generalitat vol desconnectar-se d'Espanya. La veritat ¨¦s que no s¨¦ qu¨¨ pretenen dir amb aix¨° per¨° segur que saben de qu¨¨ parlen, com sabien el que volien dir amb estructures d'Estat. Ja es veur¨¤: quan convingui trobaran l'interruptor i intentaran desconnectar. Llavors ho entendrem.

Per¨° anem a les estructures d'Estat. Tot i que en un primer moment jo estava una mica conf¨®s, ara ja he descobert el que s¨®n les estructures d'Estat. Dit molt planament: estructures d'Estat, en el sentit en qu¨¨ en parla Artur Mas, ¨¦s qualsevol ¨°rgan de l'Estat del qual no ¨¦s titular la Generalitat, per¨° que aquesta crea o preveu crear perqu¨¨ estigui preparat en una futura Catalunya independent, encara que sigui a costa de desafiar la llei i el dret.

Dit aix¨ª sembla molt senzill d'entendre per¨° la meva perplexitat inicial provenia d'una q¨¹esti¨® sem¨¤ntica. En sentit ampli, en un dels sentits que fa servir la Constituci¨®, la Generalitat ja ¨¦s Estat i aix¨ª ho va recon¨¨ixer el TC en una de les seves primeres sent¨¨ncies. ?s sabut que el terme constitucional d'Estat ¨¦s amfib¨°lic i a la Constituci¨® s'utilitza en dos sentits: d'una banda significa ¡°poder p¨²blic¡± (en aquest cas s¨®n tamb¨¦ Estat les comunitats aut¨°nomes i els ens locals) i, de l'altra, equival a institucions centrals de l'Estat o l'Estat central.

Aix¨ª doncs, a Catalunya, o les estructures d'Estat ja estaven creades o la Generalitat, perqu¨¨ no tenia compet¨¨ncies per a aix¨°, no podia crear-les. En si mateixa, tota la Generalitat ¨¦s una estructura d'Estat. I quina estructura! Cent vint mil funcionaris, 37.000 milions d'euros anuals. Quin llamp d'estructura! Naturalment, la Generalitat t¨¦ potestat per autoorganitzar-se i cont¨ªnuament ho fa. Per¨° aix¨°, normal en tota organitzaci¨® p¨²blica o privada, ¨¦s molt diferent a crear estructures d'Estat.

A Catalunya, o les estructures d¡¯Estat ja estaven creades o la Generalitat, perqu¨¨ no tenia compet¨¨ncies per a aix¨°, no podia crear-les

Les estructures d'Estat s¨®n aix¨ª doncs un gest in¨²til m¨¦s i una altra despesa p¨²blica que no beneficia els interessos generals sin¨® nom¨¦s els interessos partidistes. ?s simple propaganda pol¨ªtica encaminada a continuar fent bullir l'olla de la independ¨¨ncia durant aquests mesos fins al 27 de setembre, data prevista de les eleccions. Aix¨ª doncs, Mas fa veure que el proc¨¦s segueix i d'aquesta manera t¨¦ contenta ERC i aplaca les ires de les associacions que li organitzen les manifestacions ¨CANC, ?mnium Cultural i l'Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia¨C, les quals l'assetgen perqu¨¨ acceleri la marxa del proc¨¦s, aquelles de les quals ¨¦s presoner.

Segons La Vanguardia de diumenge passat, les estructures d'Estat de m¨¦s immediata creaci¨® s¨®n: una Hisenda catalana, un projecte de Seguretat Social, un banc central, una Constituci¨® i un passaport catal¨¤. Tot aix¨° entre el maig i el juliol d'aquest any. Tamb¨¦ es preveu en aquest per¨ªode un projecte de gesti¨® d'infraestructures b¨¤siques, com avions i trens. En concret, el centre de control de Ferrocarrils de la Generalitat ¨¦s probable que s'instal¡¤li a Sabadell i substitueixi l'actual control de l'AVE des de Saragossa.

El citat diari de dilluns detallava, amb l'aportaci¨® d'informes oficials, 106 mesures concretes a realitzar abans de les eleccions i 48 una vegada s'hagi constitu?t el nou Parlament catal¨¤ despr¨¦s del 27 de setembre. Algunes de tan fantasioses com un Consell Ib¨¨ric (amb Espanya, Portugal i Andorra) i un acord monetari amb la Uni¨® Europea que permeti les entitats banc¨¤ries amb seu social a Catalunya l'acc¨¦s al cr¨¨dit del Banc Central Europeu i altres operacions financeres mentre la Catalunya independent no sigui membre ¨Cper fi s'admet!¨C de la UE. Aqu¨ª podr¨ªem al¡¤legar, a m¨¦s a m¨¦s, que tot aix¨° voreja els l¨ªmits de l'Estat de dret perqu¨¨ constitueix una substancial desviaci¨® de poder, real o virtual.

?s a dir, en aquests informes no nom¨¦s es preveu la reorganitzaci¨® interna de l'Administraci¨® catalana de cara a una Catalunya independent, sin¨® les finalitats que l'Estatut indica a la Generalitat. Per¨° sobretot ¨¦s una despesa in¨²til i una deslleialtat amb els ciutadans perqu¨¨ s'utilitzen diners p¨²blics per a finalitats partidistes. Mentre la Generalitat arriba a final de mes gr¨¤cies a l'Estat central, l'¨²nica font que li presta diners a un inter¨¨s raonable i aix¨ª no ha d'endeutar-se al 7% o al 8%, at¨¨s que ¨¦s una instituci¨® fallida, el Govern de Mas dedica aquest finan?ament at¨ªpic i excepcional a pretendre desconnectar-se d'aquesta font creant les benaurades estructures d'Estat. Alg¨², m¨ªnimament assenyat, ho ent¨¦n?

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional