Les jerarquies de la Diagonal

La remodelaci¨® de la Diagonal, entre la pla?a Francesc Maci¨¤ i el passeig de Gr¨¤cia, la inauguraci¨® de la qual est¨¤ anunciada per al 15 de mar?, just abans de les eleccions municipals, deixa clar quins s¨®n els principis neoliberals de l'Ajuntament: el seu model urb¨¤ ¨¦s el resultat directe de les forces econ¨°miques i dels interessos comercials dominants.

La hist¨°ria de la remodelaci¨® de la Diagonal ¨¦s truculenta i va tenir un alt cost per al passat Consistori socialista, que va convocar amb escassa convicci¨® un proc¨¦s participatiu sense precedents per decidir si la Diagonal, per on havia de passar el tramvia, tindria una morfologia de rambla o de bulevard. Amb ast¨²cia pol¨ªtica, el llavors regidor Trias va proposar una tercera possibilitat, ni l'un ni l'altre, amb la qual s'assegurava dinamitar el proc¨¦s, condemnant-lo al frac¨¤s.

L'Ajuntament del moment va ser tan ingenu de suposar que una cosa tan complexa, amb interessos contraposats (els comerciants i els propietaris, els defensors i els detractors del tramvia, els automobilistes i el RACC, els defensors del transport p¨²blic i de les bicicletes) era f¨¤cilment resoluble. I avui, el mateix que ho va boicotejar, ja alcalde, ha passat al despotisme d'aplicar una soluci¨®, encarregada inicialment i directament pels mateixos comerciants a un equip d'arquitectes, i assumida i feta pels molt diversos serveis t¨¨cnics municipals, convertint-ho en un manifest de les jerarquies, les prioritats i les pressions d'aquesta globalitzaci¨® cruel.

En primer¨ªssim lloc hi ha els interessos de la propietat privada i dels comerciants. D'aqu¨ª v¨¦nen aquestes voreres immenses, safates de plata que asseguren les plusv¨¤lues immobili¨¤ries i el negoci de les terrasses per a bars i restaurants, que pagaran els seus impostos a les arques municipals. Est¨¤ previst que en dos anys les rendes de lloguer s'hagin duplicat, en un proc¨¦s de creaci¨® de plusv¨¤lua que s'intenta coronar amb l'alt increment de volum del nou hotel de luxe a la seu del Deutsche Bank, pr¨¨viament enderrocat.

En primer¨ªssim lloc hi ha els interessos de la propietat privada i dels comerciants. D¡¯aqu¨ª v¨¦nen aquestes immenses voreres, safates de plata que asseguren les plusv¨¤lues immobili¨¤ries

En segon lloc, es tracta de deixar ben clar que s'afavoreix un transport privat que es mant¨¦, facilitant especialment el flux de motoristes que baixen de la part alta de Barcelona, i intentant assegurar-se que el tramvia, que hauria relacionat les parts est i oest de la ciutat, no passi per la Diagonal. Quan, precisament, si hi ha alguna cosa que falta clarament per millorar i completar la laber¨ªntica, irregular i err¨¤tica xarxa del metro barcelon¨ª ¨¦s el tram de tramvia per aquesta Diagonal elitista.

Assegurada aquesta primacia de la propietat i del vehicle privat, s'han deixat petits marges per a d'altres rangs de ciutadania, des dels que van amb bicicleta, que tenen el seu carril, fins a acabar amb els que es consideren a l'escala m¨¦s baixa social, ¨¦s a dir, els que fan servir el transport p¨²blic.

Evidentment, el vianant ¨¦s l'¨²ltim. Encara que sembli que pot gaudir de voreres amples per veure aparadors i consumir en franqu¨ªcies, per anar a les oficines luxoses o a les seus banc¨¤ries, el seu possible delit s'ha frustrat dissenyant un panot tan smart (es diu, capa? d'absorbir la contaminaci¨®, repel¡¤lir la calor i ser antilliscant), que amb el seu relleu excessiu d'1,5 mil¡¤l¨ªmetres i el seu dibuix massa gran de fulles de pl¨¤tan molesta per caminar, especialment els que calcen soles toves, les dones amb talons, els avis o qualsevol persona que no sigui el mascle atl¨¨tic. Per si alg¨² ho dubtava, la nova Diagonal ens demostra que encara hi ha classes i exclusions de g¨¨nere.

Sens dubte, el m¨¦s mal tractat ¨¦s l'usuari del transport p¨²blic, que ha d'esperar i accedir o desembarcar i arribar a la vorera passant per una minsa franja summament perillosa, entre el carril bus i el carril bici, p¨¨ssimament dissenyada; una estreta mitjana que no arriba a un metre ¨²til d'ample, enva?da pautadament pels escocells dels arbres i que perd 30 cent¨ªmetres vitals amb la barra protectora afegida a ¨²ltima hora. En despla?ar el carril bici, previst en el projecte inicial al costat de la vorera, la zona reservada als que esperen el bus s'ha redu?t encara m¨¦s del que estava projectat.

?s de preveure, i ja es comprova, que els vianants se saltaran els itineraris previstos i travessaran perillosament per on puguin, i patiran cops de colze i empentes en aquest esc¨¤s espai d'espera del bus. I ¨¦s que en aquest estira-i-arronsa entre tots els que conflueixen en aquesta avinguda, perqu¨¨ cadasc¨² tingui la seva franja, els que no han pogut opinar s¨®n els ciutadans del carrer, que pateixen el paviment, i els que van amb autob¨²s, amuntegats en unes mitjanes en les quals no caben ni les previstes i necess¨¤ries marquesines.

Aquesta transformaci¨® desastrosa, l'¨²nica qualitat de la qual ¨¦s haver mantingut les franges dels arbres, reclama que, tan aviat com sigui possible, la nova alcaldia replantegi el que s'ha fet per afavorir el vianant i el que va en transport p¨²blic i recuperi el projecte del tra?at del tramvia.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC