El relator de l¡¯ONU conclou que la tortura ¨¦s ¡°generalitzada¡± a M¨¨xic
L'informe demana que es posi fi a l'¨²s de l'Ex¨¨rcit en tasques de seguretat
Amb vint paraules n'hi ha prou per esgarrifar-se. ¡°La tortura i els maltractaments en la detenci¨® s¨®n generalitzats a M¨¨xic i es produeixen en un context d'impunitat¡±. Aix¨ª comen?a el relator especial de l'ONU sobre la tortura, Juan M¨¦ndez, les conclusions de l'informe sobre la visita que va fer a M¨¨xic del 21 d'abril al 2 de maig passat. L'escrit, que ser¨¤ presentat al mar? i al qual ha tingut acc¨¦s aquest diari, revisa els errors del sistema de seguretat mexic¨¤ i dibuixa un panorama en qu¨¨ pocs s'escapen de la seva cr¨ªtica: ¡°Hi ha evid¨¨ncies de participaci¨® activa de les forces policials i ministerials de gaireb¨¦ totes les jurisdiccions i de les forces armades, per¨° tamb¨¦ de la toler¨¤ncia, indifer¨¨ncia i complicitat d'alguns metges, defensors p¨²blics, fiscals i jutges¡±.
En les seves recomanacions, el relator demana que es posi fi a una her¨¨ncia de la presid¨¨ncia de Felipe Calder¨®n (2006-2012): l'¨²s de la for?a militar en tasques de seguretat p¨²blica. Tamb¨¦ exigeix l'eliminaci¨® de l'arrelament, la pol¨¨mica figura que permet, en el curs d'una investigaci¨® per crim organitzat i amb ordre judicial, mantenir tancada 40 dies (prorrogables) una persona mentre es decideix si es presenten c¨¤rrecs penals contra ella. Aquesta pr¨¤ctica, molt emprada en la guerra contra el narcotr¨¤fic, viola, segons M¨¦ndez, la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia i exposa el detingut a tortures. La seva efic¨¤cia tamb¨¦ la q¨¹estiona: ¡°De m¨¦s de 8.000 persones arrelades des del 2008, nom¨¦s un 3,2% ha rebut condemna presumptament¡±.
El punt de partida de l'informe, que encara ¨¦s susceptible de modificacions, ¨¦s la guerra contra el narcotr¨¤fic comen?ada el 2006. Aquesta ofensiva, que va arribar a mobilitzar en el seu apogeu 50.000 soldats, va disparar les queixes per tortures i maltractaments: si, els sis anys anteriors al 2007 la Comissi¨® Nacional de Drets Humans havia registrat una mitjana de 320 den¨²ncies; el 2012, van superar les 2.100. Amb l'arribada de Pe?a Nieto, aquestes reclamacions es van reduir un 30%, per¨° molts dels factors que les van propiciar, segons el relator, sobreviuen.
Les tortures acaben en la mort, que ve seguida de la desaparici¨®. Per a les dones, al cat¨¤leg d¡¯horrors se suma la viol¨¨ncia sexual
L'enviat de l'ONU estableix que la tortura a M¨¨xic s'utilitza predominantment durant la detenci¨® i amb l'objectiu d'obtenir confessions sobre el crim organitzat. Les v¨ªctimes acostumen a procedir de sectors pobres o marginals. La manera d'operar, segons les den¨²ncies recollides en l'escrit, mostra un patr¨® inquietant. Els responsables de la detenci¨®, vestits de civil i encaputxats, no solen portar ordre judicial ni informen dels motius de la captura. Despr¨¦s, arriba el malson: ¡°Les persones s¨®n condu?des amb els ulls embenats a llocs que desconeixen, incloent-hi bases militars, on continuen les tortures: cops de puny, puntades de peu i bastonades; utilitzaci¨® de pistoles el¨¨ctriques, generalment als genitals; asf¨ªxia amb bossa de pl¨¤stic, introducci¨® d'aigua amb un drap a la boca, nuesa for?ada, suspensi¨®, amenaces i insults¡±.
Tot aix¨° pot durar dies. De vegades, indica el relator, les tortures acaben en la mort, que ve seguida de la desaparici¨®. En el cas de les dones, al cat¨¤leg d'horrors descrit s'hi suma la viol¨¨ncia sexual: ¡°Nuesa for?ada, humiliacions verbals, grapejaments als pits i als genitals, introducci¨® d'objectes als genitals i violaci¨® reiterada i per diverses persones¡±.
La persecuci¨® d'aquests abusos no ofereix, segons el relator de l'ONU, resultats tranquil¡¤litzadors. L'informe destaca que entre el 2005 i el 2013 nom¨¦s va haver-hi cinc sent¨¨ncies condemnat¨°ries per tortures. El motiu ¨¦s que, a judici seu, ni els registres de detenci¨® ni els ex¨¤mens m¨¨dics recullen b¨¦ els abusos. A partir d'aqu¨ª, tot es fa costerut. ¡°No hi ha un control adequat sobre la legalitat de la detenci¨® ni del termini per a la presentaci¨® al ministeri p¨²blic; no s'accedeix a una defensa adequada immediatament; les declaracions es presten sense intervenci¨® judicial ni pres¨¨ncia de l'advocat; no s'inicien investigacions d'ofici ni s'exclouen d'ofici proves obtingudes sota tortura, i es fa una interpretaci¨® restrictiva i incorrecta del Protocol d'Istanbul¡±, argumenta l'informe.
L¡¯informe destaca que entre el 2005 i el 2013 nom¨¦s va haver-hi cinc sent¨¨ncies condemnat¨°ries per tortures
Malgrat aquesta deterioraci¨® de les garanties, el relator admet que, els ¨²ltims anys, s'ha avan?at en la lluita contra aquesta xacra. Les lleis han comen?at a treure de la jurisdicci¨® militar les violacions de drets humans comeses per soldats contra civils, s'ha ampliat el per¨ªmetre de protecci¨® dels detinguts i s'han establert protocols que ¡°enforteixen les salvaguardes¡±. Tot aix¨° no ha aconseguit, no obstant aix¨°, ¡°revertir la impunitat que hi impera¡±.
En aquest context, el relator mostra la seva extrema preocupaci¨® per la ¡°inacceptable trag¨¨dia d'Iguala¡±, on ¡°les autoritats municipals en col¡¤lusi¨® amb el crim organitzat van fer desapar¨¨ixer for?adament 43 estudiants normalistes, en van executar sis m¨¦s, alguns amb tortures, i van ferir m¨¦s de 20 persones¡±. Per l'enviat de l'ONU aquesta matan?a ha de servir de toc d'alerta i propiciar una reforma estructural en seguretat.
El president mexic¨¤, Enrique Pe?a Nieto, va anunciar el desembre passat un ampli paquet de mesures legislatives i executives per posar fi a la impunitat. Entre aquestes, hi figurava la desaparici¨® de la policia municipal, profundament infiltrada pel narcotr¨¤fic, la intervenci¨® en ajuntaments corruptes i una legislaci¨® especial contra la tortura i els maltractaments. Aquest diari va tractar sense ¨¨xit obtenir la versi¨® de la subsecret¨¤ria de Drets Humans, L¨ªa Lim¨®n.
¡°Coincidim amb l'informe. La tortura segueix sent generalitzada i es d¨®na en el per¨ªode entre la detenci¨® i la posada a disposici¨® judicial. I, tot i que s'ha redu?t, els casos segueixen sent sis vegades m¨¦s que el 2003¡±, va assenyalar el director dAnmnistia Internacional a M¨¨xic, Perseo Quiroz.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Cas Ayotzinapa
- Matances civils
- Iguala
- Protestes estudiantils
- Tortura
- Moviment estudiantil
- Persones desaparegudes
- Guerrero
- C¨¤rregues policials
- M¨¨xic
- Integritat personal
- Casos sense resoldre
- Estudiants
- Nord-am¨¨rica
- Comunitat educativa
- Policia
- ONU
- Casos judicials
- Llatinoam¨¨rica
- Forces de seguretat
- Conflictes
- Organitzacions internacionals
- Delictes
- Am¨¨rica
- Relacions exteriors