La Laura i la nova pol¨ªtica

Petrarca ¨CCanzionere, 165, 1-4¨C?va i descriu la Laura aix¨ª: "Ella camina i, on es posen els seus peus, pam!, creix l'herba". Aix¨°, ¨¦s clar, ¨¦s poesia. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s una met¨¤fora de tot el contrari. Del periodisme. Ho ¨¦s si pensem ¨Cus convido a fer-ho¨C?que el periodisme ha de controlar la Laura, com un psic¨°pata. En el cas, ¨¦s clar, que la Laura sigui el poder. En cas contrari, ha de fer com Petrarca. Intentar descriure la novetat. Una cosa gens f¨¤cil. Mireu, al capdavall, com s'ho va fer Petrarca, ajustant al m¨¤xim.

Crida l'atenci¨® quan passa el contrari. ?s a dir, quan el periodisme s'embolica, inverteix aquesta din¨¤mica, deixa de controlar el poder, se n'enamora, el tracta com ho fa amb la Laura i el descriu de manera que apareix a la foto creant el que diu que crea al seu pas ¨Crecuperaci¨®, estructures d'Estat, herba¨C, mentre que sotmet subjectes que (encara) no s¨®n poder a un control que no s'ha utilitzat, en els ¨²ltims 35 anys, en la tasca de controlar el poder. I aix¨° ¨¦s el que passa actualment.

Estad¨ªsticament, en el periodisme local s'accepten les autoafirmacions del poder, sense sotmetre-les a cap tipus de control, mentre que els nous subjectes pol¨ªtics ¨Ccoses mai vistes, com la Laura, els Syriza, els Podem, els Guanyem/Barcelona en Com¨²¨C, reben un marcatge que seria exemplar en cas que fossin poder. El resultat ¨¦s que no tenim control del poder ni descripcions de la novetat. Una cosa dram¨¤tica. La societat ja necessita descripcions. I les necessita la novetat. Excepte Dr¨¤cula, tothom, al capdavall, necessita el seu reflex, o es talla quan s'afaita. Existeix la novetat? Hi ha una nova pol¨ªtica? Creix herba al seu pas?

Existeix la novetat. Persones que havien participat poc o gens en la pol¨ªtica electoral estan disposades a fabricar llistes i votar-les. Aquestes llistes sembla ser que podrien guanyar avui a Espanya i en grans capitals, com Barcelona. Una cosa impensable abans del 2011. A aquesta rapidesa evolutiva s'hi afegeix una altra dificultat per descriure la novetat: la rapidesa canviant de la realitat. No nom¨¦s estem immersos en un final de r¨¨gim, sin¨® en una cosa encara m¨¦s ¨¤mplia i inaudita. Un final d'¨¨poca que es preveu llarg i tibant.

Sobre la longitud: ja sabem que acabar¨¤ amb la desaparici¨® dels partits de la Transici¨® ¨Cno controlats¨C, o amb la desaparici¨® dels nous grups ¨Cno descrits¨C. Sobre la tensi¨®: el proper jal¨® ¨¦s probable que sigui una Grosse Koalition, un inter¨ª en qu¨¨ pot ser determinant la seguretat legislada pel r¨¨gim ¡ªllei mordassa, reformes del Codi Penal i de lleis antiterrorisme¨C, un paquet que ha estat qualificat de dictatorial a?The Guardian, i criticat pel mateix per, glubs, l'ONU.

El neoliberalisme busca benefici i ve a conformar un capitalisme d'Estat que requereix una legislaci¨® inaudita per desenvolupar-se

Sobre aquest paisatge tan din¨¤mic, potser el m¨¦s ¨²til en una descripci¨® sigui parlar de la ideologia de la novetat. El que al seu torn ¨¦s un embolic. La novetat rebutja la paraula esquerra en la seva autoformulaci¨®. Qu¨¨ s¨®n? Com caminen? Sobre quina herba? La resposta ve del MIT de Massachusetts. All¨¤, Miguel Mora, en un nou mitj¨¤, entrevistava un Chomsky que, parlant de Syriza i Podem, dibuixava la novetat com una reacci¨® al neoliberalisme. Com el seu oposat. I aqu¨ª, cal assenyalar que el neoliberalisme no ¨¦s una ideologia. De fet, ¨¦s un nom erroni, ja que no t¨¦ res a veure amb el liberalisme, aquesta ideologia. No disposa de llibre m¨¤gic i conviu en un ampli espectre d'ideologies ¨Caqu¨ª hi ha les formacions que van votar o no van posar cap impediment a la reforma constitucional expr¨¦s¨C. Potser, m¨¦s que una ideologia cl¨¤ssica, ¨¦s una activitat. Una din¨¤mica que premia l'empresa per davant de la societat i les institucions, que busca benefici i que ve a conformar un capitalisme d'Estat, tant que requereix una legislaci¨® inaudita per desenvolupar-se. No deu res en el seu discurs a cap dreta anterior. Exemplum: l'¨²nica dreta aportada pel PP aquesta legislatura ha estat l'intent de contrareforma de la llei de l'avortament, el nacionalisme a l'¨²s, i un que-es-fotin de senyora amb pinta, em¨¨s per una diputada en el tr¨¤ngol de votar una reforma laboral neoliberal a l'¨²s.

La reacci¨® al neoliberalisme/novetat no ¨¦s, al seu torn, esquerra, com testifica la tensi¨® de KKE i IU amb, respectivament, Syriza i Podem. ?s, es diria, un ajornament ideol¨°gic: diferents oposats es mengen amb patates la seva ideologia en aquesta crisi de la democr¨¤cia a Europa i semblen unir-se en la defensa de la democr¨¤cia davant l'empresa, i crea una cosa amb la qual invertir desnonaments i talls de subministraments, amb la qual garantir educaci¨®, sanitat, habitatge i alimentaci¨®. Aix¨°, per si sol, explica el car¨¤cter dram¨¤tic i excepcional de la situaci¨®.

Suposo que aquesta ¨¦s la descripci¨® b¨¤sica de la novetat. La democr¨¤cia, la seva ampliaci¨®, la defensa de les persones davant l'empresa i el deute ¨¦s el gran qu¨¨ de la novetat. La seva difer¨¨ncia. ?s, a m¨¦s, el que cal controlar d'aquestes formacions en el futur. Aquest control explicar¨¤ si han nascut per a una ruptura o per a una simple substituci¨® biol¨°gica.?