La tert¨²lia com a s¨ªmptoma

La tert¨²lia s'ha convertit en l'espai de debat pol¨ªtic per excel¡¤l¨¨ncia. Totes les r¨¤dios i televisions l'han adoptat com a format principal i pr¨¤cticament exclusiu de discussi¨® sobre l'actualitat pol¨ªtica i social. A qu¨¨ es deu aquesta multiplicaci¨® de la tert¨²lia com a g¨¨nere privilegiat de deliberaci¨® p¨²blica?

La primera i principal ra¨® ¨¦s econ¨°mica. La tert¨²lia ¨¦s un format senzill, efica? i molt assequible. La crisi de mitjans p¨²blics i privats ha augmentat el recurs a un g¨¨nere que consisteix a reunir una s¨¨rie de persones que, per discrets honoraris, ocupen hores en les graelles de les programacions, sense necessitat de guions ni produccions complexes. Les tert¨²lies s'adapten b¨¦ al llenguatge audiovisual fragmentat que, amb intervencions r¨¤pides i curtes, proporciona gratificaci¨® immediata al p¨²blic, de manera que aconsegueixen audi¨¨ncia amb facilitat i resulten molt rendibles per al mitj¨¤ que les ofereix.

Per¨° tamb¨¦ podr¨ªem pensar que les tert¨²lies s'han multiplicat perqu¨¨ la societat est¨¤ avui molt m¨¦s polititzada. El moviment a favor de la independ¨¨ncia, els efectes de la crisi econ¨°mica, les esquerdes del sistema pol¨ªtic de la transici¨® i l'emerg¨¨ncia de nous partits, la corrupci¨® o el canvi tecnol¨°gic serien les causes d'un inter¨¨s superior per la pol¨ªtica que explicaria l'increment de necessitat d'espais de debat cr¨ªtic sobre l'actualitat.

Les tert¨²lies podrien aix¨ª mateix ser una resposta a un m¨®n cada vegada m¨¦s incert i complex, en el qual resultaria m¨¦s necessari que mai tenir espais de reflexi¨® que permetin interpretar i traduir aquesta societat que canvia a gran velocitat.

Sigui quina sigui la ra¨®, es parteix de la hip¨°tesi que la tert¨²lia ¨¦s un bon format per a la deliberaci¨® pol¨ªtica, entesa com aquest espai d'informaci¨® i formaci¨® d'opini¨® que, a trav¨¦s de l'intercanvi d'idees, ¨¦s fonamental per a la democr¨¤cia. La pregunta ¨¦s si les tert¨²lies actuals serveixen per a aquesta funci¨® tan important.

En realitat, la tert¨²lia entesa com a espai de deliberaci¨® ¨¦s un fenomen tan vell com la pol¨ªtica. L'¨¤gora grega i les trobades en salons i caf¨¨s de l'Europa del segle XVIII exemplifiquen la llarga tradici¨® d'aquest tipus de trobades. Oradors, experts i prescriptors tamb¨¦ s¨®n figures constants en la hist¨°ria de la pol¨ªtica.

L'exemple m¨¦s evident ¨¦s el programa televisiu que ha encimbellat Pablo Iglesias com a l¨ªder de Podem

Quina ¨¦s llavors la novetat de les tert¨²lies dels ¨²ltims temps? El canvi de context. Les noves tecnologies i, en particular, les xarxes socials, han creat noves formes de circulaci¨® de la informaci¨® i han obert circuits paral¡¤lels per a la discussi¨®, la cr¨ªtica i la vigil¨¤ncia del poder. Avui, els mecanismes de creaci¨® d'opini¨® s¨®n molt m¨¦s dispersos, imprecisos i dif¨ªcils de controlar. Aquesta fragmentaci¨® de l'esfera p¨²blica treu poder als espais tradicionals de mediaci¨®, difumina la dicotomia entre emissor i receptor d'informaci¨® i trenca barreres entre l'expert i la societat.

Avui, la veu p¨²blica est¨¤ molt m¨¦s repartida. Hi ha m¨¦s micr¨°fons i m¨¦s ciutadans amb altaveu. Tamb¨¦ hi ha m¨¦s soroll, ¨¦s clar, i el debat no est¨¤ exempt de simplificaci¨®, per¨° l'esfera p¨²blica digital ha augmentat la deliberaci¨® entre ciutadans informats, actius i exigents que no necessiten estances interm¨¨dies que determinin els temes ni els termes del debat. Les tert¨²lies podrien d'aquesta manera arribar a ser irrellevants.

I, no obstant aix¨°, hi ha m¨¦s tert¨²lies que mai. Per qu¨¨? Per les raons evocades m¨¦s amunt i perqu¨¨ encara s¨®n espais de poder. L'exemple m¨¦s evident ¨¦s el programa televisiu que ha encimbellat Pablo Iglesias com a l¨ªder de Podem. Per¨°, en general, les tert¨²lies sofreixen de l'equ¨ªvoc que hist¨°ricament ha portat a pensar que els mitjans tenen un poder absolut sobre els ciutadans.

El problema de les tert¨²lies ¨¦s, doncs, que probablement tenen menys poder del que se'ls atribueix i que el canvi de context d'informaci¨® les fa avui m¨¦s intranscendents. Aqu¨ª tenen, a m¨¦s, la singularitat ins¨°lita de convocar experts que saben de tots els temes, els anomenats tot¨°legs?segons l'expressi¨® de Quim Monz¨®. A l'altre extrem hi ha els veritables especialistes en ¨¤rees concretes que, per les caracter¨ªstiques d'aquesta discussi¨® p¨²blica i per la seva freq¨¹ent aversi¨® a la divulgaci¨®, es resisteixen a participar en el debat p¨²blic.

Aquesta reducci¨® de la figura de l'expert al tertuli¨¤ crea petits cercles de celebritats, per¨° empobreix els termes del debat i acaba creant el que Pierre Bourdieu va denominar ¡°la circulaci¨® circular de la informaci¨®¡±: tots a remolc de la velocitat de la informaci¨®, tots pendents de les declaracions de tots, en espais plens de sobreentesos que afavoreixen l'etiqueta f¨¤cil, provoquen agres pol¨¨miques o alimenten grans consensos en un circuit finalment molt tancat.

El problema ¨¦s que les tert¨²lies continuen actuant com si tinguessin el monopoli del debat i s'han replicat sense fi quan m¨¦s els convenia refundar-se. Solen justificar-se per la seva audi¨¨ncia, per¨° els Estats Units ofereixen m¨²ltiples exemples de bons programes informatius, de diferents tem¨¤tiques i formats, que expliquen bones hist¨°ries i gaudeixen d'audi¨¨ncies envejables. Aqu¨ª, mentrestant, tendeixen a empobrir el debat p¨²blic en el moment en qu¨¨ m¨¦s espais cr¨ªtics necessitem.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga