Una diva intel¡¤ligent, culta, complexa

Molts anys enrere, molt¨ªssims, quan ¨¦rem molt joves els que ho ¨¦rem, un dia, en un restaurant que freq¨¹ent¨¤vem perqu¨¨ no era massa car fins i tot per a nosaltres, un lloc on parl¨¤vem del b¨¦, del mal, i de les tres o quatre coses que es muntaven en els tres o quatre teatres descuidats de Barcelona, ?exagero per¨° no gaire?, est¨¤vem, com sempre, parlant de les mis¨¨ries de l'escena, nois i noies que d'alguna manera potser arribar¨ªem alguna vegada a viure dies millors, vaig aconsellar Rosa Novell, de cara al futur, sobre la conveni¨¨ncia de posar seny. Em va clavar una bufetada solemne. Els presents em van agafar perqu¨¨ no salt¨¦s sobre la Rosa i jo vaig demanar que, per favor, la retinguessin a ella, que jo era incapa? d'atacar-la.

Van passar els anys. S¨ª, com ja s'ha dit ara que ella se n'ha anat, la Rosa es va convertir, diguem si s'insisteix, en una diva. Per¨° de cap manera en una diva de pacotilla, una diva intel¡¤ligent, culta, complexa, amb la qual es podia tenir qualsevol conversa d'un cert pes. B¨¦, tenia algun problema amb el vestuari que li havien preparat, per¨° aix¨° ¨¦s pura an¨¨cdota. Molt cultivada, potser, en part, nom¨¦s en part, gr¨¤cies a l'home al qual va estimar i pel qual va ser estimada fins a l'¨²ltim moment, era capa? de parlar del que fos. Per¨°, li venia de ra?a, per sobre de tot de teatre.

La Rosa no sortia a l'escena per fer alguna cosa que no li interess¨¦s?

La seva carrera esc¨¨nica va ser dif¨ªcil. En part perqu¨¨ ho va ser per a tots. I perqu¨¨ va haver d'aprendre m¨¦s enll¨¤ del poc que rebia. Per¨° la situaci¨®, en general, va ser canviant. Cap a millor. Rosa Novell es va convertir, a poc a poc, perqu¨¨ l'evoluci¨® esc¨¨nica, durant anys, va ser dura i dif¨ªcil, en una gran actriu. No sempre, per¨° gaireb¨¦ sempre va treballar en catal¨¤. Ens va deixar bocabadats, decididament conven?uts del valor de la seva autoritat d'actriu, per exemple, quan es va atrevir amb Dies feli?os de Samuel Beckett, aquest mon¨°leg llarg i dif¨ªcil amb el qual la Rosa ens va posar la pell de gallina. O com a criada, plegant estovalles amb mestratge i ast¨²cia, deixant-nos de nou bocabadats, en una obra del germ¨¤nic Bernhard.

La Rosa no sortia a l'escena per fer alguna cosa que no li interess¨¦s o li interess¨¦s tan sols de manera relativa. Era una dona i una actriu d'una pe?a, amb els problemes que aix¨° pogu¨¦s comportar. Amb la lluita no sempre guanyada per¨° mai perduda. Fa poc va estar per ¨²ltima vegada en un escenari. Malgrat la seva ceguesa, tan fotudament aut¨¨ntica com inesperada, no va deixar d'estar a l'escenari i de dir el seu paper. Va ser la seva ¨²ltima actuaci¨®. I qui sap.