¡°Una sola rosa ¨¦s totes les roses¡±

Fins i tot el mar va optar pel seu blau m¨¦s grisenc, com si no volgu¨¦s ni apar¨¨ixer en la llunyania: dormia tranquil i ser¨¨. Un xiuxiueig molt lluny¨¤, els cotxes. S¨ª, la natura es va acomodar a com havia estat Rosa Novell darrerament, abans troiana d'Eur¨ªpides, Fedra, Molly Bloom... Per¨° en el seu ad¨¦u ahir a la capella ardent del tanatori de Sant Gervasi, a la part alta de Barcelona, tot era lent, silenci¨®s. Era el contrapunt del que s'havia patit fins al desenlla? final de l'actriu i directora teatral?divendres, morta als 61 anys. ¡°Darrerament ha estat dif¨ªcil... que descansi ja ¨¦s el millor¡±, amb prou feines va articular el seu company Eduardo Mendoza, afable rere el seu rostre cansat, a qui nom¨¦s entre els m¨¦s ¨ªntims se li va escapar: ¡°No m'esperava que, despr¨¦s de tant temps apropant-me al que era inevitable, m'afect¨¦s ara tant¡±. Ho deia com disculpant-se, fent l'escriptor fins i tot m¨¦s hum¨¤.

Entre les veus quedes dels petits grupuscles que s'anaven formant es repetia el paper de Mendoza, atent a una dona de car¨¤cter que va haver d'acostumar-se a la foscor i al ritme lent i a ensopegar i a trencar coses sense voler. ¡°Ha estat afectu¨®s i atent amb ella amb totes les forces; la Rosa va canviar molt des que la va con¨¨ixer; aix¨° ¨¦s la for?a de l'amor¡±, comentava N¨²ria Amat. L'escriptora va ser de les primeres que va con¨¨ixer la relaci¨® de tots dos i per aix¨° sap les afliccions i preocupacions de l'actriu: ¡°Curiosa aquesta Catalunya: ara l'enalteix per¨° alguns sabem les vegades que et trucava per explicar-te que no tenia feina¡±. Aquests moments d'atur for?¨®s la van haver de marcar perqu¨¨ el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ho va treure indirectament a col¡¤laci¨®: ¡°Vam tenir una conversa fa ja uns 20 anys i em va dir que record¨¦s que la feina dels actors era molt fr¨¤gil, que han d'estar pendents d'un tel¨¨fon que ha de sonar per tenir un paper; li dec una mica la filosofia del que crec que ha de ser la meva feina en l'administraci¨®: crear una xarxa d'oportunitats. Aquesta idea ¨¦s seva¡±, va dir amb un punt de melangia.

¡°Treballar fins al final li va anar b¨¦: li va fer treure la b¨¨stia de gran actriu¡±, diu Queco Novell

S¨ª, hi imperava un sentiment de buit enorme, que companys de professi¨® de l'actriu com l'Aina Clotet o l'Eduard Farelo van traduir marxant del tanatori sense ser vistos; en Mingu R¨¤fols va resumir l'estat d'¨¤nim: ¡°Els amics ens quedem amb la pena ¨ªntima¡±, deia assenyalant-se el pit. ¡°Va ser una gran activista cultural, he vingut per respecte i admiraci¨®; el problema ¨¦s que hi acudim cada vegada m¨¦s sovint, aqu¨ª¡±, constatava un discret Eduard Fern¨¢ndez. S¨ª, una diva del teatre, lloc que nom¨¦s va deixar quan el cos es va negar a obeir-la. ¡°No, no, fer L¡¯¨²ltima trobada?al Romea amb l'Abel Folk li va anar molt b¨¦: va treure de nou la b¨¨stia de gran actriu de dins i li va fer recobrar sentit a la seva vida en el tram final; al principi tenia por, clar, recordo que em deia: ¡®?s que l'Abel em va a fer caminar i tal¡¯, per¨° ho va superar r¨¤pid¡±, recordava el seu germ¨¤, el periodista i tamb¨¦ actor Queco Novell; ahir, esclar, hi no va haver doble funci¨® de Pol¨°nia. El musical al Poliorama. Una pausa for?osa que explicava la pres¨¨ncia de bona part dels actors assidus a la productora Minoria Absoluta: Ferm¨ª Fern¨¢ndez, Bruno Oro...

La faceta d'actriu tamb¨¦ anava en boca de tothom. Dins i lluny del tanatori. ¡°Sempre anava m¨¦s enll¨¤, no es conformava amb el treball convencional d'interpretaci¨®¡±, va recordar per a aquest diari Sergi Belbel, informa Jacinto Ant¨®n. ¡°Des del primer dia d'assajos ja havia fet una an¨¤lisi de l'obra i del seu paper; aix¨° li venia dels seus estudis, era una lletraferida. Sempre hi afegia el punt de vista intel¡¤lectual, aix¨° la situava molt per sobre del nivell mitj¨¤ d'actors i actrius d'aqu¨ª, la qual cosa de vegades la feia xocar amb el seu entorn. I hi havia la passi¨®, clar. Passi¨® i saviesa, aquesta era la Rosa¡±. I afegeix charme. ¡°Era coqueta tamb¨¦ i sabia conjugar amb molta picardia la seva gran intel¡¤lig¨¨ncia amb dosi de frivolitat. Seductora, glamorosa. Es va prendre com una cosa personal el que va dir aquell conseller de Cultura que no hi havia glamur en l'escena catalana. I ¨¦s veritat que ella n'era, de glamurosa. La seva mort ens priva tamb¨¦ d'una gran directora. Com amb l'Anna Lizaran, s'han truncat dues grans carreres. Se'n van en plenitud total. Aix¨° ens priva d'actrius que podrien haver estat noves N¨²ria Espert¡±. Per Hermann Bonnin, ¡°era una de les actrius amb personalitat m¨¦s forta que he conegut, i la vaig con¨¨ixer molt aviat, perqu¨¨ vaig ser professor seu a l'Institut del Teatre¡±. L'actor i director va recalcar ¡°la dimensi¨® humana¡± de Novell, ¡°una dona alhora fr¨¤gil i forta¡±.

Entre els amics es repetia que darrerament el paper d'Eduardo Mendoza havia estat dif¨ªcil

Aquesta faceta de lletraferida i l'ofici del company escriptor explicaven al tanatori des de la pres¨¨ncia de gent del m¨®n de la gastronomia (Rosa Gil, de Casa Leopoldo, on se'ls podia veure amb assidu?tat), a l'art (Frederic Amat), el cinema (la seva amiga Isona Passola, que estrenar¨¤ un documental sobre l'experi¨¨ncia de Novell amb la ceguesa) i de la literatura, esclar: des d'agents literaris (Gloria Guti¨¦rrez, de l'ag¨¨ncia Carmen Balcells, de qu¨¨ Mendoza forma part) a Miquel de Palol (¡°Ens coneix¨ªem des dels 20 anys: vam estudiar junts i ja llavors era dinamita pura; l'estiu passat vam estar a la platja i es va banyar i va menjar sota una pineda; Eduardo diu que li va confessar que va ser dels millors dies de la seva ¨²ltima etapa¡±), passant per Elena Ram¨ªrez i Pere Gimferrer. M¨¦s que vist, el poeta va deixar la seva petjada al llibre de condolences, recordant versos de Malherbe (Mais doble ela ¨¦tait du monde o¨´ els plus belles choses / Ont li pire destin, / Et rose doble ela a v¨¦cu ce que vivent els roses, / L¡¯espace d¡¯un matin), que amb la seva pr¨°pia prosa po¨¨tica va tancar: ¡°Com deia Rilke, una sola rosa ¨¦s totes les roses i aquesta rosa ¨¦s la irreempla?able, la perfecci¨®. El meu amor i dolor¡±.

Fora, un rellotge tocava, esmorte?des, les hores. Un ocell va cantar dues vegades.