La mem¨°ria rescatada dels mexicans linxats

¡°Un esport a l'aire lliure¡±. Aix¨ª va definir la pr¨¤ctica de linxar mexicans a Calif¨°rnia el periodista Carey McWilliams. McWilliams, autor de North from Mexico (Al nord de M¨¨xic, 1948), un llibre de refer¨¨ncia sobre els mexicans dels Estats Units, va ser un dels pocs a preservar la mem¨°ria d'un episodi vergony¨®s en un pa¨ªs que no deixa mai de revisar la seva jove hist¨°ria.

El record de la mort, a les mans de les turbes anglosaxones, de centenars, segurament milers, de ciutadans d'origen mexic¨¤ entre mitjans del segle XIX i les primeres d¨¨cades del XX, va quedar recollit en can?ons populars, en llegendes que s'explicaven de pares a fills, en un grapat de westerns i novel¡¤les de g¨¨nere. Era un record vague, una hist¨°ria remota, mig oblidada.

Per¨° mai, fins que els historiadors William Carrigan i Clive Webb es van posar a investigar, es van desvelar les dimensions dels linxaments a mexicans, superats nom¨¦s pels linxaments de negres al Sud fins a mitjans del segle XX.

Els EUA es transformen i tamb¨¦ es transforma la manera d'explicar la hist¨°ria, m¨¦s enll¨¤ de la mitificaci¨® del patriotisme m¨¦s superficial. Canvia la demografia: els llatins ¡ªla majoria, d'origen mexic¨¤¡ª s¨®n la minoria m¨¦s puixant. I canvia el passat, que mai ¨¦s est¨¤tic: els Estats Units incorporen altres traumes al patrimoni com¨².

Morts oblidats: viol¨¨ncia en grup contra mexicans als Estats Units 1848-1928 ¨¦s el t¨ªtol del llibre de Carrigan i Webb, publicat fa dos anys. Els fets queden lluny i s¨®n incomparables amb qualsevol discriminaci¨® del present. La publicaci¨® recent d'un informe que amplia en 700 el nombre de morts conegudes per linxament d'afroamericans, sumada al degoteig de not¨ªcies sobre arbitrarietats policials, i als debats sobre la immigraci¨®, col¡¤loca la trag¨¨dia sota un altre focus: els negres no van ser les ¨²niques v¨ªctimes del racisme.

Farmington (Nou M¨¨xic), 16 de novembre del 1928. Quatre homes emmascarats irrompen a l'hospital del comtat de San Juan i s'enduen el pacient Rafael Benavides. Benavides ¨¦s un pastor ingressat despr¨¦s d'agredir una nena mexicana, assaltar una dona anglosaxona i quedar malferit pels trets dels agents del x¨¨rif. Els emmascarats se l'emporten en un cami¨® a una granja abandonada. Li lliguen una soga al coll i el pengen d'un arbre. Els assaltants no van ser mai jutjats.

Benavides, la mort del qual reconstrueixen Carrigan i Webb, gaudeix del rar privilegi de ser l'¨²ltima v¨ªctima mexicana de la viol¨¨ncia en grup i extrajudicial documentada. Els historiadors han documentat 547 v¨ªctimes mexicanes (immigrants i nord-americanes d'origen mexic¨¤), per¨° el nombre total de persones ¡°penjades, cremades i tirotejades¡± ¨¦s superior. Van ser milers, segons l'estimaci¨® de Carrigan i Webb.

Amb el penjament de Rafael Benavides va acabar una era que havia comen?at el 1849, despr¨¦s de la derrota de M¨¨xic a la guerra contra els Estats Units, l'annexi¨® de Texas als EUA i la transfer¨¨ncia a aquest pa¨ªs, pel Tractat de Guadalupe Hidalgo, de l'actual sud-oest del pa¨ªs. La frontera pol¨ªtica es va despla?ar centenars de quil¨°metres, per¨° els mexicans van seguir all¨¤; els anglosaxons eren els nouvinguts, els immigrants, per¨° uns immigrants que intentaven imposar la seva llei en un mitj¨¤ hostil. Les tensions eren inevitables.

Hi havia una justificaci¨® racional per a l'anomenat vigilantisme ¡ªel manteniment de l'ordre p¨²blic per part d'individus o grups civils¡ª i els linxaments. A l'Oest, un territori on l'Estat era feble i la just¨ªcia lenta, ineficient o directament absent, molts veien en els processos i execucions informals l'¨²nica opci¨® per combatre el crim en aquest territori.

Carrigan i Webb q¨¹estionen que la persecuci¨® de mexicans fos una mera reacci¨® de les mancances del sistema judicial a les terres de frontera. La viol¨¨ncia no s'explica sense els prejudicis racials i la competici¨® econ¨°mica. ¡°El rerefons de tanta viol¨¨ncia entre anglos i mexicans es pot lligar a la pugna per l'or, a conflictes aparentment constants per la terra i el bestiar o a la batalla pels termes i les condicions laborals¡±, escriuen.

El 3 de maig del 1877 de matinada, Francisco Arias i Jos¨¦ Chamales eren a la pres¨® de Santa Cruz (Calif¨°rnia) quan una muni¨® se'l va emportar. Els acusaven de robar a un fuster, recorden Carrigan i Webb. Els van penjar sense judici i ning¨² va respondre pel crim: un esport a l'aire lliure, com va dir McWilliams.

El 1990, el poeta de Brooklyn Mart¨ªn Espada va descriure en un poema els rostres, ¡°descolorits com penics del 1877¡±, de la muni¨® que es va acostar per veure els morts. Arias i Chamales presentaven ¡°la ganyota adormida dels colls trencats¡±. A la fotografia d'aquell linxament, que il¡¤lustra aquesta p¨¤gina, la mirada del p¨²blic i la ganyota d'ajusticiats creuen els segles.