El pit o el biber¨®?

Durant uns dies, al febrer, despr¨¦s d'anunciar la presentaci¨® del llibre?V¨ªctimas de la lactancia ?Ni dogmatismos ni trincheras!, el tel¨¨fon de la llibreria Argot de Castell¨® no va parar de sonar. Trucades indignades preguntaven si all¨¤ tamb¨¦ venien llibres a favor de la viol¨¨ncia masclista o el nazisme. L'encarregat no recordava un rebombori aix¨ª des que es va presentar a la botiga el llibre de Josep Anglada, el regidor de Vic que demanava l'expulsi¨® ¡°dels moros¡±, i que va provocar l'esperada tensi¨® entre seguidors d'ultradreta i cr¨ªtics d'esquerres.

Pit o biber¨®? En aix¨° de criar els fills tamb¨¦ hi ha dues Espanyes. Les mares que han d'escollir se senten jutjades facin el que facin. I un llibre sobre aquest tema ha desfermat una tempesta.

La pol¨¨mica del llibre, autoeditat pel pediatre Jos¨¦ Mar¨ªa Gonz¨¢lez Cano, ¨¦s que recomana el deslletament total o parcial a partir dels quatre mesos. Gonz¨¢lez Cano el va escriure, diu, per ¡°imperatiu moral¡±: ¡°At¨¨s que la pressi¨® per donar de mamar converteix moltes mares en aut¨¨ntiques v¨ªctimes¡±. Per¨° despr¨¦s va anar m¨¦s lluny i va afirmar que la lact¨¤ncia despr¨¦s dels sis mesos ¨¦s, en el millor dels casos, ¡°irrellevant¡± nutricionalment, i en el pitjor, la causa de ¡°molts ingressos¡± per deca?ment, an¨¨mia i raquitisme, i l'origen de ¡°complexos d'Edip greus¡±.

¡°El que et digui el metge, dep¨¨n de qui et toqui¡±, diu una pediatra

Les reaccions no es van fer esperar: 10.000 signatures a?Change.org van demanar la destituci¨® del metge i la intervenci¨® de les autoritats sanit¨¤ries. En els comentaris, moltes dones afirmaven que al llibre li faltava rigor cient¨ªfic i que era ¡°terrorisme pedi¨¤tric¡± o ¡°contra natura¡±. El metge va decidir anul¡¤lar la presentaci¨® a Castell¨® per ¡°les amenaces de fonamentalistes del lobby prolact¨¤ncia¡±, segons les seves paraules, que van acabar amb unes 15 dones donant el pit pac¨ªficament a l'exterior de la llibreria on se segueix venent l'obra per 19 euros.

Uns dies despr¨¦s, l'Associaci¨® Espanyola de Pediatria (AEP) va emetre un contundent comunicat refutant els arguments exposats pel metge, i l'Hospital General de Castell¨®,?on treballa, es va desmarcar de les seves opinions i va desmentir els presumptes ingressos hospitalaris de lactants. Les dues institucions van repetir, en l¨ªnia amb l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut, que ¨¦s m¨¦s recomanable donar el pit exclusivament fins als sis mesos i de forma complement¨¤ria fins a almenys els dos anys. Utilitzar llet artificial ¨¦s una ¡°opci¨® igualment respectable¡±, van afegir. ¡°Per descomptat, si tot va b¨¦, cal respectar la decisi¨® de la mare¡±, diu tamb¨¦ Gonz¨¢lez Cano. Primer de tot, sempre, el respecte. I no obstant aix¨°...

Eva Gracia, autora del blog Mamacontracorriente.com s'ha sentit tractada ¡°com una delinq¨¹ent¡± per comprar llet de f¨®rmula per a un nounat (el seu primer fill), per¨° tamb¨¦ ¡°observada com si estigu¨¦s en un zoo¡± per alletar el segon m¨¦s enll¨¤ de l'any. ¡°Sens dubte, 15 mesos de lact¨¤ncia ¨¦s too much per a la majoria de la societat¡±, escriu al seu blog. ¡°Ho noto fins i tot quan la meva ¨¤via em ve amb els t¨ªpics t¨°pics que li tregui d'una vegada, que ¨¦s pur vici. Ho noto quan a Urg¨¨ncies em converteixo en la boja de la teta per no voler deslletar sense motiu el meu fill. Ho noto quan durant la revisi¨® la infermera amena?a amb el fet que el meu fill est¨¤ en un percentil molt baix perqu¨¨ ¡®la llet no alimenta¡¯. Ho noto quan dono el pit i a la gent em mira de re¨¹ll i sento com xiuxiuegen i veig cares de f¨¤stic¡±.

¡°Les cr¨ªtiques per donar el biber¨® em van fer mal¡±, admet Gracia, que, com moltes mares va intentar donar el pit i es va sentir frustrada de no aconseguir-ho. ¡°No obstant aix¨°, crec que m¨¦s enll¨¤ dels primers mesos, donar el biber¨® est¨¤ m¨¦s ben vist que continuar amb el pit¡±.

¡°El discurs hegem¨°nic ¨¦s totalment prolact¨¤ncia¡±, dissenteix la feminista Beatriz Gimeno, que prepara un llibre sobre el tema. Fa temps va escriure una entrada en un blog titulada Yo estoy en contra de la lact¨¤ncia materna (¡°deu ser el que m¨¦s m'han llegit¡±, fa broma) en qu¨¨ criticava la pressi¨® per donar el pit ¡°costi el que costi¡± i explicava la seva experi¨¨ncia despr¨¦s de donar a llum: ¡°Quan el vaig posar a mamar, el primer dia em va resultar d'all¨° m¨¦s desagradable i dolor¨®s, no em va agradar gens i molt menys m'agradava estar a la disposici¨® del nad¨® cada tres hores sense poder dormir ni descansar. Al tercer dia no volia donar-li m¨¦s de mamar. Llavors va comen?ar una esp¨¨cie de persecuci¨®, en qu¨¨ les infermeres nom¨¦s em dirigien la paraula per dir-me que era una mala mare i egoista. No em donaven biberons ni em retiraven la llet. El nen plorava de gana. O donava de mamar o el nen passava gana: aquest era el xantatge inacceptable¡±.

¡°Quan dono el pit al meu fill de 15 mesos veig cares de f¨¤stic¡±, diu una mare

El curi¨®s ¨¦s que totes dues van rebre pressions, en sentit contrari, dels sanitaris. ¡°Aqu¨ª cadasc¨² fa el que vol¡±, admet la doctora Susana Ares, del comit¨¨ de lact¨¤ncia de l'Associaci¨® Espanyola de Pediatria. ¡°El que cal fer ¨¦s informar les dones i respectar i fer-los costat en la seva decisi¨®. No obstant aix¨°, tothom opina, els metges, les infermeres, els auxiliars, les senyores que netegen l'habitaci¨®... Entenc que dones d'una banda i de l'altra se sentin pressionades, perqu¨¨, b¨¤sicament, dep¨¨n de qui et toqui¡±.

Al marge de la salut, darrere de donar el pit tamb¨¦ hi ha un discurs sociopol¨ªtic. O, millor dit, diversos. ¡°Aquest retorn al que ¨¦s natural t¨¦ un component neomasclista que pret¨¦n retornar la dona al seu paper de dona i mare¡±, diu la feminista Gimeno. No obstant aix¨°, una altra part del feminisme defensa que la crian?a natural ¨¦s conscient i cr¨ªtica, i que les mares que hi opten la gaudeixen lliurement, i no s¨®n v¨ªctimes cegues i patidores del patriarcat. El que caldria fer, diuen, ¨¦s lluitar perqu¨¨ qui vulgui donar el pit ho tingui m¨¦s f¨¤cil per fer-ho i combinar-ho amb la feina. Segons una enquesta recent, l'inconvenient m¨¦s gran de la lact¨¤ncia materna ¨¦s que complica la reincorporaci¨® al lloc de treball.

¡°Les infermeres em van dir egoista per no voler donar el pit¡±, assegura una altra

Hi ha tamb¨¦ qui pensa que aquesta guerra de mares ¨¦s un invent medi¨¤tic o una cosa que nom¨¦s existeix a Internet. No nom¨¦s (aquest reportatge va provocar intensos debats entre reporteres d'EL PA?S), per¨° ¨¦s cert que Internet ¨¦s el principal camp de batalla d'aquestes dues Espanyes.

Foro En Femenino ¨¦s el revers rosa de Foro Coches. El lloc on m¨¦s d'un 1.300.000 usu¨¤ries registrades consulten sobre moda, salut i, sobretot, maternitat... Si una dona busca al Google?¡°Ajuda, clivelles al mugr¨®!¡± o ¡°Fa dos anys que no dormo, SOS¡±, Foro en Femenino en t¨¦ la resposta. Hi ha molta comprensi¨®, moltes ganes de resoldre dubtes, alguns prejudicis i moltes, moltes, moltes, hist¨°ries personals. De tota mena, confessions titulades: Em miren i em tracten malament per donar el biber¨® i d'altres amb el t¨ªtol Esbroncada de la infermera i pediatra per donar llet materna als 7 mesos.

Tot i que la immensa majoria de les persones que participen en el f¨°rum s¨®n respectuoses, de vegades hi ha discussions. El que m¨¦s abunda, no obstant aix¨°, s¨®n les queixes per insults del pediatre, la sogra, les amigues, les senyores del carrer... A les del biber¨® les han anomenat ¡°males mares¡±. A les de la teta, ¡°fonamentalistes¡±. ¡°Egoistes¡±, els han dit a unes, ¡°sect¨¤ries¡± a les altres. D'una banda: ¡°La lact¨¤ncia ¨¦s un dret del nad¨®¡±, ¡°ning¨² no et va dir que fos f¨¤cil¡±, ¡°haver-te comprat un gos¡±. De l'altra: ¡°Aix¨° no ¨¦s l'?frica¡±, ¡°¨¦s que no tens diners per comprar llet?¡±, ¡°aquest nen ser¨¤ molt dependent¡±. A totes els han dit que la seva decisi¨® perjudicar¨¤ els fills per a tota la vida. I totes s'han sentit culpables. Gaireb¨¦ la mateixa pregunta, amb id¨¨ntica sorna, els han formulat a unes i a les altres: ¡°Ah, per¨° que no/encara d¨®nes el pit?¡±.

La 'guerra de les mares' es fa viral

Al parc van arribant grups de mares. Les que porten els nadons en fulards i fan ioga. Les executives que crien amb una m¨¤ i teclegen amb el m¨°bil a l'altra. Les mestresses de casa. Les lesbianes. Els pares. ¡°Mira, aqu¨ª arriba la policia del pit¡±, diu una mare de biber¨® quan apareixen les alletadores. ¡°Ui, potser algunes s¨®n massa vagues per donar de mamar¡­¡±, responen aquestes. ¡°No tot gira entorn del pit, saps?¡±, afegeix un pare (els seus companys balbucegen: ¡°B¨¦, una mica, s¨ª¡­¡±). El c¨°mic v¨ªdeo es va fer viral fa unes setmanes i acaba amb un esl¨°gan una mica melindr¨®s: ¡°No importa el que pensis, primer de tot, som mares¡±. No ¨¦s un missatge desinteressat: ¨¦s un anunci de llet artificial.

La publicitat de la llet de f¨®rmula s'ha sofisticat des que a la fi dels setanta les autoritats sanit¨¤ries mundials van posar l¨ªmits a la presentaci¨® i promoci¨® del producte: van obligar a incloure un advertiment al pot dient que la lact¨¤ncia materna era millor, van prohibir usar imatges de nens en l'etiquetatge, i usar termes que poguessin "idealitzar¡± el producte com una ¡°llet maternitzada¡±. I res de regalar mostres en consultes ni maternitats.

A Espanya, en nom¨¦s una generaci¨®, el consell m¨¨dic oficial ha passat de ser molt a favor del biber¨® a estar molt a favor del pit. "Als seixanta i setanta la llet artificial era ¨¤mpliament recomanada pels pediatres, i el lobby farmac¨¨utic pressionava amb anuncis de nens rodanxons i regals a les mares", explica Susana Ares, de l'Associaci¨® Espanyola de Pediatria. "No obstant aix¨°, els estudis van demostrar que havia estat una pol¨ªtica nefasta per a la salut p¨²blica, ja que el pit prev¨¦ moltes malalties, des d'otitis i diarrea fins a obesitat o diabetis".

El brusc canvi de paradigma contribueix a la pol¨¨mica actual entre el pit i el biber¨®, per¨° l'opci¨® no ¨¦s del tot nova. Molt abans de la invenci¨® de la llet artificial (a principi del segle XX) i dels biberons est¨¨rils (als anys cinquanta), va haver-hi mares que no van voler o no van poder donar el pit i no tenien mestressa de cria. Des de l'Antiguitat s'han buscat maneres de solucionar-ho: des de c¨¤ntirs de fang fins a banyes amb tetines de cuir. A dins, llet de vaca, aigua d'arr¨°s, brou¡­ ¡°Per¨° abans de la llet artificial, la majoria dels nens que no mamaven, es morien¡±, diu Ares. ¡°La f¨®rmula salva moltes vides, cada vegada ¨¦s millor i ¨¦s totalment segura, per¨° ¨¦s un succedani, no un substitut del pit¡±.