Gestionar la demag¨°gia

M¨¦s gent a fora que a dins: el turisme ha esdevingut un dels temes clau de les pr¨°ximes eleccions municipals. Aix¨ª que l¡¯Ajuntament va convocar la primera audi¨¨ncia p¨²blica dels ¨²ltims nou anys per debatre de tu a tu amb els ve?ns, que hi van acudir en massa, alguns organitzats, alguns amb pancartes, alguns amb propostes, tots amb queixes. Com dic, m¨¦s de la meitat se¡¯n van quedar fora perqu¨¨ no cabien a la sala de la Biblioteca Jaume Fuster. L¡¯audi¨¨ncia va ser bastant ca¨°tica i va revelar el que ja sab¨ªem: que a la ciutat hi ha interessos contraposats i que, quan un sector d¡¯activitat toca el 12% del PIB, molta gent en resulta afectada per b¨¦ i per mal. De manera que el gest municipal d¡¯escoltar i prometre noves maneres de gestionar era tan oport¨² com temerari. S¨°nia Recasens, que ¨¦s una dona h¨¤bil i intel¡¤ligent, va entomar el debat sabent molt b¨¦ que aquest ¨¦s un d¡¯aquells temes que es presten per tota mena d¡¯excessos.

La clau del turisme no ¨¦s taxa si una part de la recaptaci¨® es dedicar¨¤ a ¡°compensar¡± aquells barris amb m¨¦s pressi¨®, com proposa Recasens. El que ¨¦s gros ¨¦s que la taxa s¡¯hagi dedicat fins ara simplement a promocionar la ciutat, sense m¨¦s ni m¨¦s. El tema ¨¦s que els successius ajuntaments han deixat de banda el seu paper central d¡¯¨¤rbitre entre els interessos dels uns i els drets dels altres. Estava sopant l¡¯altre dia en un principal de Ciutat Vella i mentre xerr¨¤vem anaven caient els crits i les riallades dels transe¨¹nts com si fossin el batall d¡¯una campana amb el seu ritme regular. En arribar havia vist les pancartes demanant silenci, rep¨°s, dormir en pau!, just damunt de les amples i omnipresents terrasses que era f¨¤cil imaginar plenes de crits i riallades tamb¨¦. El tema del turisme ¨¦s aquest arbitratge, aquesta autoritat, aquesta defensa del barri i dels ve?ns.

Despr¨¦s hi ha la tensi¨® especulativa que ens duu a pensar en una minibombolla espec¨ªfica d¡¯hotels en construcci¨® i apartaments en clandestinitat fiscal, i els inversors sabent que aquesta gallina declinar¨¤, per¨° que mentre duri s¡¯hauran fet uns diners. Una altra vegada l¡¯arbitratge que falla, el pa per avui: diuen els experts que el turisme de dem¨¤ mateix ser¨¤ una altra cosa. Que es buscar¨¤ m¨¦s el record individualitzat que el souvenir en massa. Que es vindr¨¤ a buscar all¨° que Barcelona s¡¯est¨¤ carregant, que ¨¦s la vida real en el seu propi ambient. Potser ens quedarem amb els hotels buits i la gent allotjada en una mena de bed&breakfast urb¨¤, que tamb¨¦ ser¨¤ desbordat per l¡¯avidesa, i aix¨ª anirem matant la veritat de la ciutat, la seva millor carta. Mentrestant, el cosmopolitsme i la vivacitat que aplaudim tamb¨¦ s¨®n fruit del turisme.

No hi ha ciutat al m¨®n que renunci? a la seva quota de turisme, ni tan sols ¨¦s possible posar-hi l¨ªmits: ¨¦s una tend¨¨ncia mundial. Aix¨ª que la gesti¨® no ¨¦s nom¨¦s de l¡¯Ajuntament o dels inversors ¨Csensats o desaforats¨C; no ¨¦s tampoc tema dels ve?ns. Tamb¨¦ s¡¯ha de gestionar la demag¨°gia que el tema fa aflorar, perqu¨¨ les alternatives siguin viables. En pocs dies hem sentit Ada Colau ajustar el seu missatge en relaci¨® amb el Mobile World Congress, que no ¨¦s exactament turisme quotidi¨¤, per¨° que ¨¦s l¡¯ep¨ªtom de la ciutat en el m¨®n. ?s una fita que vingui Mark Zuckerberg a dir-nos com creu que ser¨¤ el futur de la tecnologia, aquesta que amara tots els racons de la vida i del temps. Perqu¨¨ gr¨¤cies a aquestes pres¨¨ncies, a aquest negoci, Barcelona ¨¦s un centre d¡¯investigaci¨® i d¡¯inversi¨® de les companyies implicades. Poca broma. I menys improvisaci¨®.

Primer va dir Ada Colau, amb intenci¨® cr¨ªtica, que era un ¡°gran esdeveniment¡±, vella pol¨ªtica, aquella dels artificis sonats que ajudaven a invertir. Despr¨¦s va dir que calia fer una auditoria, la paraula m¨¤gica, per¨° ?a qui auditar i per descobrir qu¨¨? M¨¦s tard va apuntar que el congr¨¦s tenia lloc prop de la Zona Franca i que els ve?ns no n¡¯obtenien res. S¡¯ent¨¦n que N¨²ria Mar¨ªn, alcaldessa bel¡¤ligerant, corri a promocionar l¡¯Hospitalet a peu de Fira, perqu¨¨ ¨¦s el seu territori. I cert ¨¦s que de la Fira a la Zona Franca ¨Cno seria bonic canviar el nom al barri per un de m¨¦s acollidor?¨C es pot anar a peu, si se salven alguns impediments topogr¨¤fics, per¨° la relaci¨® del barri amb la Fira ¨¦s nul¡¤la perqu¨¨ els fluxos de la ciutat s¨®n tossuts i s¡¯estableixen per l¨°giques dif¨ªcils de contradir. Finalment, Ada Colau va encertar-la amb la cr¨ªtica: molt Mobile Congress per¨° una part dels ve?ns de Nou Barris no tenen connexi¨® a internet. O sigui, redistribuci¨® de beneficis, que ¨¦s un altre cop parlar d¡¯arbitratge entre el negoci i els drets.

Gesti¨®, participaci¨®, sensatesa. En el turisme i en les den¨²ncies. No abusem ara de Nou Barris com a met¨¤fora de la ciutat promesa. Amb tot el que aquest districte ha lluitat per ser com tothom!

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.