La passi¨® de Gonz¨¢lez Ledesma

Francisco Gonz¨¢lez Ledesma treballava intensament en la seva ¨²ltima novel¡¤la, Peores maneras de morir, durant la tardor del 2010. Estava gaireb¨¦ enllestida. Va decidir deixar-la reposar i acabar-la despr¨¦s del Nadal. Per¨° l'1 de gener del 2011 va tenir un ictus. Va passar quatre mesos a l'hospital, i fins i tot va escriure un article per a aquest diari sobre la seva experi¨¨ncia, per¨° ning¨² va tornar a pensar en la novel¡¤la.

Va ser ell mateix qui es va plantejar acabar-la, i no tant per tancar una hist¨°ria comen?ada sin¨®, sobretot, per complir amb l'editorial. Havia rebut una bestreta de Planeta i no volia fallar. Ell era aix¨ª.

Amb l'ajuda de la seva filla Vicky li va posar el punt final i es va publicar el 2013. Peores maneras de morir ¨¦s la novel¡¤la m¨¦s sentimental i furiosa de les protagonitzades per l'inspector M¨¦ndez. ?s un Ledesma pur, amb hist¨°ries que s'entrecreuen, amb Barcelona com a gran protagonista, i amb el vell M¨¦ndez caminant pels carrers, sempre vestit de fosc, sempre amb llibres a les butxaques.

¡°Tots vivim mentre alg¨² ens recorda¡±, va escriure a No hay que morir dos veces. Tenia ra¨®.

Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, Paco per a tots, mort aquesta matinada a Barcelona, va n¨¦ixer el 1927 al barri del Poble Sec de Barcelona, en una fam¨ªlia republicana i de fermes conviccions que no ho va tenir f¨¤cil durant la postguerra. Va ser un gran treballador tota la seva vida.

Als 21 anys va guanyar el Premi Internacional de Novel¡¤la, creat per l'editor Jos¨¦ Jan¨¦s, amb Sombras viejas. La censura la va prohibir per ¡°roja i porn¨°grafa¡±, com solia explicar l'escriptor. Per¨° almenys va tenir el consol d'haver sopat amb Somerset Maugham, que va ser membre del jurat. Ledesma no va poder publicar a Espanya fins al 1977, amb el seu nom, ja que amb el seu pseud¨°nim m¨¦s popular, Silver Kane, va publicar m¨¦s de 400 novel¡¤les de l'Oest i polic¨ªaques. De vegades n'escrivia m¨¦s d'una al dia, generalment de nit, i en solia publicar de tres a cinc al mes. Entre el 1947 i el 1966 va treballar a l'editorial Bruguera, on a m¨¦s dels Silverkane, tamb¨¦ va ser guionista de c¨°mics com El inspector Dan, Doctor Niebla o Teniente Negro.

Es va graduar en Dret als 23 anys i va treballar com a advocat mentre estudiava Periodisme. Va deixar l'advocacia perqu¨¨ li feia f¨¤stic. ¡°De vegades em tocava defensar gent que mereixia estar a la pres¨®¡±. En canvi, va augmentar el seu inter¨¨s pel periodisme des que un oncle seu el va portar a veure la rotativa de La Vanguardia. Va treballar primer a El Correo Catal¨¢n i despr¨¦s a La Vanguardia, durant 25 anys. El 1966 va ser un dels fundadors del Grupo Democr¨¢tico de Periodistas.

En els ¨²ltims anys, abans de l'ictus, va tenir molta activitat. S'ho passava b¨¦

Es va treure una espina del pit quan va poder publicar el 1977 Los Napoleones, que havia escrit el 1964. All¨¤ ja va deixar la seva empremta: Barcelona, sempre tan present en totes les seves novel¡¤les, des del 1934 fins als anys seixanta.

El seu popular inspector M¨¦ndez va apar¨¨ixer com a personatge secundari a Expediente Barcelona (1983), i es va graduar a Cr¨®nica sentimental en rojo, que va guanyar el Premi Planeta el 1984.

Ens llega 10 novel¡¤les i un llibre de relats de l'inspector Ricardo M¨¦ndez. De Las calles de nuestros padres a La Dama de Cachemira, El pecado o algo parecido, Cinco mujeres y media o No hay que morir dos veces, totes es caracteritzen per una excel¡¤lent fusi¨® de temes socials amb tots els requisits del g¨¨nere negre. Barreja hist¨°ries i personatges que s'entrecreuen fins que formen una trama completa. La nost¨¤lgia de la Barcelona que va ser, del seu barri, dels seus carrers, la cr¨ªtica sempre present a la burgesia, en molts casos a la burgesia franquista, al poder i a la just¨ªcia o millor dit al funcionament de la just¨ªcia s¨®n altres constants seves.

M¨¦ndez ¨¦s un vell policia nacional que ve del franquisme, creat a partir de quatre policies que va con¨¨ixer i va tractar Ledesma. L'inspector viu en un petit apartament davant de les Drassanes amb vista a un pati interior i ple de llibres. ¡°S¨®c un policia amb passat per¨° sense futur¡±, afirma. Est¨¤ adscrit a la comissaria de Nou de la Rambla, on ara hi ha noves instal¡¤lacions dels Mossos d'Esquadra. ?s compassiu amb certs delictes i delinq¨¹ents, i implacable amb pederastes i violadors. No obeeix als seus caps i creu en la just¨ªcia del carrer. Li agraden les dones, per¨° a dist¨¤ncia, i sovint ¨¦s una mica masclista. En les dues ¨²ltimes novel¡¤les t¨¦ m¨°bil per¨° gaireb¨¦ no el sap fer servir.

Gonz¨¢lez Ledesma, el mestre, va escriure m¨¦s llibres, a m¨¦s dels de M¨¦ndez. Sota el pseud¨°nim d'Enrique Moriel va publicar La ciudad sin tiempo i El candidato de Dios. Una menci¨® a banda es mereix Historia de mis calles (2006), el millor llibre per con¨¨ixer Ledesma. ?s la mem¨°ria del mateix escriptor i la de la seva ciutat. Aquesta ciutat per la qual sent tanta passi¨® que de vegades l'odia. Per exemple, no suportava que el Barri Xino s'hagu¨¦s convertit en el Raval. En aquests aspectes Ledesma s'assemblava a Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i M¨¦ndez a Carvalho.

L'escriptor va guanyar un munt de premis despr¨¦s del Planeta. El I Premi Pepe Carvalho, que es concedeix a BCNegra, l'Internacional RBA de Novel¡¤la Negra, el Dashiell Hammett, el Ciutat de Barcelona¡­ i fins i tot en dues ocasions el franc¨¨s Myst¨¨re per dues novel¡¤les tradu?des al franc¨¨s.

Paco Gonz¨¢lez Ledesma escrivia a m¨¤quina i els seus fills s'encarregaven de proporcionar-li les cintes, el correu electr¨°nic no existia per a ell i tampoc el fax. Durant el temps que va col¡¤laborar amb l'edici¨® catalana d'EL PA?S anava puntualment a la redacci¨® a lliurar el seu article, saludar els col¡¤legues periodistes i prendre's un caf¨¨.

En els ¨²ltims anys, abans de l'ictus, va tenir molta activitat. S'ho passava b¨¦. Perqu¨¨ un divertiment va ser escriure un nou Silver Kane, La dama y el recuerdo, nom¨¦s que aquesta vegada Kane es converteix en un dels personatges del llibre. S¨ª, es divertia i era a tot arreu. Els dissabtes prenent l'aperitiu a La Negra y Criminal, en presentacions de llibres, en jornades i taules rodones. El podies trobar a Gij¨®n i tamb¨¦ a l'Escorial. Sempre acompanyat de la Rosa Mar¨ªa, la seva dona.

Aquesta intensitat es fa palesa en el seu ¨²ltim llibre, Peores maneras de morir. ?s com si hagu¨¦s volgut ficar-ho tot en aquesta novel¡¤la: records de la Rep¨²blica, de la Guerra Civil, el final de l'URSS, la bomba at¨°mica de Hiroshima, la crisi¡­ i Barcelona. Era un home bo, honest i gener¨®s, encantador. ¡°Tots vivim mentre alg¨² ens recorda¡±, va escriure a No hay que morir dos veces. Tenia ra¨®.