L¡¯inconvenient de Podem

?s cert que la reacci¨® dels partits tradicionals ¨Csobretot pel que fa al PP¨C?a fen¨°mens com Podem est¨¤ sent sinistra. L'estrat¨¨gia consisteix b¨¤sicament a demostrar que, en el fons, Podem ¨¦s com ells. No resulta precisament edificador que aquests partits invoquin el reflex dels seus propis mals en Podem per salvar-se. Com si la imatge especular del desastre propi projectada en el nou i enlluernador adversari absolgu¨¦s d'aquest mateix desastre. El missatge sembla ser el seg¨¹ent: ¡°Ells [Podem] fan en realitat tanta pudor com nosaltres; aix¨ª que tu, votant, queda't amb nosaltres¡±. Una manera de pensar com a m¨ªnim desconcertant (encara que ¨¦s de suposar que no necess¨¤riament eximeix de r¨¨dit electoral, en cas contrari no es veu per qu¨¨ insistirien en aquesta estrat¨¨gia).

L'anterior, no obstant aix¨°, no exclou que en aquest embull de dirigents pol¨ªtics esquitxats per irregularitats de diferent naturalesa ¨Cque, amb la irrupci¨® de Podem, ja sembla copejar tamb¨¦ la universitat, instituci¨® que, fins ara i a difer¨¨ncia de la pol¨ªtica, la banca i la judicatura, havia quedat al marge del desprestigi i la desafecci¨® ciutadana¨C?els que en surten o n'haurien de sortir m¨¦s malparats s¨®n els de Podem. Al cap i a la fi, a Podem s'han arrogat exclusivament i amb gran zel el discurs de la puresa moral, el de la severitat inexorable amb l'error.

Per aix¨°, en la hip¨°tesi que es verifiquessin les acusacions abocades contra els dirigents de Podem ¨Csobretot les que tenen a veure amb Juan Carlos Monedero; les que concerneixen a Errej¨®n semblen menys greus¨C, els seus errors serien m¨¦s reprotxables que els que puguin cometre els dirigents del PP o del PSOE. Aquests ¨²ltims mai no s'han presentat com a paradigmes de la moralitat o la legalitat. Un podria pensar que encara que en algun moment s'haguessin presentat com a tals tothom va donar per fet que aix¨ª era o que almenys aix¨ª hauria de ser. Aix¨°, malgrat pecar d'optimisme o fins i tot d'ingenu?tat, ¨¦s cert, per¨° la ra¨® de ser d'aquests partits no ¨¦s la puresa moral ni el compliment rigorosament de la legalitat. La de Podem, en canvi, s¨ª. I aqu¨ª rau la difer¨¨ncia.

Potser la puresa moral i la legalitat estricta no constitueixen les ¨²niques raons que expliquen i en justifiquen l'exist¨¨ncia, per¨° s¨®n, per descomptat, dues de les raons fundacionals del grup. Caure en l'error que s'imputa al contrari ¨¦s doblement nociu: no nom¨¦s ¨¦s dolent en si mateix cometre l'error, sin¨® que, a m¨¦s, en cometre'l es perd la legitimitat que atorgava el fet d'haver allargat el bra? per identificar aquells que s'equivocaven.

Els integrants de Podem diuen ser v¨ªctimes d'una ca?a de bruixes per part del Govern i dels seus mitjans afins. Algunes dades ¨Csense anar m¨¦s lluny les sorprenents intervencions del ministre Montoro sobre aquest tema¨C?semblen indicar que hi ha una ferotgia particular a l'hora d'investigar en els afers fiscals i administratius dels membres de Podem per part del Govern. Aquest tipus d'indagacions aparentment ad hoc resulten inquietants en el si d'un Estat de dret. En aquest punt Podem t¨¦ tota la ra¨®. Per¨° aix¨° no ¨¦s incompatible amb qu¨¨ algunes de les acusacions puguin ser veritat. I, sobretot, no els absol en cas que efectivament no es poguessin falsejar aquestes acusacions.

Res de tot aix¨° no diu res de bo sobre els partits tradicionals ni del Govern. Per¨° el que ¨¦s rellevant en la tessitura actual ¨¦s que diu coses particularment dolentes de Podem. Quin ¨¦s l'inconvenient? Podem ¨Chi?insisteixo: si es verifiquen les acusacions¨C?no pot satisfer els est¨¤ndards que ells mateixos s'havien fixat. En condicions normals, aix¨° hauria de resultar demolidor per a un projecte pol¨ªtic semblant, la ra¨® de ser del qual consisteix a fer el que els altres no s¨®n capa?os de fer. Per¨° a tenor de les enquestes sembla no resultar demolidor, sin¨® m¨¦s aviat al contrari.

No s¨¦ gaire b¨¦ quina explicaci¨® exacta pot tenir aquest fet. Probablement constitueixi una explicaci¨® massa austera pensar que aquesta immunitat davant la desafecci¨® ciutadana i el desprestigi social rauen ¨²nicament i exclusiva en l'efecte novetat. Potser una explicaci¨® m¨¦s complexa consisteix a pensar que Podem encara no ¨¦s ¨Co almenys no ¨¦s percebut aix¨ª¨C?un subjecte pol¨ªtic en sentit ple. Per aquest motiu, el que afecta les organitzacions pol¨ªtiques, els partits pol¨ªtics tradicionals, no afecta Podem. Potser Podem encara ¨¦s percebut com la simple canalitzaci¨® social del malestar ciutad¨¤. Dit d'una altra manera: potser Podem encara ¨¦s m¨¦s a prop del 15-M que de Syriza.

No estic dient que no pugui guanyar les properes eleccions generals. Pot guanyar-les, per descomptat. Nom¨¦s suggereixo que els membres de Podem continuen sent, en bona mesura, els h¨¤bils tertulians que traslladen el malestar social als platons televisius. Per aix¨° els mecanismes que perjudiquen i fins i tot enfonsen els partits pol¨ªtics els passin pel costat.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.