Existeix el nacionalisme espanyol?

El meu vell i estimat amic Luis Feduchi em va retreure fa uns mesos que en els meus articles nom¨¦s parl¨¦s del nacionalisme catal¨¤ i molt poc, o gens, de l'espanyol. Li vaig prometre escriure sobre el tema. Aqu¨ª tens l'article, Luis.

Aclarim el punt de partida. Nacionalisme deriva de naci¨®, per¨° no de qualsevol concepte de naci¨®, sin¨®, almenys en el context europeu modern, d'un espec¨ªfic: del concepte de naci¨® identit¨¤ria (o cultural), molt diferent del de naci¨® jur¨ªdica (o pol¨ªtica).

Sense entrar en disquisicions complexes, entenem per naci¨® identit¨¤ria aquella comunitat en qu¨¨ el vincle d'uni¨® entre les persones que la componen es basa en un sentiment de pertinen?a a causa de compartir certs trets peculiars que condicionen o determinen la seva personalitat individual. Aquests trets, de naturalesa m¨¦s o menys objectiva, solen ser una llengua, una religi¨®, una ra?a, un passat hist¨°ric com¨², una cultura, un territori o uns costums arrelats. Es considera que aquests trets ¡ªtots, alguns o nom¨¦s un d'ells¡ª confereixen una identitat col¡¤lectiva nacional que genera un corrent d'afecte mutu i de solidaritat entre els seus membres, capa? de crear una societat diferenciada respecte del seu entorn.

Molt diferent ¨¦s el concepte de naci¨® jur¨ªdica (tamb¨¦ anomenada naci¨® pol¨ªtica). Des d'aquesta perspectiva, la naci¨® est¨¤ formada per un conjunt de persones lliures i iguals en drets, ¨¦s a dir, per ciutadans, que resideixen en un determinat territori i que tenen com a vincle d'uni¨® una Constituci¨® elaborada i aprovada per ells mateixos o pels seus representants. La seva funci¨® consisteix a delimitar l'¨¤mbit de llibertat d'aquests ciutadans mitjan?ant normes jur¨ªdiques i garantir-lo mitjan?ant ¨°rgans institucionals. A aquest conjunt de normes i ¨°rgans l'anomenem Estat de dret i, si assegura la llibertat igual de tots, li afegim els qualificatius de democr¨¤tic i social.

Per tant, els dos conceptes s¨®n molt diferents. En un cas, el vincle d'uni¨® deriva de determinats trets naturals o culturals; en un altre cas, de valors ¡ªllibertat i igualtat¡ª assegurats jur¨ªdicament mitjan?ant normes de conducta o d'organitzaci¨®. S¨®n incompatibles tots dos tipus de naci¨®? No necess¨¤riament. Nom¨¦s seran incompatibles si es considera que la identitat nacional, una construcci¨® ideol¨°gica derivada dels trets que hem dit abans, determina, condiciona i, en definitiva, limita, la llibertat igual dels individus.

Dir d¡¯alg¨² que ¨¦s antiespanyol, anticatal¨¤ o antibasc ¨¦s una perspectiva excloent

El nacionalisme identitari ¨¦s democr¨¤ticament leg¨ªtim, ja que est¨¤ emparat per la llibertat de pensament, per¨° deixa de ser-ho quan s'imposa com a obligatori. ?s llavors quan se l'acostuma a denominar nacionalisme excloent, contrari al pluralisme ideol¨°gic, imprescindible a tot Estat democr¨¤tic. Quan en temps de Franco es deia que alg¨² era antiespanyol, o en temps democr¨¤tics es titlla alguns de ser anticatalans o antibascos (o antiespanyols), s'est¨¤ parlant des d'aquesta perspectiva excloent. ?s tan leg¨ªtim, des d'un punt de vista democr¨¤tic, ser nacionalista com no ser-ho. Per¨° negar aquesta ¨²ltima alternativa, sostenir que cal ser ¡°nacionalista d'alguna naci¨®¡±, no ¨¦s conforme amb els principis i valors democr¨¤tics. Aix¨ª doncs, el nacionalisme deriva de la idea de naci¨® identit¨¤ria, no de la idea de naci¨® jur¨ªdica, perqu¨¨ aquesta, precisament, es basa en els valors universals que inspiren l'Estat democr¨¤tic de dret.

Establerts aquests pressup¨°sits, contestem la pregunta formulada al t¨ªtol: existeix el nacionalisme espanyol? Naturalment que s¨ª. Amb tota legitimitat democr¨¤tica, molts ciutadans d'aquest pa¨ªs s¨®n nacionalistes espanyols. Ara b¨¦, el nacionalisme espanyol ¨¦s avui predominant en la societat, en el m¨®n cultural i en el sistema jur¨ªdic i pol¨ªtic? En tot el segle passat, i en bona part de l'anterior, tant el debat social com l'intel¡¤lectual va estar molt centrat en aquesta q¨¹esti¨®. Aix¨ª mateix, l'acci¨® pol¨ªtica de l'Estat, un Estat molt centralitzat, va intentar ¡°nacionalitzar¡± els espanyols, imbuir-los d'una ideologia nacionalista identit¨¤ria. La influ¨¨ncia del nacionalisme espanyol va ser, llavors, molt predominant.

En la dreta conservadora, des dels temps de C¨¢novas i, especialment, a causa de la potent influ¨¨ncia de Men¨¦ndez Pelayo, el nacionalisme espanyol es basava en la religi¨® cat¨°lica, en la monarquia i en una determinada versi¨® de la hist¨°ria. ?s el que vulgarment s'anomena nacionalcatolicisme. Aquesta tend¨¨ncia, amb moltes variants, seguir¨¤ predominant fins al final del franquisme. Maura, V¨¢zquez de Mella, la CEDA, el segon Maeztu, Acci¨®n Espa?ola o Calvo Serer s¨®n, entre molts altres, prova d'aix¨°.

D'altra banda, els corrents liberals i progressistes tamb¨¦ seran nacionalistes: en versions laiques, republicanes i rom¨¤ntiques, per¨° totes molt preocupades per determinar l'ess¨¨ncia d'Espanya, el seu origen hist¨°ric o el car¨¤cter dels espanyols. Giner de los R¨ªos, la generaci¨® del 98, Altamira, Men¨¦ndez Pidal, Madariaga, Am¨¦rico Castro, S¨¢nchez de Albornoz o el La¨ªn Entralgo postfalangista estarien en aquesta l¨ªnia, tamb¨¦ molt diversa i en general obstinada a reduir Espanya a Castella. Ortega i Aza?a passen per diverses etapes, totes, en m¨¦s o menys mesura, amb aquest mateix biaix. Tamb¨¦ molts socialistes (De los R¨ªos, Araquistain, Prieto) es poden incloure en aquest grup.

A difer¨¨ncia de la bona part de la UE, Espanya no t¨¦ partits ultres o antiimmigraci¨®

Resultat: Espanya, la idea nacionalista identit¨¤ria d'Espanya, dominava el debat i l'Estat centralista ¡ªamb la relativa excepci¨® de la II Rep¨²blica¡ª romania sa i estalvi. Per tot aix¨°, per donar mil voltes al ¡°ser¡± d'Espanya, Juan Marichal es va referir a l'obsessiva ¡°introspecci¨® hist¨°rica espanyola¡±. De no nacionalistes n'hi va haver pocs, van apar¨¨ixer al final d'aquesta ¨¨poca i van ser molt variats: amb prou feines trobem Francisco Ayala, Gonzalo Fern¨¢ndez de la Mora o Julio Caro Baroja.

Per¨° aix¨° va comen?ar a canviar cap als anys seixanta i, definitivament, a partir de l'aprovaci¨® de la Constituci¨® del 1978. All¨¤ es va definir una concepci¨® de naci¨® espanyola en sentit jur¨ªdic, entesa com a poble espanyol, com a conjunt de ciutadans espanyols iguals en drets, sense connotacions identit¨¤ries. Espanya era considerada com un Estat social i democr¨¤tic de dret, la sobirania nacional residia en el poble, en el poder constituent, i la unitat era compatible amb l'autonomia pol¨ªtica de les nacionalitats i regions. Aquesta estructura territorial, la de l'Espanya de les autonomies, gaireb¨¦ ning¨² la rebutja avui, no hi ha perill de tornar a l'Estat centralista.

Per¨°, a m¨¦s de descentralitzar-se internament, Espanya tamb¨¦ es va obrir cap a l'exterior amb l'entrada a la UE, en anar transferint incessantment compet¨¨ncies a Brussel¡¤les, entre les quals fins i tot la d'emetre moneda. D'altra banda, la forta immigraci¨® dels ¨²ltims quinze anys no ha donat lloc a un nacionalisme xen¨°fob espanyol, no hi ha partits d'extrema dreta, ni antieuropeus ni antiimmigraci¨®, com passa a la majoria d'Estats de la UE.

Com va dir Santos Juli¨¢ al final del seu llibre Historias de las dos Espa?as, ¡°quan es parla el llenguatge de la democr¨¤cia resulta, m¨¦s que inc¨°mode, rid¨ªcul, remuntar-se als or¨ªgens eterns de la naci¨®, a la grandesa del passat, a les guerres contra invasors i tra?dors; no t¨¦ sentit parlar d'unitat de cultura, d'identitats pr¨°pies, d'ess¨¨ncies cat¨°liques; els relats de decad¨¨ncia, mort i resurrecci¨®, les disquisicions d'Espanya com a problema o Espanya sense problema es converteixen en curiositats de temps passats. El llenguatge de la democr¨¤cia parla de Constituci¨®, de drets i llibertats individuals, de separaci¨® i equilibri de poders i, entre espanyols, d'integraci¨® en el m¨®n occidental, de ser com els europeus¡­¡±.

Aix¨° ¨¦s el que va passar a Espanya, a excepci¨® de Catalunya, el Pa¨ªs Basc i, en molta menys mesura, Gal¨ªcia i alguna altra comunitat. Hi ha nacionalisme espanyol? Sens dubte, hi ha nacionalistes espanyols, de tend¨¨ncies molt diferents, per¨° amb poca influ¨¨ncia pol¨ªtica, social i cultural. Si continuem per aquest cam¨ª, i es rectifica en les comunitats citades, potser arribem a aquella situaci¨® ideal desitjada per Harold Laswell, un cl¨¤ssic de la ci¨¨ncia pol¨ªtica: ¡°Naci¨® feli?, sens dubte, la que no t¨¦ cap pensament sobre ella mateixa¡±.

No s¨¦ si hi estar¨¤s d'acord, estimat Luis. En tot cas, parlem aviat.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.