Dilemes a la pantalla

Per fi clareja. El sol escalfa els ossos de Marko i un altre dia de guerra es ratlla al calendari. Tot i aix¨ª, el jove est¨¤ lluny de sentir-se b¨¦. No s¨®n tant les bombes, o b¨¦ els franctiradors. Marko no para de pensar en ahir a la nit. Va anar a un hospital a buscar-hi medicaments. Finalment, no va trobar millor soluci¨® que robar-los a un pobre home que jeia a la seva llitera. Potser l'home no ha superat la nit per¨° ell ha pogut salvar el seu amic Marin, malalt des de fa dies. Aix¨ª de dura ¨¦s la vida en guerra. Marko ho acaba de descobrir. I el jugador que ho controla i l'ha portat a prendre aquesta decisi¨® tamb¨¦.

Eleccions d'aquest calibre s¨®n el pa de cada dia a?This War of Mine, un videojoc indie que narra un conflicte des del punt de vista dels civils. "Desafiaments emocionals, dilemes morals: aix¨ª ¨¦s la guerra. Cal escollir entre sacrificar-se i sofrir, i cap de les dues opcions ¨¦s bona", relata Michal Drozdowski, director de disseny d'11 bit, l'estudi de This War of Mine. L'obra posa tot el pes de l'¨¨tica sobre l'usuari. I lidera una onada de videojocs que aposten per les eleccions morals per sobre dels gr¨¤fics.

El joc m¨¦s premiat de l'any passat, Dragon Age Inquisition, convidava a viure una ¨¨pica estil?Juego de tronos, on decisions com matar uns tra?dors, intentar salvar-los o romandre en silenci eren constants. I altres superproduccions com The last of us o Far Cry 4 ?posen el jugador en el dilema entre el b¨¦ i el mal. Per exemple, a?Far Cry 4 el protagonista ha de triar una vegada i una altra a qui dels seus dos l¨ªders fa cas: Sabal o Amita? Per aquest motiu pot defensar un llogaret que ser¨¤ atacat per l'enemic o infiltrar-s'hi a costa de les v¨ªctimes per obtenir una valuosa informaci¨®. "Estem tractant amb generacions que han crescut amb els videojocs. Volen ser entretinguts de la mateixa manera que l'HBO els entret¨¦. Volen jocs que els facin evolucionar en con¨¨ixer millor problemes que afecten la societat", afirma Lucien Soulban, guionista s¨¨nior de Far Cry 4, nominat al BAFTA.

Al cap i a la fi, el m¨®n es va apuntar fa anys a classes d'¨¨tica. El 1996, el videojoc de Pinotxo acabava sol quan el jugador es tirava a l'aigua per salvar Geppetto. Des de llavors, la credibilitat del sector no ha parat de cr¨¦ixer. "Despr¨¦s de tres d¨¨cades d'evoluci¨®, els jocs estan llestos per ser mitjans madurs que narrin hist¨°ries per a jugadors madurs", insisteix Przemek Marszal, director art¨ªstic d'11 bit. Tant ¨¦s aix¨ª, que This War of Mine s'inspira en fets hist¨°rics tan tr¨¤gics com el setge de Sarajevo els anys noranta. Si Maus va demostrar que el c¨°mic podia explicar l'Holocaust, el videojoc vol dir-li al m¨®n que tamb¨¦ pot afrontar les trames m¨¦s dures.

De fet, la recerca d'una dimensi¨® moral sembla un altre pas del sector en el cam¨ª per prendre-se'l seriosament com a art. Tot i que els seus propis art¨ªfexs, com Soulban, no creuen que amb una p¨¤tina d'¨¨tica n'hi hagi prou: "Tant de bo fos tan f¨¤cil. Personatges complexos i dilemes morals s¨®n una cosa que els guionistes sabem fer, per¨° han de ressonar en la societat per ser art. Han de dir coses sobre la veritat i la percepci¨® que en tenim. ?s la mateixa ra¨® per la qual alguns quadres s¨®n perfectes t¨¨cnicament per¨° fallen per commoure".

Sigui com sigui, hi ha jocs que fins i tot poden servir per ensenyar ¨¨tica. O almenys aix¨ª ho creu Tobias Staaby a l'institut noruec Nordhal Grieg. Amb The Walking Dead, un videojoc de decisions morals en un m¨®n dist¨°pic i ple de zombis, el professor explica Arist¨°til. "Llibres i pel¡¤l¨ªcules s¨®n mitjans passius, no els afectes. Per¨° en un videojoc el debat passa de 'qu¨¨ hauria d'haver fet el protagonista' a 'qu¨¨ faig ara i per qu¨¨'?", relata Staaby. La seva f¨®rmula ¨¦s senzilla: primer, introdueix la teoria. Despr¨¦s, un dels alumnes agafa el comandament i juga. Quan arriba un dilema ¡ªdeixar-li la pistola a una senyora que vol acomiadar-se del planeta?¡ª, es debat entre tots. Per votaci¨® es decideix. I endavant, cal assumir-ne les conseq¨¹¨¨ncies.

Portar aquest pes a l'extrem ¨¦s la mec¨¤nica d'un dels videojocs espanyols indie m¨¦s premiats en aquest moment. En Gods will be watching, el dissenyador Jordi de Paco busca "estirar les cordes morals del jugador". Tant com si s'han d'arribar a trencar. En un dels moments m¨¦s terribles del videojoc, el jugador ha d'aconseguir trencar mentalment el capdavanter dels seus enemics amena?ant els seus subordinats, un grup indefens d'ostatges. I entre les accions que pot prendre hi ha volar-li el cap a un nen: "Hi ha sempre un cam¨ª per fer les coses sense matar ning¨². Les decisions que prengui el jugador s¨®n seves". Monstre o heroi, tot dep¨¨n d'un bot¨®.