El Tricicle, 35 anys amb molt per explicar per¨° sense res a dir

Entre els poemes visuals de Joan Brossa?i l'"Un, dos, tres, responda otra vez", de Chicho Ib¨¢?ez Serrador, hi ha un llarg cam¨ª d'aparen?a ant¨ªpoda amb un v¨¨rtex que pot plasmar-se en una paraula:?El Tricicle. Hi ha una explicaci¨®. ¡°Ens hav¨ªem apuntat al festival de Sitges i all¨¤, apartats en una carpa, segur que no ens va veure ni D¨¦u¡±. Fins que un dia va apar¨¨ixer per all¨¤ Brossa amb altres intel¡¤lectuals: ¡°Es va fixar en nosaltres, el va entusiasmar el que f¨¨iem i van acabar donant-nos un acc¨¨ssit¡±, recorda Carles Sans, amb l'ajuda de Paco Mir i Joan Gr¨¤cia. Va ser fa gaireb¨¦ 35 anys, els mateixos que fa que campen per aqu¨ª ¨Cara, durant dos mesos a Madrid, al?Compac Gran V¨ªa, amb el seu espectacle Bits¨C?sense dir ni ase ni b¨¨stia, m¨¦s enll¨¤ d'uns quants sons guturals, per tot el m¨®n.

Llavors, a finals dels setanta, quan calia passar la gorra o acontentar-se amb 1.000 pessetes per barba cada nit, exploraven el teatre m¨ªmic per¨° no majoritari, sin¨® alternatiu. En els seus or¨ªgens feien espectacles de carrer, en festes majors, places de poble o destinat a petites tribus de minories. Fins que els va trucar a la porta Chicho Ib¨¢?ez i els va convidar a presentar-se amb el que volguessin al programa que llavors veia tot Espanya.

En aquesta ¨¨poca, les xarxes socials desvetllen tot en el moment i han danyat bastant l'efecte sorpresa¡±

No sabem el que queda en la mem¨°ria dels qui els van con¨¨ixer als circuits off o mentre es comen?ava a parlar d'ells en teatres com el Villarroel. Per¨° el que resulta innegable ¨¦s que aquella aproximaci¨® gestual a Julio Iglesias al ritme de "Soy un truh¨¢n, soy un se?or" es va fixar en la mem¨°ria dels 22 milions d'espanyols que cada divendres es quedaven enganxats mirant el concurs de l'Un, dos, tres.

Aquell va ser el seu salt instantani a la fama i la introducci¨® massiva a un m¨®n suggerent dibuixat amb ganyotes, humor i amb colors amables i un tra? matem¨¤tic en diverses dimensions. La marca Tricicle: tan inclassificable, tan espont¨¤niament portadora de felicitat, absurd que provoca rialles i mirall quotidi¨¤. Fins avui el seu estil ha perdurat omplint teatres a for?a d'una bona tirallonga d'espectacles com Manicomic, Slastic, Exit, Terrrific, Entretres, Sit, Garrick o ara Bits.

I aix¨° ¨¦s m¨¨rit d'un respecte a tres bandes: ¡°Complicat perqu¨¨ en el nostre codi hi ha regles que no es poden trencar: no podem emetre paraules, la tensi¨® ha de portar a un riure constant, com una m¨²sica que no pari, i no fem mai res amb qu¨¨ algun de nosaltres no s'hi trobi a gust¡±, comenta Gr¨¤cia. ¡°Ho solucionem amb llargues discussions creatives, per¨° a mesura que passen els anys, tenim menys paci¨¨ncia. La gent es creu que ha de ser molt divertit veure'ns assajar, per¨° ¨¦s avorrit de collons, la veritat¡±.

Les idees parteixen de situacions de carrer, complicitats entre amics: ¡°D'aquest copet de colze que d¨®nes a alg¨² quan alguna cosa et fa gr¨¤cia, per exemple¡±, explica Carles Sans. De vegades comencen dibuixant-ho, revela Paco Mir. Cada vegada costa m¨¦s encaixar ritmes, cops d'efecte, l'explosiu relat dels gags, en definitiva. ¡°En aquesta ¨¨poca, les xarxes socials ho revelen tot en el moment i s'han carregat bastant l'efecte sorpresa¡±, asseguren. ¡°Per¨° cada vegada observem, malgrat tot, una esp¨¨cie de forta voluntat interior en els nostres espectadors oberta a riure¡±.

S¨ª, hi ha molt de la ¡®Pantera Rosa¡¯ en nosaltres¡±, assegura Paco Mir.

Amb Brossa van tornar a coincidir-hi m¨¦s endavant. ¡°A Exit vam voler fer un sketch sobre el fregolisme, un art que t¨¦ a veure amb l'actuaci¨® a tota velocitat. Sab¨ªem que a ell l'entusiasmava i vam anar a visitar-lo. Recordo que vam entrar a casa seva i vam trepitjar una muntanya de papers. Ens va dir: crec que tinc alguna cosa per aqu¨ª. I d'un rac¨® va treure un feix de carpetes. Vivia enmig d'un desordre perfectament controlat dins del seu propi caos¡±, recorda Mir.

Tamb¨¦ recorda el gest d'incredulitat d'alguns dels seus primers admiradors des que van apar¨¨ixer en pantalla: ¡°Saps qu¨¨? Eren alguns d'aquells que deien que no miraven la tele, per¨° que casualment, devien passar pel menjador el dia que sort¨ªem¡±.

El p¨²blic es va massificar, les fronteres es van obrir. Van comen?ar a triomfar a It¨¤lia, a Fran?a, per tot Europa¡­ Van saber treure profit d'un llenguatge universal del conte sense paraules i l'acci¨® sense exclamacions. El seu idioma: el cos, la cara, una rica escola que ha begut de Marcel Marceau ¨C¡°ens el ficaven en vena a la classe¡±, afirmen¨C, per¨° tamb¨¦ de Chaplin, de Buster Keaton, Lubitsch, Billy Wilder, Cary Grant, confessen, o els dibuixos animats: ¡°S¨ª, hi ha molt de la Pantera Rosa?en nosaltres¡±, assegura Mir.

Refer¨¨ncies, curiositats que els anaven construint sense adonar-se com a actors encomanats al gest i l'alfabet de les seves articulacions en ple moviment. No havien pensat ser c¨°mics: ¡°Jo estudiava Dret¡±, afirma Sans, ¡°en Joan es dedicava a la banca i en Paco s'havia ficat a Belles Arts¡±.

Amb el temps van construir un estil propi, tan especial, tan complex en la seva directa senzillesa, que amb prou feines ha creat escola m¨¦s enll¨¤ de la que identifiquen en els madrilenys del grup Yllana. S¨®n amos d'un camp que desenvolupen amb mestratge i gaireb¨¦ sense hereus: ¡°I m¨¦s ara, que en l'humor s'ha implantat i domina el mon¨°leg¡­¡±.

En aix¨° i en la resta, el Tricicle segueix sense tenir res a dir, per¨° molt per explicar.