El so d¡¯una vida que s¡¯apaga

Li han dit que tanqui els ulls, per¨° Miguel ?ngel del Pozo no n'¨¦s capa?. La seva m¨¤ esquerra descansa sobre el cos sinu¨®s d'un violoncel i amb la dreta agafa fort la m¨¤ de la seva dona. L'arc arrenca a l'instrument les notes m¨¦s boniques que, possiblement, s'hagin sentit a l'habitaci¨® 105 de l'Hospital Centre de Cures La Laguna. La vibraci¨® recorre les gemmes dels dits de Miguel ?ngel, un pessigolleig que li puja pel bra? i li travessa el pit. Oblida que t¨¦ c¨¤ncer, oblida el dolor, oblida el patiment. Obre els ulls i cerca amb els seus llavis la m¨¤ de la seva dona. La sessi¨® de musicoter¨¤pia est¨¤ al punt ¨¤lgid.

"Tinc un c¨¤ncer de p¨¤ncrees que no t¨¦ marxa enrere", sentencia estoic Miguel ?ngel, de 67 anys, per qui la seva malaltia no ¨¦s un tab¨². Els dolors que sent s¨®n intensos i no aguanta gaire estona assegut sense regirar-se a la butaca de la seva habitaci¨®. Per¨° la m¨²sica l'ajuda, almenys, a deixar de pensar-hi. ?s la segona vegada que ell i la seva dona, Carmen Portada, de 63 anys, participen en una sessi¨® de musicoter¨¤pia, un tractament que des de fa tres mesos l'hospital ofereix als seus pacients. Aquest centre est¨¤ promogut per la Fundaci¨® Vianorte-Laguna i hi poden acudir persones sense recursos.

Als hospitals de cures pal¡¤liatives espanyols no ¨¦s una ter¨¤pia habitual, a pesar que els beneficis d'aquesta pr¨¤ctica s¨®n molts i estan contrastats cient¨ªficament, segons explica Javier Rocafort, director m¨¨dic del centre.?El 66% dels pacients adults que han participat en les sessions disminueixen la intensitat del dolor i el 83% redueix el seu nivell de cansament, segons un estudi desenvolupat a l'hospital. "Est¨¤ perfectament demostrat que disminueix la depressi¨®, l'ansietat, redueix l'estr¨¨s i el dolor" assegura el doctor. Encara que aclareix: "Sempre ha de ser una ter¨¤pia afegida. Es tracta de millorar els resultats cl¨ªnics, que ja de per si mateix han de ser bons amb l'activitat sanit¨¤ria normal".?

Mery Mart¨ªnez, de 39 anys, i Carla Navarro, de 31, s¨®n les musicoterapeutes. Mart¨ªnez amb la seva guitarra i Navarro al violoncel. Juntes recorren les habitacions del centre a la recerca de somriures en un lloc on regna la tristesa. "La nostra funci¨® ¨¦s aportar qualitat de vida i benestar al pacient en l'¨²ltim moment de la seva vida, captant totes les capacitats que encara existeixen. A pesar que estem parlant de malalties terminals hi ha moltes coses que encara poden fer", assegura Mart¨ªnez mentre obre al m¨¤xim els seus enormes ulls blaus.

Est¨¤ demostrat que disminueix la depressi¨®, l'ansietat, redueix l'estr¨¨s i el dolor Javier Rocafort, metge

La mateixa passi¨® per la seva feina transmet Navarro. "?s m¨¦s dur veure-ho des de fora. Nosaltres no veiem el final de la vida, veiem la vida", afegeix. I de la vida parlen amb Miguel ?ngel i Carmen. Les dues musicoterapeutes acompanyen amb m¨²sica?la parella en un passeig entre records. Gr¨¤cies a les notes, caminen per Malasa?a (Madrid) i entren a El Franco, el bar on fa 48 anys ella el va conquistar ballant. Esclaten en riallades quan ho recorden. "I aix¨° que som d'esquerres!", exclama Carmen.

Una vegada a la setmana Mart¨ªnez i Navarro acudeixen a l'hospital amb dues maletes vermelles plenes a vessar d'instruments a fer les seves sessions, no nom¨¦s a adults, tamb¨¦ als nens amb malalties rares de la unitat de pediatria. "La difer¨¨ncia ¨¦s que els adults saben que estan al seu final de vida. La gran majoria dels nens, tanmateix, no en parlen i no s¨®n capa?os de verbalitzar all¨° que senten. Amb ells no sabem en quin moment estem", explica Navarro.

"Em sento com surant en un n¨²vol", murmura Miguel ?ngel en acabar la sessi¨®. Les emocions han estat intenses i el passeig llarg. Es queda adormit i Carmen es relaxa quan observa que el seu marit descansa tranquil al llit de l'hospital, potser amb el so del violoncel encara ressonant al seu cap.