El misteri de la becada

No he disparat un sol tret en la meva vida, ni tan sols vaig tenir una escopeta i, malgrat aix¨°, m'agradava acompanyar de tant en tant els ca?adors, els que s'apostaven a l'espera del senglar i tamb¨¦ aquells que apuntaven a les perdius i les guatlles, encara que mai vaig ser tan feli? com quan era petit i queia en un parany meu un pins¨¤, o millor una cadernera o, m¨¦s buscat encara, un verderol. No vaig tenir mai la sensaci¨® de ser un carceller, ni vaig percebre que els meus ocells en tinguessin cap queixa, i dono fe que amb algun vam intimar tant que anava i venia de la g¨¤bia al palmell de la meva m¨¤, c¨°mplices d'un joc tan innocent que ning¨² em va fer aturar en la crueltat de la captura.

Jo era lector de Miguel Delibes, qui sostenia que ca?ar i estimar els animals eren coses compatibles, res tenien a veure amb matar, reflexi¨® que em convenia i animava en la meva vida contemplativa. Al capdavall, nom¨¦s mirava, suficient en qualsevol cas per sentir-me c¨°mplice i defensor de la causa, fins que amb el pas dels anys em vaig acomplexar pel discurs ecologista, em vaig acovardir pel pes d'una llei que sovint t¨¦ poc a veure amb la naturalesa, i vaig acabar domesticat com un dels senglars que passegen per Collserola. Quan la ca?a es converteix en una matan?a d'animals de granja, engreixades les aus com porcs, igual de reprovable que els male?ts safaris, no ¨¦s afici¨® ni t¨¦ m¨¨rit.

Aix¨ª que amb el temps em vaig dedicar a passejar i escoltar el cant d'aquell passerell que de petit atrapava perqu¨¨ cant¨¦s nom¨¦s per a mi i que de gran em resulta inassolible, impossible i tamb¨¦ prescindible, socialitzat pel b¨¦ com¨². La malenconia ¨Cla ximpleria¨C em va durar fins que en un dinar campestre en qu¨¨ es discutia sobre el gust de llana de les costelles de xai vaig tenir not¨ªcies de Ramon Vilalta, un personatge que distingeix entre ca?adors i matadors, i parla igual que escrivia Delibes. El meu hom¨°nim va a la recerca de la becada els dijous i els diumenge de cada setmana des que als 7 anys hi va acompanyar el seu pare, igual que abans el seu avi i besavi, pels boscos de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Vilallonga de Ter. Tot i que no ¨¦s barber, com manava la tradici¨®, honra la fam¨ªlia com a bon ca?ador de la nissaga Vilalta.

Els gossos estan petrificats: la cua tesa, una pota aixecada, el cap al?at

Un comensal assegurava que no hi ha menja m¨¦s exquisida que la de la becada, mite de la cultura gastron¨°mica, l'au salvatge per excel¡¤l¨¨ncia, impossible de reproduir en captivitat, coneguda popularment com la reina del bosc. Ni es comercialitza ni figura en cap carta, sin¨® que des de la seva arribada al novembre procedent de R¨²ssia i les rep¨²bliques b¨¤ltiques, nom¨¦s es pot degustar per invitaci¨® del ca?ador fins al primer diumenge de febrer. Hi ha pocs trofeus m¨¦s preuats per la seva saborosa carn i per la lit¨²rgia de la seva ca?a, tan dura i exigent com bonica, esgotadora de vegades i d'altres paralitzant, rutin¨¤ria i al mateix temps sorprenent, segurament ¨²nica si es comparteix amb un bon especialista, com ¨¦s el cas de Ramon Vilalta.

Hi ha passatges del ritual relativament convencionals, com la necessitat d'arribar al bosc quan clareja i marcar la ruta en funci¨® dels h¨¤bits d'un ocell amb tend¨¨ncia a moure's poc de lloc, fins a cert punt f¨¤cil de saber on es pot trobar i, malgrat aix¨°, molt dif¨ªcil de trobar, impossible sense l'ajuda dels gossos, avui equipats amb collarets electr¨°nics i GPS. L'acompanyant es desviu per intentar seguir el ca?ador entre esbarzerars, el ca?ador no para de c¨®rrer pels bancals darrere dels gossos i els gossos van i v¨¦nen sense parar pels arbustos a la recerca de la becada, que espera quieta, oculta, confosa amb el sotabosc, necessitada de descans despr¨¦s d'una nit selectiva en el consum de cucs, grills, caragols, larves i pot ser tamb¨¦ alguna llavor.

Amb prou feines hi ha temps per a l'avituallament, tan frugal com un parell de mandarines, i a l'acompanyant no li queda m¨¦s remei que rebentar, perqu¨¨ no hi ha cam¨ª des que no hi passen ni pasturen ovelles ni cabres als boscos, ja siguin de roures, pins, gr¨¨vols, castanyers, alzines o faigs, sin¨® que s'imposa obrir-se pas pels brucs i bedolls que immobilitzen el convidat, defallit en una cursa productiva o est¨¨ril en funci¨® dels gossos. La Xana, la femella de setter angl¨¨s propietat d'en Ramon, ha recorregut avui 26 quil¨°metres per 31 del mascle Pirata, mentre que els cadells Pami Rooney han apr¨¨s sense parar durant cinc hores de feina per una senda molt m¨¦s dif¨ªcil que la de qualsevol marat¨® urbana.

Prefereixo recrear-me en la lectura d''El crepuscle de la becada', llibre preci¨®s, obra del fil¨°leg i gastr¨°nom Jaume Coll

Temps de sobres per maleir els gossos, el ca?ador i a D¨¦u ¨¦s Crist en una competici¨® desigual, tots documentats i armats contra l'au solit¨¤ria, protegida del vent en lloc fresc que no fred, mim¨¨tica amb la fullaraca, tan desapercebuda que un la trepitja sense adonar-se'n com un bolet, nom¨¦s exposada a l'olfacte de la Xana, perseverant, serena i intel¡¤ligent, avorrida de les perdius i els conills, obsessionada amb la becada. Els gossos que la cacen no borden sin¨® que emeten un so mec¨¤nic, compassat i f¨²nebre que els surt del coll: "bip, bip, bip". El senyal que finalment han trobat la pe?a en el proc¨¦s de rastreig. Alertat a dist¨¤ncia pels dispositius electr¨°nics, en Ramon arriba de pressa al lloc on hi ha la Xana i el Pirata. Cap mour¨¤ un p¨¨l fins que arribi el ca?ador i, amb el temps, l'acompanyant, que panteixa i maleeix els ossos fins que queda hipnotitzat per la postal que contempla en silenci, com si el temps s'atur¨¦s, conscient que s'ha acabat la pesadesa i comen?a la m¨¤gia.

Els gossos estan petrificats: la cua tesa, una pota aixecada, el cap al?at, la vista fixada en la vegetaci¨® densa. Han olorat la pe?a, la marquen i la bloquegen. La becada ni ¨¦s sorda, ni cega, ni fa cat¨²fols, per m¨¦s que la insultin, sin¨® que sense ser vista, se sent mirada, se sap descoberta i espera imm¨°bil, sense saber si peonar una mica, protegir-se, arrupir-se o fugir, conscient que l'espera tensa i emocionant, el meravell¨®s joc d'impulsos, nom¨¦s es trencar¨¤ quan arrenqui a volar per sorpresa.

I llavors, en un instant, emergeix de les entranyes de la terra, recta i vertical com un ressort, impulsada per unes ales que fan ziga-zagues, retallen i esquiven l'escopeta si el ca?ador no troba el moment just per pr¨¦mer el gallet. Amb prou feines hi ha temps; l'espai ¨¦s m¨ªnim; el tret resulta dif¨ªcil per les branques i les arg¨²cies de la presa; de vegades no hi ha ni l'opci¨® d'un segon cartutx. La sort es decideix en un tres i no res, un segon per pr¨¦mer el gallet, una eternitat per a l'observador, tan agra?t que no sap si posar-se del b¨¤ndol del ca?ador o de la becada, que avui acabar¨¤ a la boca de la Xanai despr¨¦s als fogons de Ca l¡¯Enric de la Vall de Bianya, la Fonda Sala d'Olost, de Ferm¨ª Puig o Nandu Juvany.

No ser¨¦ jo qui me la mengi despr¨¦s de veure el fil de sang que surt del bec llarg i preci¨®s, signe de la gr¨¤cia i tamb¨¦ de la caiguda de l'au. Prefereixo recrear-me en la lectura d'El crepuscle de la becada, un llibre preci¨®s per l'edici¨®, i l'escriptura que destil¡¤la, obra del fil¨°leg i gastr¨°nom Jaume Coll, expert en una au que fetilla pel seu misteri, capa? que fer-me entendre de gran el que feia quan era un nen: ca?ar i estimar els animals no nom¨¦s ¨¦s compatible sin¨® tamb¨¦ fascinant. Gr¨¤cies, Ramon.