¡°La fracturaci¨® hidr¨¤ulica ha revolucionat l¡¯economia dels EUA¡±

Miguel Arias Ca?ete?(Madrid, 1950) va tenir una arrencada dif¨ªcil a Brussel¡¤les. Per accedir a l'Executiu comunitari, l'Eurocambra el va sotmetre a?un examen dur pels lla?os que tenia amb la ind¨²stria petroliera i altres aspectes controvertits del seu extens curr¨ªculum.?Va superar el tr¨¤ngol?i avui dirigeix la cartera d'Energia i Clima, convertida en prioritat per la imperiosa necessitat de?reduir la depend¨¨ncia de R¨²ssia. Envoltat de papers al seu despatx llumin¨®s de Brussel¡¤les, Ca?ete defensa el seu gran projecte, un pla d'uni¨® energ¨¨tica clau per a Espanya perqu¨¨ desencalla les interconnexions amb Fran?a. I es mostra favorable ¡ªsense amagar els riscos¡ª a la fracturaci¨® hidr¨¤ulica i a l'energia nuclear.

Pregunta.?Ja s'han fet diversos intents d'uni¨® energ¨¨tica, sempre frustrats perqu¨¨ l'energia ¨¦s un element sensible per als estats. Per qu¨¨ ara ¨¦s diferent?

Resposta.?Per dues raons. L'energia europea t¨¦ costos molt superiors als dels EUA o la Xina: aix¨° resta competitivitat. Simult¨¤niament, vivim un dels conflictes m¨¦s importants dels ¨²ltims temps i el risc de dependre en un percentatge alt¨ªssim de R¨²ssia obliga a canviar.

Els suports al carb¨® s¨®n limitats, tenen data de caducitat

P.?En quin sentit?

R.?Cal una reforma en profunditat i interconnexions d'infraestructures per poder transvasar energia d'un estat a l'altre. I cal abordar el sistema de formaci¨® de preus en les tarifes i reduir les distorsions a la compet¨¨ncia. La Comissi¨® vol que els preus regulats vagin desapareixent.

P.?Fins a quin punt es pot reduir la depend¨¨ncia de R¨²ssia?

R.?Dep¨¨n de l'¨¨xit que tinguin les nostres alternatives. Tot i aix¨ª, cal normalitzar la relaci¨® energ¨¨tica amb R¨²ssia, que seguir¨¤ sent un gran prove?dor.

P.?El conflicte ucra?n¨¨s, paradoxalment, li aplana el cam¨ª.

R.?Ucra?na ¨¦s la ruta principal de gas rus cap a Europa: el conflicte posa en evid¨¨ncia les febleses, per a la ind¨²stria i tamb¨¦ per escalfar els ciutadans.

P.?Correm aquest risc?

R.?Ja va passar una vegada. La UE ha de tenir mecanismes per si es torna a repetir: el 2006 no hi havia plans de conting¨¨ncia. Cal preveure el pitjor dels escenaris.

P.?Per qu¨¨ creu que aquesta vegada es podr¨¤ fer les interconnexions?

R.?Estem en un altre context, pel conflicte amb R¨²ssia i els elevats costos energ¨¨tics. I tenim mecanismes de finan?ament, com el el pla Juncker.

P.?I si Fran?a no compleix?

R.?Hi ha un acord pol¨ªtic. Si Fran?a incompleix l'acord, la Comissi¨® activar¨¤ els instruments adequats per garantir els compromisos perqu¨¨ es tracta d'un assumpte d'inter¨¨s europeu.

P.?La UE destina 120.000 milions a l'any a subsidiar, entre altres projectes, energies contaminants.

La Comissi¨® Europea t¨¦ objectius de reducci¨® d'emissions d'un 40%

R.?Les renovables s'emporten bona part dels fons.

P.?Per¨° no ¨¦s contradictori seguir subvencionant el carb¨® despr¨¦s d'insistir en les energies netes i l'efici¨¨ncia?

R.?Els suports al carb¨® s¨®n limitats, tenen data de caducitat i treballem per desenvolupar tecnologies que el facin competitiu i complir objectius mediambientals. El carb¨® permet utilitzar fonts aut¨°ctones, de les quals la UE no pot prescindir.

P.?Com es pot dissenyar un panorama energ¨¨tic en una UE en qu¨¨ Alemanya nom¨¦s vol impulsar renovables i Fran?a pr¨¤cticament nom¨¦s energia nuclear?

R.?El mix ¨¦s compet¨¨ncia dels estats. La Comissi¨® intenta crear els incentius adequats: en renovables, que estiguin m¨¦s orientades al mercat; en nuclear, a garantir la seguretat. En gas, pretenem abaratir costos amb el gas natural liquat.

P.?I la fracturaci¨® hidr¨¤ulica?

R.?La Comissi¨® ha fet recomanacions per als estats i no descartem dictar una normativa vinculant en la regulaci¨® d'aquesta tecnologia.

P.?Est¨¤ a favor de la fracturaci¨® hidr¨¤ulica?

R.?La meva opini¨® personal ¨¦s que als EUA ha revolucionat l'economia. Ha perm¨¨s un creixement espectacular, ha abaratit l'energia, els ha fet molt competitius... la fracturaci¨® hidr¨¤ulica ha canviat completament la seva pol¨ªtica energ¨¨tica. Europa estudia regular-ho. No descarti que passem a la fase normativa: establir condicions d'avaluaci¨® mediambiental per poder desenvolupar la fracturaci¨® hidr¨¤ulica.

P.?I sobre l'energia nuclear?

R.?La UE t¨¦ tecnologia capdavantera. Despr¨¦s de Fukushima, s'han millorat els est¨¤ndards de seguretat. L'energia nuclear contribueix a diversificar les fonts.

P.?Opina el mateix com a comissari de Clima?

R.?No hi ha risc zero. Per¨° el medi ambient ¨¦s compatible amb el progr¨¦s econ¨°mic, sempre que es garanteixi la seguretat, sense interfer¨¨ncies pol¨ªtiques.

P.?El Parlament el considera m¨¦s proind¨²stria que no pas verd.

R.?La Comissi¨® Europea t¨¦ objectius de reducci¨® d'emissions d'un 40%, i tamb¨¦ de reindustrialitzaci¨® d'un 20%. Cal compaginar-los. Per¨° diria que en aquest moment els que s¨®n m¨¦s cr¨ªtics amb mi s¨®n a la Comissi¨® d'Ind¨²stria i al Partit Popular Europeu.

P.?Els interessos que tenia en la ind¨²stria energ¨¨tica el poden ajudar a lluitar contra alguns abusos o s¨®n un problema?

R.?Con¨¨ixer el sector privat ¨¦s fant¨¤stic per tenir responsabilitats pol¨ªtiques; s'entenen millor els dossiers. I quan s'estableix una l¨ªnia pol¨ªtica, per descomptat amb independ¨¨ncia, aix¨° es pot destacar.

P.?La pol¨ªtica energ¨¨tica espanyola sembla que consisteix a carregar-ho gaireb¨¦ tot a la factura del consumidor, incl¨°s el projecte Castor. ?s coherent aix¨°?

R.?Revisarem l'establiment de preus, a Espanya i a tota la UE. La factura de la llum t¨¦ molts elements afegits que no responen al cost de producci¨®. Quan es promouen determinades energies amb la factura de la llum es distorsiona la compet¨¨ncia.