BCN World, tamb¨¦ vella pol¨ªtica

Si vost¨¨ ¨¦s un alcalde d'un d'aquests pobles d'entre 5.000 i 6.000 habitants, amb un terme municipal d'uns 15 quil¨°metres quadrats, un parell de nuclis de poblaci¨®, una urbanitzaci¨® de segona resid¨¨ncia i algunes naus industrials que no arriben a fer un pol¨ªgon, potser far¨¤ un pla d'ordenaci¨® urban¨ªstica municipal, un POUM. I, amb el POUM, voldr¨¤ preveure algun creixement adequat a les necessitats i una mica m¨¦s per veure si reactiva la zona i propicia algun creixement.

Imaginem que pensa classificar vint o trenta hect¨¤rees i preveure 150.000 o 180.000 metres quadrats de sostre. Ja sap que haur¨¤ de justificar molt b¨¦ aquest creixement, l'adequaci¨® del POUM al planejament territorial; elaborar i aplicar un programa de participaci¨® que asseguri que la poblaci¨® pugui debatre aquest creixement i proposar alternatives o rebutjar-lo; tamb¨¦ haur¨¤ de fer una mem¨°ria social, i algunes coses m¨¦s.

Per¨° potser ¨¦s una societat an¨°nima que t¨¦ diversos centenars d'hect¨¤rees amb una qualificaci¨® sense sortida al mercat. Llavors no hi ha cap problema. Podr¨¤ preveure, no 180.000, sin¨® 2,5 milions de metres quadrats de sostre, amb el que comporta, sense haver de justificar res ni aguantar cap tipus de debat p¨²blic amb garanties i alternatives sobre com s'ordena aquest territori. Nom¨¦s caldr¨¤ fiar-ho tot a un document t¨¨cnic, en el qual, com a molt, les alternatives seran posar els hotels aqu¨ª o all¨¤.

Aix¨° ¨¦s el que passa amb el que fins ara anomen¨¤vem BCN World i que ara no t¨¦ nom. Hi havia, al Centre Recreatiu i Tur¨ªstic, el CRT, un potencial de 495.000 metres quadrats de sostre residencial, amb un format de baixa densitat, amb 2.477 habitatges, al costat d'un parc tem¨¤tic que funciona bastant b¨¦; un potencial que, tal com est¨¤ el mercat immobiliari, no tenia sortida. I aix¨° es vol substituir per uns quants habitatges m¨¦s ¨Cm¨¦s de 4.000¨C zones comercials i prop d'un mili¨® i mig de metres quadrats de sostre d'usos tur¨ªstics, casinos inclosos.

El territori, com a espai de la comunitat, ¨¦s de tots, aix¨ª que ning¨² pot fer absolutament el que vulgui al seu terreny

Qualsevol pensaria que un canvi d'aquesta magnitud hauria de ser ¨¤mpliament justificat i debatut. Despr¨¦s de tot, suposa una ocupaci¨® del territori molt superior a la de molts nuclis de poblaci¨® existents i un canvi substancial en la mobilitat, el consum de recursos, el desenvolupament territorial o el paisatge. ?s a dir, en tot el que cal tenir en compte en l'ordenaci¨® del territori. I el territori, com a espai de la comunitat, ¨¦s de tots, aix¨ª que ning¨² pot fer absolutament el que vulgui al seu terreny, sin¨® el que col¡¤lectivament decidim en benefici de tots. Per¨° en aquest cas no ho haurem pogut debatre ni decidir, ni haurem conegut dades objectives ¨Cno propagand¨ªstiques¨C que sostinguin la bondat de la soluci¨® proposada.

?s que potser resulta raonable la possibilitat de construir fins a 4.102 ¨Camb un m¨ªnim de 2.200¨C habitatges en un ¨¤mbit, el de les comarques del Baix Camp i el Tarragon¨¨s, on, amb dades del cens d'habitatges del 2011, hi havia m¨¦s de 35.000 habitatges buits i m¨¦s de 75.000 habitatges secundaris? I, si ens limitem als municipis immediats al BCN World ¨CSalou, Vila-seca, Cambrils, Mont-roig del Camp, Vinyols i els Arcs¨C, 13.784 habitatges buits i 43.600 de secundaris. No hem apr¨¨s res de res del passat i de la bombolla immobili¨¤ria? Volem repetir ¨Ci augmentar, segons sembla¨C un model de desenvolupament basat en la construcci¨® i en l'ocupaci¨® il¡¤limitada del territori?

Aix¨° podria arribar a ser leg¨ªtim ¨Cencara que no ho comparteixi¨C si fos fruit d'un ampli debat fet a partir de dades objectives i amb la possibilitat de contrastar projectes clars, per¨° no hem tingut res de tot aix¨°. El proc¨¦s de planejament ha passat a ser un simple revestiment t¨¨cnic i jur¨ªdic per donar cobertura a unes decisions, i ha perdut el car¨¤cter previsor, ordenador, previ que li d¨®na sentit. En lloc de marcar unes pautes per al futur, a les quals es pugui adequar les activitats i les propostes ¨Csense perjudici dels ajustos necessaris¨C el que s'ha fet ¨¦s definir un escenari completament nou, i llavors ajustar la previsi¨®.

Per arribar aqu¨ª, ja no serien necessaris plans, per tant. S'ha despla?at a un document t¨¨cnic ¨Cun pla director urban¨ªstic¨C que ha de donar forma i concretar l'abast d'una s¨¨rie de determinacions (i del que no tinc dubtes que estar¨¤ ben fet) que haurien de ser fruit d'un debat p¨²blic, rigor¨®s, ampli, sobre l'impacte territorial que pot tenir. De fet, el que conec del PDU ¨¦s, sobretot, referit a l'estricte ¨¤mbit del CRT, que ¨¦s el que li toca, per¨° amb escasses o nul¡¤les reflexions sobre els efectes externs, entre els quals n'hi ha alguns tan significatius com la mobilitat, l'energia o els recursos.

En temps de debat entre vella pol¨ªtica i nova pol¨ªtica, el proc¨¦s seguit fins ara amb BCN World ¨¦s una mostra d'un vell urbanisme i d'un vell model territorial, que molts voldr¨ªem tenir definitivament superats. Tamb¨¦ aquesta ¨¦s una vella pol¨ªtica.

Robert Casadevall ¨¦s ge¨°graf i professor de la URV