L¡¯Athletic desquicia el Madrid

Mai se sap qu¨¨ pot m¨¦s, si l'obligaci¨® de guanyar (o sigui, el Madrid) o el desig de triomfar (o sigui, l'Athletic). ?s una pugna hist¨°rica, la de la realitat i el desig. I m¨¦s en un cl¨¤ssic que admet totes les possibilitats d'¨¨xit o de frac¨¤s, tots els maniqueismes, estad¨ªstiques o previsions. I va poder m¨¦s la fe, la cuirassa de ferro, l'embranzida emocional que la literatura futbol¨ªstica amagada del Madrid, sucumbint a un gui¨® molt previsible, una trama d'arranjament i saltamart¨ª que nom¨¦s va poder tenir un final inesperat quan Bale va disparar des de gaireb¨¦ mig camp al pal amb Iraizoz avan?at. La derrota va deixar el Madrid amb els mateixos dubtes en totes les seves l¨ªnies i amb la sensaci¨® que les seves figures tendeixen a fondre's quan l'acordi¨® es contreu per¨° no s'estira.

I el Madrid cometia el pitjor pecat del futbol, que no ¨¦s l'error sin¨® la intranscend¨¨ncia

T¨¦ Aduriz el secret de l'eterna joventut. No ho diu, per¨° el t¨¦. No se sap quin ¨¦s, per¨° la veritat ¨¦s que el davanter blanc-i-vermell t¨¦ una col¨°nia que no nom¨¦s el perfuma sin¨® que el fa jugar millor a mesura que desfulla el calendari com si les fulles mortes li donessin la vida. Quan va ca?ar el centre de Mikel Rico, que no ¨¦s precisament un virtu¨®s de la precisi¨®, va explicitar el manual del davanter centre: salta abans, d¨®na cops de cap a mesura que baixes i impulsa't amb el coll com si fos un tensor acabat de comprar. I zas!, la pilota se'n va a la xarxa igual que es troben el riu i el mar, obligat¨°riament, d'alguna manera. Diguem que Aduriz, per a l'Athletic ¨¦s el faroner i el patr¨® al mateix temps. Ca?a un gol que cau del cel blau igual?que controla la pilota amb el pit, l'esmorteeix amb la cuixa, la controla amb el peu, es gira amb un cop de turmell i la d¨®na a Williams com si fos un migcampista de la millor escola francesa o italiana, un Donadoni o aix¨ª, un Tigana o alguna cosa semblant.

I mentre Aduriz levitava, el Madrid cometia el pitjor pecat del futbol, que no ¨¦s l'error ni el desordre, sin¨® la intranscend¨¨ncia. La insuportable lleugeresa de ser intranscendent, personatge secundari d'una obra que suposadament firmes tu. Ser Watson i no Sherlock Holmes. I Watson era Cristiano, pensant nom¨¦s en Marcelo; i ho era Bale amagant el seu gen brit¨¤nic en les maneres hispanes de preferir protestar que lluitar. Massa actors secundaris, poc secundats per un centre del camp en qu¨¨ Ancelotti va apostar per Illarramendi per all¨° que... jugava a Bilbao. Amb la xarxa trencada al centre del camp, era dif¨ªcil pescar a San Mam¨¦s, on els peixos no mossegaven l'ham sin¨® al pescador.

Hi ha efectes intangibles als equips. Un partit els canvia. Un resultat els projecta, una sensaci¨® els il¡¤lumina. Tot aix¨° va conc¨®rrer amb la classificaci¨® de l'Athletic per a la final de Copa al Power 8 Stadium davant l'Espanyol. Hi ha classes pr¨¤ctiques que substitueixen deu te¨°riques. Va ser una revelaci¨® amb aspectes de perdurabilitat.

Contra el FC Barcelona, l'Athletic el va buscar a la seva ¨¤rea per evitar l'allau i en va sortir escaldat. Al Madrid el va esperar al seu camp, m¨¦s encara despr¨¦s del gol d'Aduriz, abans de la mitja hora. I m¨¦s encara a la segona meitat quan el Madrid va sentir el vertigen de la derrota, la por al frac¨¤s, el terror a la intranscend¨¨ncia. Convertir la primera meitat en un buit ofensiu ¨¦s ofensiu per a un equip com el Madrid. La seva ¨²nica oportunitat, que va repel¡¤lir Iraizoz, encara que la jugada estava anul¡¤lada per fora de joc de Bale, va passar al minut 28. La resta va ser un forat negre.

Quan Valverde va suplir William, San Mam¨¦s va ser un orfe¨® cridant el seu nom

L'Athletic tampoc va tirar gaires coets, per¨° el gol li va il¡¤luminar el cel i li va indicar el cam¨ª. L'estel polar li deia que aixoplugar-se a l'¨¤rea, com si fos un port segur, no era una mala sortida. Podia semblar un equip petit, per¨° podia aconseguir un resultat gran. La decisi¨® era senzilla, perqu¨¨ el Madrid maniobrava amb molta previsibilitat, prou perqu¨¨ els dos centrals blanc-i-vermells, Etxeita i Gurpegui calculessin amb esquadra i cartab¨® el que havien de fer i com ho havien de defensar. Benzema era el pag¨¤ d'un futbol tan previsible, mentre que l'Athletic trobava en Williams el futbolista que li allargava el camp, que li guanyava els minuts, que encenia el p¨²blic i desorientava el Madrid. Quan Valverde el va substituir ja esgotat, San Mam¨¦s va ser un orfe¨® cridant el seu nom: "I?aki, I?aki, I?aki". No ho oblidar¨¤ mai.

Ni l'Athletic tenia la sensaci¨® d'haver defensat el Madrid gaireb¨¦ 60 minuts en el seu camp, de vegades a la seva ¨¤rea, sense passar m¨¦s dificultats que un repartidor de pizzes en un emb¨²s. La pressa, nom¨¦s la pressa per acabar la comanda. Per¨° San Mam¨¦s es va congelar quan Bale, desesperat, una mica avorrit, va disparar des de mig camp, en veure Iraizoz avan?at, i la pilota la va escopir el pal, amb un nus a la gola de la Catedral. Despr¨¦s d'empassar-se el gripau, va tornar a rugir. Al capdavall, els millors vins deixen sempre un p¨°sit a la copa.