Universitaris que canvien el m¨®n

Mentre Espanya continua baixant posicions en la taula europea d'inversi¨® en recerca, desenvolupament i innovaci¨® (R+D+I) ¨Cde fet,?est¨¤ gaireb¨¦ un punt per sota de la resta de pa?sos d'Europa¨C, hi ha universitaris que lluiten per desenvolupar els seus projectes dins de l'¨¤mbit acad¨¨mic. Aquests joves amb talent van demostrar el 2014 que amb una bona idea es pot arribar a qualsevol lloc. El finan?ament ja ¨¦s una altra hist¨°ria.

D'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica (INE), la inversi¨® en recerca i desenvolupament el 2013 va suposar l'1,24% del PIB, en comparaci¨® del 2,02% de mitjana a Europa. Aix¨°, sumat al fet que la?Universitat de Barcelona (UB) ¨¦s?l'¨²nica espanyola al top 200 del r¨¤nquing?de Xangai?¨Cque?valora, entre altres coses, el nombre d'investigadors i el d'articles en publicacions cient¨ªfiques¨C, conforma un panorama poc optimista per als estudiants de grau, postgrau o doctorat que breguen per tirar endavant les seves investigacions. Per¨° no tot s¨®n males not¨ªcies: dins del descens general, la despesa en R+D dels centres d'ensenyament superior ¨¦s la que menys es va reduir el 2013 (1,8%), en comparaci¨® de la rebaixa del 4,7% en inversi¨® de l'Administraci¨® p¨²blica i el 2,6% del sector empresarial.

Miguel Reyes, doctorand en Matem¨¤tica Aplicada i An¨¤lisi per la UB considera que a Espanya es realitza una tasca cient¨ªfica potent. "Sempre que he tingut l'oportunitat d'assistir a congressos cient¨ªfics d'alt impacte ¨¦s f¨¤cil veure algun treball d'una universitat espanyola entre les nord-americanes, su?sses i japoneses". No obstant aix¨°, reconeix les mancances en l'¨¤mbit universitari. "El problema del investigadors espanyols ve quan despr¨¦s d'acabar el doctorat, no troben pla?a per continuar. Algunes beques poden arribar a ser for?a prec¨¤ries", i afegeix que moltes empreses ara s¨ª que busquen la innovaci¨® com a valor afegit.

Xavier Testar, vicedirector de l'Institut d'Emprenedoria de la UB, veu que la soluci¨® passa per fer que els mateixos estudiants arrisquin i presentin de forma proactiva els seus projectes per aconseguir finan?ament privat. "En moltes universitats espanyoles s'est¨¤ potenciant l'esperit emprenedor a trav¨¦s d'iniciatives empresarials". Segons Testar, aquesta ¨¦s la millor manera que els projectes dels estudiants aconsegueixin la seva finalitat ¨²ltima, ser ¨²tils per a la societat. Amb aquest objectiu, que les seves investigacions passin de l'¨¤mbit universitari al carrer, la UB opta pel mentoring o acompanyament de l'estudiant durant tot el proc¨¦s: "Organitzem cursos, col¡¤laborem amb entitats privades i oferim espais de coworking".

Per¨° per donar a con¨¨ixer el projecte, primer cal desenvolupar-lo. ?s aqu¨ª on sorgeixen les mancances. El 2013 les institucions d'ensenyament superior espanyoles van invertir 3.647 milions d'euros en R+D. Sense tenir encara les dades del 2014, recorrem als estudiants per prendre el pols en primera persona a la situaci¨® de la investigaci¨® als centres acad¨¨mics. Alguns tot just superen els 20 anys, per¨° ja desenvolupen projectes amb un gran potencial com videojocs capa?os de corregir la vista o una impressora en 3D per generar pell humana.

Impressi¨® de pell humana en 3D

Nieves Cubo, de 23 anys, ¨¦s una estudiant madrilenya de doctorat que treballa al departament de Bioenginyeria de la Universitat Carlos III de Madrid. En l'actualitat participa en dos projectes capdavanters: la fabricaci¨® de materials antimicrobians i el cultiu de pell humana a trav¨¦s d'impressores en tres dimensions.

"Imprimir en tres dimensions ¨¦s f¨¤cil, per¨° fer-ho a altes temperatures mata les c¨¨l¡¤lules". La tecnologia del 3D est¨¤ completament desenvolupada. Per aix¨° el seu principal objectiu passa per crear l¨ªquids que se solidifiquen sense necessitat d'aplicar-hi calor, amb els quals es pugui crear l'estructura cut¨¤nia que despr¨¦s s'aplicar¨¤ sobre la zona danyada.

Amb el suport d'un equip de tres professors de la Carlos III, la Nieves participa en una investigaci¨® amb la finalitat d'aconseguir materials?que dificultin la proliferaci¨® de bacteris en estris d'¨²s m¨¨dic i dom¨¨stic. "Els antibi¨°tics s¨®n molt cars, per aix¨° ¨¦s millor prevenir les malalties". El grup que treballa dins de la universitat busca suport financer extern a trav¨¦s del micromecenatge?per comprar materials i continuar amb la investigaci¨®. "El problema ¨¦s que hi ha molts projectes en marxa a la universitat i s'han redu?t les ajudes, per aix¨° la instituci¨® d¨®na suport al micromecenatge com a mitj¨¤ de finan?ament".?Malgrat que els projectes s¨®n molt innovadors, la Nieves assegura que no ha rebut cap proposta des del sector privat: "El pitjor de la investigaci¨® ¨¦s que els resultats es veuen a llarg termini, i aix¨° ¨¦s arriscat per a les empreses, que busquen un rendiment immediat".

Un esc¨¤ner per mesurar l'estr¨¨s

Guiomar Niso i Gerardo G¨¢lvez, doctora i doctorand de 30 anys, treballen al Centre de Tecnologies Biom¨¨diques de la?Universitat Polit¨¨cnica de Madrid i s¨®n promotors del projecte MindZilla, finalista en la competici¨® de creaci¨® d'empreses Act¨²aUPM. Amb formaci¨® en Enginyeria Biom¨¨dica, la Guiomar i en Gerardo han creat un dispositiu d'electroencefalografia sense fil que detecta estats d'estr¨¨s agut. Durant el desenvolupament del producte han rebut diversos premis que els han ajudat a cobrir les despeses b¨¤siques. Ara busquen finan?ament per al desenvolupament i la validaci¨® del prototip.

"Aquest ser¨¤ el segle del cervell. Estem conven?uts que podrem gaudir de dispositius capa?os de fer un seguiment de la nostra activitat cerebral tan f¨¤cilment com engegar un iPad". La Guiomar es troba en el seu segon any de postdoctorat a l'Institut Neurol¨°gic de Mont-real de la Universitat de McGill?al Canad¨¤. "Despr¨¦s d'observar la urg¨¨ncia del problema de l'estr¨¨s avui dia ¨Cgaireb¨¦ 40 milions d'afectats nom¨¦s a Europa, la qual cosa es tradueix en un cost de 20.000 milions d'euros anuals¨C,?detectar-lo i reduir-lo ¨¦s el nostre objectiu en la primera versi¨® del producte."

En Gerardo afirma que no ha estat f¨¤cil recaptar fons: "A Espanya costa aconseguir subvencions. Hi ha una alta competitivitat per accedir a les convocat¨°ries tant de l'¨¤mbit europeu com estatal, per la qual cosa cal elaborar propostes de molt alta qualitat i amb un gran impacte per poder rebre fons".

Sensors per a naus espacials

L'estudiant granoller¨ª de 30 anys?Jordi Naqui participa en la creaci¨® d'un nou sensor de moviment que controla l'orientaci¨® de naus espacials i sat¨¨l¡¤lits i en guia el moviment per l'espai. Una versi¨® m¨¦s barata dels que hi ha actualment. "Els sensors s'utilitzen per mesurar la velocitat de rotaci¨® de qualsevol objecte amb forma de disc que gira sobre si mateix, en el nostre projecte, les especificacions s¨®n per a rodes d'in¨¨rcia que es fan servir en naus espacials". Aquest avan? redueix els costos de fabricaci¨® i optimitza el seu funcionament.

Per al seu desenvolupament, en Jordi i els seus companys han aconseguit un contracte amb l'Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA), amb la qual treballen en equip. "La uni¨® fa la for?a: l'execuci¨® d'un projecte requereix diferents compet¨¨ncies, com direcci¨®, gesti¨® de pressupostos i gesti¨® cient¨ªfica per obtenir resultats competitius". Aquest estudiant de la Universitat Aut¨®noma de Barcelona assegura?que ¨¦s la millor manera d'aconseguir l'efici¨¨ncia econ¨°mica: "En aquest sector es viu amb una incertesa constant. Em preocupa que no puguem continuar projectes que tenen diverses fases finan?ades independentment". La seva tesi ha estat triada per ser publicada a la col¡¤lecci¨® Springer theses: Recognizing outstanding PhD research, que reconeix les tesis m¨¦s destacades del m¨®n.

3D per corregir la postura

A l'espera de defensar la seva tesi al setembre, Miguel Reyes, de 29 anys, originari de Sabadell i doctorand en Matem¨¤tica Aplicada i An¨¤lisi per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat Adibas Posture, una eina inform¨¤tica per diagnosticar transtorns musculoesquel¨¨tics. El producte, en el qual participen tres membres m¨¦s de la UB, el comercialitza des del gener del 2015 l'empresa barcelonina PhysicalTech.

"El programa inform¨¤tic permet mesurar la postura corporal d'una persona per analitzar la corba de la columna vertebral i detectar si t¨¦ deformitats a l'esquena o a les cames, entre altres malalties". A partir d'una recreaci¨® digital en tres dimensions del pacient, captada mitjan?ant Kinect, el controlador de moviment de Microsoft, poden prendre's les mesures del pacient i observar la col¡¤locaci¨® dels m¨²sculs i ossos d'una manera senzilla i intu?tiva.

En Miguel, que contesta a les preguntes minuts abans d'oferir una demostraci¨®, assegura que el programa serveix per establir un diagn¨°stic cl¨ªnic "r¨¤pid i fiable", i es diferencia de sistemes anteriors com la fotografia digital en el fet que ¨¦s una manera m¨¦s r¨¤pida i precisa per mesurar, ja que el sensor de moviment obt¨¦ una imatge del pacient en tres dimensions que es processa amb el programari". ?s innocu per a la salut, i ofereix una alternativa a altres sistemes com la radiologia, assegura. A banda de la inversi¨® privada rebuda, ha pogut tirar endavant el seu projecte gr¨¤cies al suport institucional. "Per part de la UB rebem suport en visibilitat i assessorament sobre subvencions. El Centre de Visi¨® per Computador?ens ha ofert un espai de treball i els seus recursos de m¨¤rqueting".

Curar amb videojocs

"El meu objectiu des de petit havia estat el desenvolupament de videojocs". El que no imaginava Ismael Serrano, de 28 anys, ¨¦s que faria realitat el seu somni ajudant a diagnosticar malalties oftalmol¨°giques. Despr¨¦s d'obtenir el t¨ªtol d'Enginyeria Inform¨¤tica en simulaci¨® interactiva en temps real,?de la pionera escola Digipen a Bilbao, aquest jove forma part, en col¡¤laboraci¨® amb sis companys de promoci¨®, d'un projecte finan?at per l'empresa Davalor, SL. "Es tracta d'una m¨¤quina que a trav¨¦s de videojocs ¨¦s capa? de mesurar fins a 75 par¨¤metres optom¨¨trics entre els quals s'expliquen l'agudesa visual, els desviaments o la capacitat de veure en tres dimensions".

Amb els seus companys, l'Ismael est¨¤ desenvolupant videojocs per diagnosticar malalties en nens i adults basades en hist¨°ries de ci¨¨ncia-ficci¨® o m¨¤gia "perqu¨¨ juguis i no t'adonis que t'estan fent unes proves", afirma amb satisfacci¨® i afegeix que ara busquen tamb¨¦ l'aplicaci¨® de ter¨¤pies a partir de la realitat virtual.

El teu ordinador a qualsevol lloc

Amb nom¨¦s 22 anys, Javier Gam¨®n i Roberto G¨®mez han creat Inevio, una aplicaci¨® que permet accedir al contingut de l'ordinador o la tauleta des del tel¨¨fon m¨°bil. "Es tracta d'una p¨¤gina web que sembla un ordinador real per accedir i treballar amb tots els teus programes i arxius des de qualsevol dispositiu sense instal¡¤lar-hi res". Guanyadors del programa Act¨²aUPM, han acabat el seu projecte gr¨¤cies a la subvenci¨® per part del pla d'acceleraci¨® de l'Institut de Tecnologia de Massachusets?i el programa europeu Impact.

"No hem necessitat cap tipus de finan?ament privat, tot i que hem aconseguit tenir bastants interessats esperant que obrim una ronda d'inversi¨®". En Javier i en Roberto s¨®n un exemple dels estudiants espanyols que trien continuar els estudis a l'estranger. "Marxem de casa perqu¨¨ ens obliguen a fer-ho, ens n'hem d'anar als Estats Units o Alemanya per poder avan?ar professionalment. A Espanya ha de canviar la mentalitat de la societat i han d'apar¨¨ixer oportunitats perqu¨¨ ens puguem desenvolupar sense haver de sortir de les nostres fronteres".