Fukushima redescobreix la por de la radiaci¨®

El 23 de maig del 2013, mentre un grup d'investigadors feia un experiment?irradiant un objecte d'or amb un feix de protons es va produir un alliberament inesperat de subst¨¤ncies radioactives t¨°xiques. Les alarmes van sonar immediatament, els sensors de seguida ho van detectar. Els cient¨ªfics van apagar les alarmes, van accionar la ventilaci¨® per deixar sortir el material radioactiu i van seguir treballant durant gaireb¨¦ tres dies. Un total de 34 investigadors van rebre dosis detectables de radiaci¨® a l'organisme; dos d'ells van rebre a tot el cos l'equivalent a una vintena de radiografies de pit. Aquesta neglig¨¨ncia es va produir al laboratori J-PARC, que dep¨¨n de l'Ag¨¨ncia per a l'Energia At¨°mica del Jap¨®, dos anys despr¨¦s de l'accident de Fukushima. El Govern nip¨® va haver de demanar disculpes per l'actitud dels cient¨ªfics?¡ªes va trigar 36 hores a informar la ciutadania¡ª i el laboratori va estar tancat gaireb¨¦ un any fins que es van aclarir les responsabilitats.

El 82% dels japonesos donava suport a les nuclears per¨° avui generen m¨¦s por que el sisme que va matar 18.000 persones

El 12 de febrer del 2012, es va fer a la localitat de Villar de Ca?as, a Conca, una manifestaci¨® contra la instal¡¤laci¨® d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Totes les organitzacions ecologistes espanyoles van omplir el poble amb centenars d'activistes que van anar-hi en autocar?per assistir a una concentraci¨® a la qual tamb¨¦ van acudir representants pol¨ªtics, com Cayo Lara. Entre els manifestants, nombroses pancartes carregant contra l'MTC i recordant el desastre de Fukushima. En un d'aquells cartells, amb un senyal de perill radioactiu, s'hi podia llegir: "Vull morir als 90 d'un orgasme, no als 60 d'un c¨¤ncer". L'activista que duia la pancarta estava fumant, una de les activitats conscients que m¨¦s ens apropen a tenir c¨¤ncer, entre altres coses per l'exposici¨® als is¨°tops radioactius del rad¨®.

L'¨¦sser hum¨¤ ¨¦s tan contradictori com la seva relaci¨® amb la radiaci¨®. Despr¨¦s del terratr¨¨mol i el tsunami que van devastar la costa est del Jap¨® ara fa quatre anys, es va produir un accident a la central nuclear de Fukushima Daiichi, el m¨¦s greu de la hist¨°ria juntament amb el de Txern¨°bil. Ning¨² ha mort com a conseq¨¹¨¨ncia directa de l'alliberament de materials radioactius de Fukushima; al voltant de 18.000 persones van morir amb el terratr¨¨mol i, sobretot, el tsunami posterior. No obstant aix¨°, l'ansietat que provoca entre els japonesos la possibilitat d'un accident en una central nuclear ha crescut el triple que la por d'un nou terratr¨¨mol catastr¨°fic, segons un estudi de diverses universitats japoneses que van comparar les pors cap a 51 amenaces (com l'atur, la guerra o les malalties) de la poblaci¨® nipona el 2008 i el 2012.

Al marge de les circumst¨¤ncies espec¨ªfiques del poble japon¨¨s, la suposada incoher¨¨ncia de la por de la radiaci¨® ¨¦s un fenomen global.?Els experts expliquen que es deu al fet que ¨¦s invisible, genera incertesa sobre quins efectes causar¨¤ i que el dany, al contrari que altres cat¨¤strofes, roman en el temps. Per¨° la bretxa de percepci¨® ¨¦s evident en comparar els morts provocats en els accident nuclears i els provocats per altres ind¨²stries. Despr¨¦s de Txern¨°bil, el 1986, van morir uns 50 treballadors implicats en l'accident i l'OMS estima que 9.000 persones moriran al llarg de la seva vida per culpa de l'exposici¨® als materials t¨°xics que va alliberar. Dos anys abans, el desastre de Bhopal va matar de cop m¨¦s de 3.700 persones, i en va ferir mig mili¨®, 4.000 de gravetat. El 1975, les fallades de la presa xinesa de Banqiao van matar 171.000 persones. Ni la ind¨²stria qu¨ªmica i ni les preses apareixen en enquestes entre les amenaces que preocupen la societat.

Aqu¨ª ¨¦s on sorgeix la bretxa de percepci¨®: els especialistes i la resta de la societat veuen les coses d'una manera molt diferent. Als EUA, el principal productor mundial d'energia nuclear amb 100 reactors, la bretxa ¨¦s molt not¨°ria: el 51% dels ciutadans s'oposen a la construcci¨® de m¨¦s centrals, mentre que el 65% dels cient¨ªfics es mostra a favor de construir-ne, segons una enquesta del gener de Pew Research. Un estudi belga del 2014 va contrastar la percepci¨® de risc de la poblaci¨® general amb la de m¨¦s de 330 treballadors del Centre d'Estudis Nuclears: els experts ¡ªexposats habitualment a la radiaci¨®¡ª consideraven que els rajos X utilitzats en medicina suposen una amena?a m¨¦s alta per a la salut que un accident en una instal¡¤laci¨® nuclear. Per a la gent sense experi¨¨ncia, el resultat va ser exactament el contrari.

Experts en risc consideren injust parlar de por ¡°irracional¡± de la radiaci¨®

El resultat d'aquests estudis ens podria fer arribar a la conclusi¨® que la por sorgeix del desconeixement. No obstant aix¨°, els especialistes en la mat¨¨ria tenen clar que el recel no es resol amb informaci¨®. El 2008, va haver-hi una seriosa fuita de iode radioactiu a Fleurus (B¨¨lgica) que va obligar el Govern belga a recomanar de no consumir productes de cultius de la zona. Els investigadors que van treballar amb la poblaci¨® van publicar les seves conclusions: la informaci¨® ajudava a rebre els missatges sobre el risc, per¨° perqu¨¨ s'assimilessin en l'aspecte psicol¨°gic, en l'actitud davant del risc, "la confian?a era el factor m¨¦s influent per a l'acceptaci¨® dels missatges". No passa nom¨¦s amb gent sotmesa a situacions d'estr¨¨s: un estudi entre estudiants universitaris californians sobre una central propera va mostrar que la seva acceptaci¨® no depenia dels seus coneixements sobre energia nuclear, sin¨® del seu nivell de confian?a en la ind¨²stria nuclear, al marge del que sabessin sobre is¨°tops o reactors.

El pioner en l'estudi d'aquesta bretxa de percepci¨® ¨¦s el psic¨°leg de la Universitat de Chicago Paul Slovic, que ha publicat treballs sobre aquest assumpte des de fa d¨¨cades. Els seus estudis van ser els primers a observar com els experts en riscos col¡¤locaven les centrals nuclears a la part baixa de la llista de possibles perills mentre que la resta de la gent les elevaven a les primeres posicions. No obstant aix¨°, va observar que els habitants d'un poble de Nova Jersey amb alts nivells de radiaci¨® natural per culpa del rad¨® de la zona no semblaven preocupar-se excessivament, mentre que l'oposici¨® a la instal¡¤laci¨® de magatzems com l'MTC sempre ¨¦s important. "Sembla resultar del fet que [el rad¨®] ¨¦s d'origen natural, sense que es pugui culpar ning¨². I mai es pot eliminar del tot. L'oposici¨® al cementiri radioactiu, per contra, probablement es deriva que ¨¦s un perill important i d'origen tecnol¨°gic; es pot culpar la ind¨²stria i l'Estat, el risc ¨¦s involuntari", explicava en un article recent.

?s irracional, per tant, la por de la radiaci¨®? "No s'ha de qualificar d'irracional un comportament sense con¨¨ixer el context de la situaci¨®", explica Slovic en una conversa per correu electr¨°nic. "La radiaci¨® pot ser perjudicial i beneficiosa. Si no es gestiona acuradament, no ¨¦s irracional t¨¦mer-la", assegura aquest expert en percepci¨® del risc. Des del seu punt de vista, "¨¦s clarament injustificat" qualificar d'irracionals aquestes reaccions: la gent accepta sense problemes el risc dels rajos X perqu¨¨ percep els beneficis directes i perqu¨¨ confia en els especialistes que gestionen la m¨¤quina. "Els gestors de l'energia nuclear clarament reben menys confian?a i els beneficis d'aquestes tecnologies no s¨®n gaire apreciats; per tant, els seus riscos s¨®n menys acceptables", assegura.

La clau rau en la confian?a: la gent es fia de l¡¯especialista dels rajos X per¨° no tant de la ind¨²stria nuclear

No obstant aix¨°, hi ha casos d'¨¨xit en la consolidaci¨® del suport a l'energia nuclear: al Jap¨®, el 2008, els nivells de suport als reactors s'elevaven fins al 82% de la poblaci¨®. Com va arribar a entusiasmar-se d'aquesta manera un pa¨ªs on les ciutats van servir com a banc de proves dels bombardejos m¨¦s salvatges de la hist¨°ria? Just despr¨¦s del fam¨®s discurs ?toms per la Pau del president Dwight D. Eisenhower anunciant l'¨²s civil del poder nuclear, el Jap¨® va llan?ar el 1954 una campanya que va rebre el suport pels diners dels EUA. I amb el decisiu suport de?Matsutaro Shoriki, pare del beisbol nip¨®, amo del diari amb m¨¦s difusi¨® del m¨®n (Yomiuri), la primera televisi¨® (recentment creada) i cofundador del partit que ha governat el Jap¨® 56 dels ¨²ltims 60 anys, l'LDP. Aquell mateix any, va n¨¦ixer Godzilla a les pantalles de cinema, just despr¨¦s que una prova nuclear a Bikini de l'Ex¨¨rcit dels EUA ruix¨¦s amb una pluja radioactiva els mariners d'un tonyiner nip¨®, cosa que va obligar a treballar de valent la maquin¨¤ria propagand¨ªstica de Shoriki.

Avui, el Jap¨® viu una altra situaci¨®. La por de l'energia at¨°mica ha ressuscitat: despr¨¦s de Fukushima, els n¨¦ts de les v¨ªctimes d'Hiroshima i Nagasaki ¨Cels hibakusha¨C han mostrat que s¨®n m¨¦s vulnerables a l'estr¨¨s posttraum¨¤tic i a la por de la radiaci¨®, una cosa semblant al que s'ha observat en els descendents de les v¨ªctimes de l'holocaust. Tot, malgrat que avui sabem que les terribles conseq¨¹¨¨ncies de les bombes nuclears no ho van ser tant: no hi ha hagut dany gen¨¨tic en les seg¨¹ents generacions i amb prou feines va augmentar un 1% la mortaldat per c¨¤ncer entre els supervivents.

Despr¨¦s de Fukushima, com va passar en altres accidents nuclears, l'ansietat i la depressi¨® ja es noten entre els ve?ns de les localitats afectades, entre altres coses, per culpa d'aquesta por envers la radiaci¨®. Fins all¨¤ s'ha acostat Evelyn Bromet, com va fer anteriorment a Txern¨°bil i a Three Mile Island, per estudiar l'efecte d'aquest estr¨¨s en la poblaci¨® afectada. "No ¨¦s just en absolut qualificar aquesta por com a irracional. Hi ha un temor universal de les armes i les plantes d'energia nuclear que es remunta a la bomba at¨°mica. Continua per moltes raons, una de les quals ¨¦s la comunicaci¨® inadequada sobre els seus efectes en la salut per part dels cient¨ªfics i, al mateix temps, l'alarmisme d'altres cient¨ªfics que diuen coses rid¨ªcules", critica l'epidemi¨°loga de la Universitat Estatal de Nova York especialitzada en les seq¨¹eles psicol¨°giques dels desastres de les centrals nuclears.

En la poblaci¨® de l'entorn de la central nord-americana de Three Mile Island, on ning¨² va patir una greu exposici¨® a la radiaci¨® despr¨¦s de l'accident del 1979, els ¨ªndexs d'ansietat i depressi¨® duplicaven el normal fins i tot deu anys despr¨¦s. Bromet ha observat xifres similars en la poblaci¨® evacuada de Txern¨°bil fins i tot 19 anys despr¨¦s, amb importants percentatges de persones afectades per malalties psicosom¨¤tiques. Tamb¨¦ augmenten les morts per problemes de salut derivats aquesta situaci¨®, que empenyen a l'alcoholisme o al su?cidi.?"L'impacte en la salut mental ¨¦s el principal problema de salut p¨²blica arran de l'accident de Txern¨°bil fins avui", segons el F¨°rum de Txern¨°bil. Al Jap¨®, tots aquests quadres es comencen a reproduir de la mateixa forma.?

Els nivells d¡¯ansietat i depressi¨® continuen molt alts fins i tot d¨¨cades despr¨¦s d¡¯accidents com el de Txern¨°bil

Als tres escenaris, segons Bromet, l'ansietat sorgeix d'unes circumst¨¤ncies que es repeteixen en cada accident: secretisme per part de les autoritats, informacions contradict¨°ries, rumors i una evacuaci¨® de la poblaci¨® negligent. Immediatament despr¨¦s de l'accident de Fukushima, els habitants de la propera localitat de Namie van fugir cap al nord pensant que en aquella direcci¨® estarien m¨¦s segurs. Als ordinadors de les ag¨¨ncies governamentals es veia amb claredat que el n¨²vol radioactiu viatjava precisament en la seva mateixa direcci¨®, per¨° ning¨² els va avisar. Quan es va saber, dos mesos despr¨¦s, l'alcalde de Namie va qualificar de "crim" aquesta ocultaci¨® de dades essencials. Les autoritats japoneses van generar tanta desconfian?a dins i fora del pa¨ªs que els EUA van desplegar els seus drons sobre la costa de Fukushima per veure amb els seus propis ulls el que passava en realitat.