Massa reculades

Aquests s¨®n els mots que va utilitzar l'historiador Ramon Carande quan un periodista li va preguntar que resum¨ªs en dues paraules la hist¨°ria d'Espanya. Els mateixos que utilitza el professor Josep Fontana quan explica la hist¨°ria d'Espanya del segle XIX i del primer ter? del segle XX. Ara, les pol¨ªtiques del Govern del PP ens porten a una nova reculada en llibertats i drets amb l'excusa de la crisi. Estem vivint un quadrienni negre a cop de retallades socials, privatitzacions, corrupci¨® i p¨¨rdua de drets i llibertats.

Amb l'excusa d'enfortir la seguretat han aprovat la Llei de Seguretat P¨²blica (popularment anomenada llei mordassa), que ¨¦s un veritable atemptat a les llibertats. Restringeix els drets de reuni¨® i manifestaci¨®, inculca la por a la protesta mitjan?ant multes injustificables, limita drets fonamentals i elimina garanties judicials. Tamb¨¦ viola els drets de les persones immigrants que arriben en territori espanyol en negar-los l'assist¨¨ncia lletrada. Fan ¡°devolucions expr¨¦s¡± sense comprovar si s¨®n refugiats o menors i legalitzen les il¡¤legals ¡°devolucions en calent¡±. Per trobar una llei que conculqui amb tant afany les llibertats ¨Cfins i tot m¨¦s que la nefasta llei Corcuera¨C, caldria retrocedir fins a la dictadura franquista.

Fa olor de franquisme el tracte de privilegi que l'Estat ha donat hist¨°ricament a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica: es mant¨¦ amb diners p¨²blics el culte cat¨°lic, no ha de pagar impostos i se li facilita la recaptaci¨® de diners a la declaraci¨® de la renda. El 1998 Aznar va ampliar els privilegis de l'Esgl¨¦sia que dataven del 1946 (en ple nacionalcatolicisme), quan va permetre a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica apoderar-se legalment d'edificis religiosos, pisos, ermites, cementiris, cases rectorals, etc¨¨tera, inscrivint-les al Registre de la Propietat sense haver-ne d'acreditar la pertinen?a. Aix¨ª, fer-se propiet¨¤ria de la mesquita de C¨°rdova li va costar uns 30 euros.

Aquesta situaci¨® de privilegi hist¨°ric i reculada perp¨¨tua ha continuat amb la Lomce, la nova Llei d'Educaci¨®, fent que l'assignatura de religi¨® cat¨°lica sigui avaluable i la seva nota compti tant per a la mitjana final com per optar a una beca, despr¨¦s d'eliminar l'assignatura d'educaci¨® per a la ciutadania. Si voleu fer-vos un bany d'anacronisme, irracionalitat i adoctrinament llegiu el nou curr¨ªculum de l'assignatura que s'ha publicat al BOE del 24 de febrer.

Aquesta situaci¨® de privilegi hist¨°ric i reculada perp¨¨tua ha continuat amb la Lomce, la nova Llei d'Educaci¨®

L'empara legal d'aquest disbarat ¨¦s el concordat signat entre el Govern espanyol i el Vatic¨¤ l'any 1953, ampliat per un acord internacional signat el 1979, en el qual s'atorga la compet¨¨ncia per elaborar el curr¨ªculum de l'assignatura de religi¨® i moral cat¨°lica a la jerarquia eclesi¨¤stica. El Govern del PP ha perm¨¨s als bisbes espanyols elaborar un curr¨ªculum per portar el seu catecisme a les aules, i ells no han desaprofitat l'oportunitat del que han fet durant molts anys: imposar la seva moral a tota la societat.

La nova assignatura de religi¨® avaluar¨¤ l'alumnat de batxillerat en funci¨® de si ¡°reconeix amb sorpresa i s'esfor?a per comprendre l'origen div¨ª del cosmos i distingeix que no prov¨¦ del caos i l'atzar¡±. Les i els estudiants sortiran de classe de religi¨® conven?uts que D¨¦u ho ha creat tot i entusiasmats perqu¨¨ ja no hauran d'estudiar ci¨¨ncies, ni biologia, ni geologia. Arribaran a la classe de ci¨¨ncies i preguntaran al professor si com els han dit a religi¨® ¡°les coses, els animals i l'¨¦sser hum¨¤ no es donen vida a si mateixos¡±. Si ¨¦s veritat que "l'altre (sic) els fa ser, els crida a la vida i els la mant¨¦¡±. El professor els dir¨¤ que aix¨° no ¨¦s cert, que ella explica ci¨¨ncia i no revelaci¨®.

A partir d'aquest decret, les i els estudiants ja no hauran de preocupar-se per desitjar ser feli?os. N'hi haur¨¤ prou amb creure: ¡°D¨¦u ha creat l'¨¦sser hum¨¤ perqu¨¨ sigui feli? en relaci¨® amb ell. Aquest rebuig de D¨¦u t¨¦ com a conseq¨¹¨¨ncia en l'¨¦sser hum¨¤ la impossibilitat de ser feli?¡±. Aix¨ª els donarem el cop definitiu a la seva formaci¨® personal, nom¨¦s hauran de ¡°recon¨¨ixer la incapacitat de les persones d'aconseguir la felicitat per si mateixes¡±. Davant tantes informacions contradict¨°ries caldr¨¤ refor?ar els equips de psicologia per ajudar els joves. Si amb ter¨¤pia no funciona, l'assignatura de religi¨® t¨¦ aquesta altra proposta: ¡°Memoritza i reprodueix f¨®rmules senzilles de petici¨® i agra?ment; expressa, oralment i gestual, de manera senzilla, la gratitud a D¨¦u per la seva amistat¡±.

Penso fermament, com a ciutad¨¤ i professor d'hist¨°ria i hist¨°ria de l'art, que la religi¨® no ha de sortir de l'¨¤mbit privat i que la formaci¨® en cultura religiosa ha de formar part del curr¨ªculum de les ci¨¨ncies socials, explicada com un element m¨¦s del desenvolupament de les societats. Per desgr¨¤cia, els ministres Wert i Fern¨¢ndez D¨ªaz estan lluny d'aquestes posicions i cada vegada s'assemblen m¨¦s als inquisidors de la hist¨°ria negra d'Espanya. Nom¨¦s ens queda condemnar-los a l'ostracisme pol¨ªtic. Ens fan retrocedir massa.

Joan Boada ¨¦s professor d'hist¨°ria