Ovidi Montllor com a s¨ªmbol i com a s¨ªmptoma

¡°Em creureu mort. Jo no haur¨¦ mort¡±. Ho cantava Ovidi Montllor en una de les can?ons m¨¦s citades aquests dies, Les meues vacances. Una pe?a del 1974 on, a m¨¦s de bascular genialment entre la tendresa i el sarcasme ¡ªinconfusible marca de la casa¡ª, el cantautor d¡¯Alcoi exhibia unes ins¨°lites qualitats prof¨¨tiques. Efectivament, vint anys despr¨¦s de la seua mort continua ben viu en la mem¨°ria dels segments m¨¦s mobilitzats ¡ªling¨¹¨ªsticament i culturalment¡ª del pa¨ªs.

Aquesta situaci¨® no deixa de ser paradoxal i simptom¨¤tica: dir¨ªeu que el prestigi d¡¯Ovidi Montllor, la seua incid¨¨ncia social i la seua condici¨® de referent ¨¨tic i art¨ªstic s¨®n ara molt superiors als que va tindre quan vivia. Aquest fet t¨¦ molt de restituci¨® p¨²blica, d¡¯aplicaci¨® popular de la just¨ªcia: la postergaci¨® a la qual va ser sotm¨¨s durant els darrers anys de la seua traject¨°ria no fou nom¨¦s institucional; al capdavall, les institucions representen el pa¨ªs i fou aquest el que li gir¨¤ l¡¯esquena. Aix¨ª ho explicava en l¡¯amarga ¡ªi in¨¨dita en la seua veu¡ª Qu¨¨ et sembla, Toti?: ¡°Qu¨¨ et sembla si torn¨¤rem cap a casa? / Per m¨¦s que ens esperem, no ens torna l¡¯eco. / Sense ell se¡¯ns va morint el fet de viure: / A mi la veu, i a tu els dits de la m¨²sica¡±.

Va ser arran de la malaltia i la mort que despert¨¤rem de sobte i ens adon¨¤rem de la malversaci¨® de talent en qu¨¨ hom havia incorregut des del 1980, quan public¨¤ el seu darrer disc, 4.02.42: vora quinze anys de penalitzaci¨® ¡°democr¨¤tica¡±, d¡¯obsolesc¨¨ncia programada al costat dels seus companys de viatge en aquella aventura de rehabilitaci¨® cultural que represent¨¤ el moviment de la Can?¨®.

La vig¨¨ncia actual d¡¯Ovidi Montllor es basa, per aix¨°, sobre una reivindicaci¨® de la seua figura c¨ªvica: la fidelitat als seus principis, la seua visceralitat davant les injust¨ªcies, la seua posici¨® sempre inc¨°moda i desafecta al sistema. Ovidi ha esdevingut, aix¨ª, una icona d¡¯autenticitat i rebel¡¤lia que el valencianisme i el catalanisme pol¨ªtic enarboren amb orgull i que, a poc a poc, es materialitza en alguna cosa m¨¦s que en un relat compartit: el seu nom comen?a a apar¨¨ixer en la topon¨ªmia urbana d¡¯alguns dels nostres pobles i ciutats i designa el col¡¤lectiu de m¨²sics i cantants en valenci¨¤ i els premis que aquesta entitat atorga cada any.

Tanmateix, i malgrat que alguns dels seus versos s¡¯han convertit en consignes populars ¡ª¡°Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer¡±¡ª, la seua obra musical continua sent bastant desconeguda m¨¦s enll¨¤ dels llocs comuns i les can?ons que han assolit tamb¨¦ la condici¨® ic¨°nica ¡ªHomenatge a Teresa, La samarreta, La fera ferotge, M¡¯aclame a tu...¡ª, per b¨¦ que aquesta disfunci¨® podria comen?ar a corregir-se ara amb la celebraci¨® per tot arreu de la "Festa Ovidi, 20 anys de vacances", incitada pel cantautor Feliu Ventura mitjan?ant una carta p¨²blica i promoguda per diversos col¡¤lectius.

Feliu Ventura ¨¦s, precisament, un dels int¨¨rprets de les darreres generacions que m¨¦s s¡¯ha significat en el reconeixement del llegat art¨ªstic d¡¯Ovidi Montllor, amb Pau Alabajos, Verdcel o Hugo Mas ¡ªen l¡¯¨²nic disc en solitari d¡¯aquest darrer podr¨ªem trobar la continuaci¨® m¨¦s clara i desbordant de talent dels nombrosos camins expressius oberts pel cantautor alcoi¨¤.

I no s¨®n, ¨°bviament, els ¨²nics. Entre els m¨²sics, Ovidi Montllor ¨¦s avui l¡¯int¨¨rpret de la Can?¨® que suscita una adhesi¨® m¨¦s un¨¤nime i entusiasta. Una bona prova material d¡¯aquest capteniment va ser el projecte impulsat per Paco Mu?oz l¡¯any 2012, A dos de val. Ovidi Montllor diu Joan Fuster. En aquest disc, que molt em tem no va tindre la repercussi¨® que mereixia, s¡¯exhumava un recital po¨¨tic que Ovidi Montllor va fer a l¡¯Olleria l¡¯any 1993 i que prenia nova vida musicat de bell nou per Albert Ortega Bertomeu i acompanyat de fragments cantats ¡ªenregistrats sobre el recitat d¡¯Ovidi¡ª d¡¯algunes de les veus m¨¦s importants de l¡¯escena musical en valenci¨¤: Al Tall, Llu¨ªs Miquel, Obrint Pas, Eva D¨¦nia, Pau Alabajos, Bajoqueta Rock, Dani Miquel, Sva-ters, Andreu Valor, Bat¨¤, Rapsodes, Rafa Xamb¨®, Empar Torres, Carraixet, Ovidi Twins o el mateix Paco Mu?oz. Tot plegat resultava l¡¯homenatge m¨¦s emocionant mai fet a la figura de l¡¯autor i augurava l¡¯esclat que estava per vindre i que l¡¯efem¨¨ride del vint¨¨ aniversari de la mort ha acabat catalitzant: confer¨¨ncies, recitals, festivals, exposicions, publicaci¨® de monogr¨¤fics, obres teatrals, etc., porten arreu del pa¨ªs el record d¡¯un Ovidi reviscut i celebrat com mai abans no s¡¯havia fet.

Tant ¨¦s aix¨ª que fins i tot el Partit Popular ha volgut sumar-se als fastos commemoratius de la manera que millor ho sap fer: embrutant amb el seu c¨ªnic i compulsiu antivalencianisme la mem¨°ria d¡¯un dels noms m¨¦s importants i estimats de la cultura valenciana del segle XX. Quina estranya casualitat que haja sigut justament ell el primer damnificat de la pat¨¨tica i impotent nova llei de senyes d¡¯identitat!