CiU prepara la desconnexi¨®

Artur Mas parla de desconnectar-se de l'Estat. Malgrat aix¨°, tot fa sospitar que de qui s'est¨¤ desconnectant realment ¨¦s dels seus inc¨°modes aliats dels ¨²ltims temps: d'ERC i el seu entorn, d'ICV i de la CUP, tan surrealista ha estat la pol¨ªtica d'aliances de CiU per culpa del fam¨®s dret a decidir i de la benaurada independ¨¨ncia. Per¨° en algun moment havia de tallar en sec i aquest moment ha arribat. Que el moment hagi arribat no vol dir que aquesta desconnexi¨® sigui abrupta: ara simplement s'inicia una escenificaci¨® el significat de la qual no s'aclarir¨¤ del tot fins despr¨¦s de les eleccions del setembre. Llavors, despr¨¦s de con¨¨ixer-se els resultats, Mas intentar¨¤ recuperar el que no hauria d'haver perdut mai: estar en la centralitat de la pol¨ªtica catalana. El gir no ser¨¤ f¨¤cil i ning¨² pot predir amb seguretat el resultat final.

Per fer aquest gir la composici¨® que s'han fet a Converg¨¨ncia ¨¦s la seg¨¹ent: a finals del 2010 est¨¤vem molt ben situats despr¨¦s de la desastrosa gesti¨® del Govern tripartit, aquell guirigall contradictori i desconcertant. Vam obtenir un bon resultat electoral: 62 diputats, a nom¨¦s sis de la majoria absoluta. Per¨° no prou bo com per governar en solitari. Necessit¨¤vem el suport d'ERC, un aliat molest per un Govern que havia prom¨¨s pol¨ªtiques econ¨°miques liberals i que pretenia ser no intervencionista, business friendly, amic de les empreses i dels negocis.

Qu¨¨ s'ha de fer? Anar arrabassant a ERC terreny electoral sent m¨¦s nacionalistes que ells. Dispos¨¤vem d'una proposta: el concert econ¨°mic a la basca, una cosa que sab¨ªem que no podia prosperar per raons econ¨°miques i constitucionals, per¨° que ens permetria mantenir viva la flama nacionalista durant els quatre anys de legislatura amb l'arma habitual: el victimisme davant de Madrid, concretat en la can?¨® de les balances fiscals que condu?a a la idea que el concert econ¨°mic era imprescindible. Per¨° aix¨° no va anar aix¨ª. Des de la mateixa direcci¨® de CDC, els joves lleons, amb Oriol Pujol i Homs al capdavant, es van anar encaminant cap a la petici¨® immediata d'independ¨¨ncia, igual que ERC. Aix¨° va coincidir amb un Govern del PP a Madrid i un important repunt de la profunda crisi econ¨°mica: Espanya estava feble.

Va ser llavors quan CiU va donar l'ordre als seus seguidors de participar massivament en la manifestaci¨® de l'Onze de Setembre. Un ¨¨xit. Per¨° el que primer va semblar un triomf, amb el temps va passar a ser el gran malson de CiU. En confondre una manifestaci¨® amb una majoria absoluta, Artur Mas va fer la relliscada de no seguir negociant amb Rajoy un nou sistema de finan?ament ¨Co concert o res, li va dir¨C i, despr¨¦s de dissoldre el Parlament va convocar eleccions. El resultat va ser catastr¨°fic: CiU va passar de 62 diputats a 50, el pitjor resultat de la seva hist¨°ria des del 1984. Per¨° va passar una cosa encara pitjor: havent deixat de banda el concert nom¨¦s els quedava la sortida de la independ¨¨ncia, disfressada de dret a decidir, una ratera en la qual encara estan atrapats i de la qual ara intenten sortir.

Va ser llavors quan CiU va donar l¡¯ordre als seus seguidors de participar massivament en la manifestaci¨® de l¡¯Onze de Setembre. Un ¨¨xit

Durant els dos ¨²ltims anys, Mas i els seus han vist com s'allunyaven de bona part de les seves bases m¨¦s conservadores i menys nacionalistes. Els sondejos els donen uns 30 diputats. Quina ¨¦s la causa? La seva opci¨® independentista: els partidaris prefereixen ERC, els contraris deriven el seu vot a altres partits o a l'abstenci¨®. S'imposa rectificar, tornar a l'autonomia sense dir-ho obertament, recuperar l'ambig¨¹itat. Ja hi ha hagut diversos s¨ªmptomes: el dictamen del Consell de Garanties tombant les estructures d'Estat, algunes insinuacions d'escrivans addictes en recents articles. Per¨° l'¨²ltim informe de Josep Rull davant l'executiva del partit ha resultat clarificador. En s¨ªntesi, Rull ha donat a entendre el seg¨¹ent: nosaltres som, hem estat i seguirem sent nacionalistes catalans, aquesta ¨¦s la nostra principal senyal d'identitat. Com a nacionalistes vam optar durant molts anys per l'autonomia, cr¨¨iem que era el millor per a Catalunya, i aix¨ª va ser. Per¨° en un moment donat, quan es va veure que Espanya no atenia les nostres raons, vam optar per la independ¨¨ncia i encara estem en aquesta posici¨®. Ara b¨¦, per perseverar en aquest cam¨ª necessitem el suport d'una ¨¤mplia majoria de catalans, m¨¦s ¨¤mplia que la majoria absoluta.

Si aquesta s¨°lida majoria no s'aconsegueix en les eleccions del setembre ens haurem de replantejar el cam¨ª empr¨¨s i, si escau, tornar a intentar un encaix a Espanya menys traum¨¤tic que la independ¨¨ncia. Nosaltres no canviem: seguim sent nacionalistes. Abandonar la independ¨¨ncia per tornar a l'autonomia ¨¦s mera t¨¤ctica. Al capdavall, autonomia o independ¨¨ncia s¨®n elements instrumentals per a all¨° que ¨¦s substancial: el millor servei a Catalunya.

Si molts es creuen aquest discurs, CiU tornar¨¤ a ocupar el seu lloc central d'abans, desconnectat d'ERC i el seu m¨®n. En canvi, si la desconfian?a en CiU es consolida i els seus antics votants l'abandonen, un partit que fins ara ha fet hist¨°ria passar¨¤ a ser hist¨°ria.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional