¡°La fama et pot tornar imb¨¨cil¡±

Dani Nel¡¤lo (Barcelona, 1967) ¨¦s un dels m¨²sics m¨¦s actius de l¡¯escena barcelonina. Treballant dalt dels escenaris, primer fent rock-and-roll amb Los Rebeldes, despr¨¦s pop rock amb el seu grup Dani Nel¡¤lo y La Banda del Zoco, i m¨¦s tard com a solista, formant grups com Tandori Lenoir i Los Mambo Jambo, escrivint per a teatre, on ha col¡¤laborat amb Lourdes Barba i Carme Portacelli, organitzant el Taboo, espectacle de burlesc a la Sala Apolo, i estrenant espectacles propis com Noir, sobre novel¡¤la negra, Nel¡¤lo ha arribat als trenta anys de carrera darrere un saxo. ?s un m¨²sic de club que va comen?ar com una estrella dels noranta. Ara ¨¦s el paradigma dels m¨²sics que fan m¨²sica per a dist¨¤ncies curtes.

Pregunta. S¡¯imaginava que ser m¨²sic era aix¨°?

Resposta. A l¡¯inici tens una idea m¨¦s rom¨¤ntica, crec que com en totes les activitats professionals i fins i tot sentimentals. Aquest romanticisme est¨¤ molt alimentat per la teva pr¨°pia mitomania, en el meu cas nodrida de c¨°mics, biografies, etc. Crec que aix¨° ¨¦s necessari. No nom¨¦s ¨¦s estrellat, sexe, drogues i rock, sin¨® que has d¡¯anar darrere d¡¯una tradici¨®. De fet, una de les coses que m¨¦s valoro ¨¦s que ara sento que formo part d¡¯una tradici¨® de saxofonistes de jazz, soul, rock-and-roll, rhythm-and-blues, etc. I crec que no formes part d¡¯aquesta tradici¨® si a l¡¯inici no has agafat el saxo sedu?t per cap m¨²sic que admires.

¡°Als vuitanta i noranta

P. I que aporta sentir-se part d¡¯una tradici¨®?

R. Primer fa que no et sentis sol. Quan agafes un instrument com el saxo, no reps gaire suport, no ¨¦s com tocar la guitarra, que ¨¦s un instrument m¨¦s reconegut i popular. Tocar el saxo ¨¦s solitari, i els teus mites t¡¯acompanyen. I amb el pas del temps tamb¨¦ et donen identitat, quan veus que has agafat coses d¡¯aqu¨ª i d¡¯all¨¤ i t¡¯acostes a la idea que tens sobre com has de sonar.

P. Vost¨¨ va entrar a Rebeldes quan encara era menor d¡¯edat i va viure la millor ¨¨poca del grup.

R. Home, va ser un contrast. Passes de fumar-te els porros i fer botell¨®n al carrer a tocar davant de milers de persones, hotels, viatges i tot el que vulguis. Et pot tornar una mica imb¨¨cil, la veritat. Tamb¨¦ ¨¦s cert que adoptes una actitud altiva que, segons com, resulta ¨²til amb el temps perqu¨¨ t¡¯ajuda a mantenir el teu espai.

P. I aix¨° deixa cicatrius?

R. Home, jo m¡¯estava formant com a persona en aquell m¨®n desproporcionat.

P. Als anys vuitanta i noranta no es va viure a Espanya una mena de boom del totxo musical?

R. Absolutament. Tot estava desaforat, desproporcionat. Hi havia molts interessos d¡¯ajuntaments, intermediaris, agents, etc. Es pagava molt en negre, hi havia molts pressupostos inflats, etc. No tot va ser negatiu, per¨° es va viure molt a dalt. Total, que gaireb¨¦ vam passar d¡¯aquella situaci¨® a la de la pirateria.

P. I ara, amb perspectiva, per qu¨¨ no va funcionar Nel¡¤lo y La Banda del Zoco, una banda comercial i industrialment paradigm¨¤tica de l¡¯¨¨poca.

R. Perqu¨¨ vaig deixar el saxo, i com a vocalista i guitarrista no s¨®c gaire bo. Despr¨¦s perqu¨¨ jo volia fer un so diguem-ne mediterrani, i els de m¨¤rqueting em van associar al m¨®n mest¨ªs. I a m¨¦s seguia en el mateix registre comercial i industrial que amb Rebeldes; no va canviar res.

P. Ara l¡¯¨¨xit ¨¦s una altra cosa per a vost¨¨?

R. L¡¯¨¨xit ¨¦s seguir dalt d¡¯un escenari 30 anys.

P. Com a m¨²sic amb ofici i inventiva?

R. Com a m¨²sic quotidi¨¤. Ens hem oblidat que la m¨²sica ¨¦s una activitat quotidiana. Hem treballat el mercat exal?ant el paper de l¡¯estrella, els grans actes, els grans recintes, i falta l¡¯activitat m¨¦s quotidiana. No desllueix tocar en una sala petita, al contrari: fa m¨²sica, crea afici¨®. El pas del temps canvia la idea que tens de l¡¯estrellat. Dins de la m¨²sica hi ha molts oficis, tot i que sembla que nom¨¦s les llistes i la popularitat marquen el cam¨ª. Si obres els ulls i veus m¨¦s camins, et vincules amb la tradici¨® de la m¨²sica popular, que no nom¨¦s s¨®n llistes, tal com ho viuen als pa?sos anglosaxons o a Fran?a. Ja no m¡¯interessa aquell paradigma de m¨²sic triomfador tal com el vam construir als vuitanta i noranta.

P. Aquesta activitat cont¨ªnua als escenaris ha provocat que tothom el valori com a int¨¨rpret. No creu que aquesta faceta ha enfosquit la de compositor?

R. ?s la primera vegada que m¡¯ho plantegen, la veritat, i no hi havia pensat. Potser ¨¦s veritat, potser s¨ª que hi ha un desequilibri entre les dues cares de la meva carrera. Hi estic d¡¯acord, els escenaris no deixen veure que gravo discos, que escric, etc.

P. Per¨° l¡¯escenari per a vost¨¨ ho ¨¦s tot.

R. A sobre de l¡¯escenari t¡¯hi sents com a casa, ¨¦s quan est¨¤s molt i molt c¨°mode. La millor sensaci¨® ¨¦s quan et converteixes en una mena de canal per on passa la m¨²sica cap al p¨²blic. Aquesta hauria de ser la intenci¨® dels int¨¨rprets. Ets com un m¨¨dium de la hist¨°ria de la m¨²sica, ¨¦s aix¨° el que deia en parlar de la tradici¨®, que quan t¡¯escolten a tu sentin King Curtis, Lee Allen o Illinois Jacquet.

P. Per¨° vost¨¨ afirma que per no convertir-se en un m¨²sic de revival nost¨¤lgic has d¡¯aconseguir la teva pr¨°pia veu.

R. S¨ª, la teva veu dins una tradici¨®. Jo crec que la tinc, la vaig fent de mica en mica. Tots els solistes aspirem al mateix, que sentis quatre compassos i s¨¤pigues qui els fa. Crec que aix¨° ho estic comen?ant a aconseguir. Crec que tinc un vocabulari una mica rupestre, una mica b¨¤sic, per¨° molt honest i ¨¦s el meu.

P. En definitiva, est¨¤ en deute amb el saxo?

R. No s¨¦ si ho diria aix¨ª, per¨° el saxo va ajudar que la meva adolesc¨¨ncia fos millor. I tamb¨¦ la resta de la meva vida.

?