Una lli?¨® d¡¯Arvo P?rt

Sospito que al compositor Arvo P?rt (Paide, Est¨°nia, 1935) la idea de donar lli?ons li ¨¦s aliena, per m¨¦s m¨²sics que l¡¯hagin seguit i el segueixen al llarg d¡¯una traject¨°ria que va comen?ar quan amb catorze anys escrivia les primeres composicions i d¡¯ell deien al conservatori de Tallin que fins quan s¡¯espolsava les m¨¤nigues li brollaven notes musicals sense parar. No parlo d¡¯aix¨°, no en s¨¦ gran cosa. Em refereixo a la lli?¨® que va donar a Barcelona la setmana passada, almenys a mi, en el primer dels tres concerts que el Palau de la M¨²sica li va dedicar a la bas¨ªlica g¨°tica del Pi. El programa alternava, amb paritat exacta, la m¨²sica de P?rt, que al setembre far¨¤ els vuitanta i ¨¦s internacionalment celebrat de fa d¨¨cades, amb la de Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), que podria ser el seu fill i que acaba d¡¯editar el tercer CD, fruit d¡¯una feina d¡¯anys poc publicitada.

No es tracta de crear escola, vaig pensar, que aix¨° ho fan tants, sin¨® de comunicar i interactuar amb la creaci¨® del pa¨ªs que et convida i de fer-ho a trav¨¦s d¡¯un jove creador, aprofitant la fama que tens, que atrau a tants (la cua era llarga a Cardenal Cassanyes mitja hora abans de l¡¯entrada al Pi), per aix¨ª fer-nos con¨¨ixer a tants l¡¯obra de Bernat Vivancos. No s¡¯acostuma a veure, ni en la m¨²sica ni en res. Cultura local? Uix, aix, no, i ara... Gr¨¤cies, senyor P?rt, moltes gr¨¤cies. Per la seva m¨²sica i per la nostra.

Els dos compositors van arribar junts a la bas¨ªlica acompanyats de Jordi Savall i, en acabar el meravell¨®s concert, es van abra?ar i van saludar plegats tots aquells que se¡¯ls acostaven. Em vaig quedar admirada. Ja m¡¯havia rendit a la interpretaci¨® del Cor de la R¨¤dio de Let¨°nia (no acabo d¡¯entendre per qu¨¨ el programa de m¨¤ ho escriu en angl¨¨s) dirigit per Sigvards Klava (1962), que se n¡¯ocupa des del 1992. Klava dirigeix la coral com si fos un ballet. A cada pe?a, les vint-i-tres veus es desplacen amb lleugeresa per l¡¯escenari i s¡¯intercanvien els llocs segons l¡¯obra que ve a continuaci¨®. La majoria s¨®n ben joves. El director ha aconseguit un col¡¤lectiu en qu¨¨ cada veu posseeix, llueix i sobretot ofereix una individualitat espec¨ªfica, lluminosa.

Alternant P?rt i Vivancos en un di¨¤leg, que aix¨ª es titulava el concert, durant setanta minuts, mig mig, la m¨²sica fonda i lleu dels dos compositors flu?a. Podies copsar b¨¦ qu¨¨ fa l¡¯un i qu¨¨ fa l¡¯altre, qu¨¨ ¨¦s propi de cadasc¨² i qu¨¨ comparteixen, perqu¨¨ el jove Vivancos ¨¦s deixeble de P?rt, com de tants altres, i alhora ¨¦s amo d¡¯una musicalitat distintiva, que a mi em va semblar, dif¨ªcil de dir, feta de murmuris i brunzits. El cr¨ªtic musical Xavier Cester l¡¯elogia dient que mostra ¡°com passar Monteverdi per la liquadora¡±. De moment, de la seva liquadora em quedo amb el vocalitzat Le cri des bergers, obra sense text que sembla feta dels silencis entre els ecos, i amb els dol?os murmuris dels sis minuts d'Aeternam, introit de missa de difunts.

D¡¯Arvo P?rt, que vaig descobrir fa m¨¦s de trenta anys, m¡¯ho quedo tot i ¨¦s ben probable que, a partir d¡¯ara, em quedi amb qualsevol cosa que ens vulgui i ens pugui oferir Vivancos. Subratllo que pugui, que ja sabem com est¨¤ la m¨²sica i quants enemics l¡¯envolten sense pietat. Comprar¨¦ el seu In Montibus Sanctis, recull del treball amb l¡¯Escolania de Montserrat que ha dirigit set anys, fins al 2014. I de P?rt torno a sentir, un cop i un altre, la seva preg¨¤ria de sis minuts Da pacem Domine, que va cloure el concert i fa aix¨ª: ¡°D¨®na pau, Senyor, als nostres dies / perqu¨¨ aqu¨ª no hi ha ning¨² / que lluiti per nosaltres / sin¨® tu, nostre Senyor¡±. Que cadasc¨² s¡¯adreci al seu Senyor, que en aix¨° ni P?rt ni Vivancos ni servidora hi tenim res a dir.

L¡¯obra li havia demanat Jordi Savall per al F¨°rum de les Cultures del 2004. P?rt va comen?ar la composici¨® dos dies despr¨¦s dels atemptats de Madrid de l¡¯11 de mar? i des d¡¯aleshores que ¨¦s interpretada cada any a la ciutat per recordar les v¨ªctimes. La versi¨® primera era per a quatre veus. Des de llavors el compositor n¡¯ha fet tota mena de variacions i l¡¯ha reescrita tantes vegades com li ha semblat. La de divendres a Barcelona va ser, de nou, essencial i alhora per a vint-i-tres veus.

No s¨®c gaire mit¨°mana, per no dir gens, per¨° alguna volta l¡¯impuls em porta cap al creador. Fa anys, a la barra del vell Amaya hi havia Almod¨®var que es prenia unes tapes i el vaig saludar amb un breu ¡°Soy una fan¡± i me¡¯n vaig anar pitant. L¡¯altre vespre, al Pi, a la sortida, vaig passar pel costat de P?rt, em penso que en aquell moment Vivancos estava parlant amb les seves amistats, a la vora. Em vaig decidir a fer fotos amb el m¨°bil. Mentre preparava l¡¯enquadrament vaig veure que P?rt es posava a la meva disposici¨®, obert a la c¨¤mera. Tampoc acostumo a donar la m¨¤ als meus retratats despr¨¦s de disparar la foto per¨° divendres ho vaig fer. L¡¯home em va encaixar fort la m¨¤ i aleshores li vaig traslladar amb un somriure el meu agra?ment. Que repeteixo aqu¨ª: Gr¨¤cies, senyor P?rt. Per la seva m¨²sica i per la nostra.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF.