Qu¨¨ ¨¦s aix¨°, Paul Thomas Anderson?

S¨¦ de molts lectors fervorosos de Thomas Pynchon. Fins i tot, alguns estan conven?uts que ha escrit o escriur¨¤ la gran novel¡¤la americana. Quina mania ha agafat el personal amb aquest eufemisme de la gran novel¡¤la americana. Resulta que cada any tres o quatre autors aconsegueixen l'ins¨°lit prodigi de crear la gran novel¡¤la americana. Ai, senyor, senyor, si Scott Fitzgerald aixequ¨¦s de la tomba el seu alcoholitzat organisme. Encara que no comparteixi aquest entusiasme contracultural?cap a l'obra de Pynchon, em disposo a fer els deures. O sigui, comen?o a llegir Vici inherent, la seva pen¨²ltima novel¡¤la.

Ho faig, entre altres coses, per desxifrar l'enigma de si el material literari que ha adaptat al cinema Paul Thomas Anderson ¨¦s tan vacu, insuportable, absurd, in¨²tilment quilom¨¨tric com la seva pel¡¤l¨ªcula.

I m'enduc una sorpresa. Ingrata, per descomptat. Solament et pot decebre alg¨² del qual esperes coses bones, amb talent contrastat. I aquest director en t¨¦, encara que aqu¨ª s'hagi esfumat. Boogie nights i Magnolia em semblen tan espl¨¨ndides com a torbadores. A?The master hi ha un clima malalt¨ªs i un actor (descansa en pau, Philip Seymour Hoffman) que em fascinen i hi ha altres coses que m'agraden menys. La primera part de Pous?d'ambici¨® t¨¦ alguna cosa hipn¨°tica; la segona i, sobretot, el desenlla?, s¨®n un desbarrament absolut i irritant. Que se li hagin tornat a esvalotar lamentablement les neurones no ¨¦s nou. A?Embriagado de amor em va crispar els nervis.

Puro vicio (no els deu agradar als tituladors aix¨° de?Vici inherent) es desenvolupa a Los Angeles a comen?ament dels setanta. Se suposa que tots els personatges estan penjats d'alguna subst¨¤ncia ¡ªcavall, coca, maria, metamfetamina¡ª, per¨° hi ha penjats i penjats; no est¨¤ garantit que all¨° que diuen sigui enginy¨®s i exc¨¨ntric (encara que ho pretenen), i que el que els passa sigui apassionant. El protagonista ¨¦s un detectiu que va fumat des que es lleva i acostumat a perdre. Res a veure amb Spade, Marlowe i Archer. Per¨° ¨¦s inevitable associar-lo amb El Nota, el personatge?pintoresc i inoblidable d'El gran Lebowski. Tant ell com els assumptes delirants ?en els quals es ficava, acompanyat dels seus indescriptibles col¡¤legues, eren molt divertits, els Coen en estat de gr¨¤cia.

Les semblances es redueixen al fet que tots dos s¨®n californians?hippies?amb el porro a la boca ?tota l'estona. Aqu¨ª, el rastreig que aquest fa de crims, desaparicions, enigmes d'antigues n¨°vies, negocis t¨¨rbols, relacions amb un policia m¨¦s pat¨¨tic que surrealista, sectes a la recerca de la percepci¨® extrasensorial i altres tonteries de l'¨¨poca, est¨¤ narrat de forma plomissa i sense que s¨¤pigues de qu¨¨ t'est¨¤ parlant el director, qu¨¨ pret¨¦n amb aquest disbarat sense gr¨¤cia. I el raret d'en Joaquin Phoenix? En la seva salsa. La tortura dura dues hores i mitja. I et sembla que no s'acabar¨¤ mai.