La novel¡¤la negra ens obre la gana

Montse Clav¨¦ no est¨¤ segura que el de la novel¡¤la negra sigui el m¨¦s culinari de tots els g¨¨neres literaris. Ella va escriure el 2004 Manual de cocina negra y criminal perqu¨¨ la literatura gastron¨°mica i els receptaris eren el seu m¨®n i, de sobte, es va trobar al capdavant de la llibreria Negra y Criminal, a la Barceloneta, amb l'¨ªnclit llibreter Paco Camarasa. I una cosa va portar a l'altra. El llibre, mig guia liter¨¤ria, mig guia gastron¨°mica autoeditada per la mateixa llibreria, es va esgotar. En van fer m¨¦s edicions i es van tornar esgotar... Ara, m¨¦s de deu anys despr¨¦s, estava descatalogat i la jove Ediciones EK acaba de reeditar-lo.

Es tracta d'una s¨¨rie de receptes inspirades en autors, novel¡¤les o personatges de la literatura negra. En total, 45 receptes (¡°no contenen ars¨¨nic¡±, adverteix l'autora), que van des de la caldeirada gallega que ens explica Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n en boca de Carvalho a Tatuaje, fins a un whisky irland¨¨s calent en homenatge a Raymond Chandler, fill de mare irlandesa. ¡°Marlowe [el detectiu de les novel¡¤les de l'escriptor nord-americ¨¤] no menja, beu. Fins i tot beu molt¡±, ho justifica Montse Clav¨¦.

La relaci¨® entre la cuina i la novel¡¤la negra es consolida, segons Clav¨¦, quan el belga Georges Simenon crea el comissari parisenc Jules Maigret, molt ben alimentat per la seva dona alsaciana, bevedor de calvados i de cervesa freda... ¡°?s el precursor dels detectius ben menjats¡±. Una "soupe ¨¤ l¡¯oignon gratin¨¦e" n'¨¦s l'homenatge en forma de recepta.

Per¨° la llibretera no t¨¦ cap dubte a assenyalar V¨¢zquez Montalb¨¢n com a responsable d'aquest maridatge entre crims i plats. Llegint paraules de l'escriptor, tot un estudi¨®s de les arts culin¨¤ries, podem entendre la relaci¨® entre aquests dos mons: ¡°El gurmet mai no oblida el nom del mort (...). ?s m¨¦s, mentre se'l menja, en fa expressa menci¨®, sigui senglar o carxofa, i recorda altres assassinats i devorades anteriors perqu¨¨ el plaer de menjar normalment va acompanyat de la mem¨°ria de passats festins¡±, escriu a Saber o no saber, dins de la col¡¤lecci¨® Carvalho Gastron¨®mico.

¡°V¨¢zquez Montalb¨¢n ¨¦s un mite de la novel¡¤la negra i de la gastronomia¡±, diu Clav¨¦. ¡°Amb Carvalho podem veure l'evoluci¨® de la cuina tradicional des dels anys 70 fins al 2000 i, per descomptat, ¨¦s el personatge que menja millor de tots, i he revisat moooltes novel¡¤les! La ra¨®: que es cuina ell mateix els plats¡±.

L'altre gran m¨¨rit de l'autor d'Els mars del Sud?¨¦s la influ¨¨ncia que ha tingut en el g¨¨nere contemporani: el sicili¨¤ Andrea Camilleri va crear el comissari Salvo Montalbano a imatge i semblan?a del mateix Montalb¨¢n... Li agrada menjar b¨¦ i, quan est¨¤ de servei, passa per la trattoria d¡¯Enzo a assaborir uns rogers per llepar-se'n els dits. Quan arriba a casa, va directe al forn per veure qu¨¨ li ha deixat preparat l'Adelina, experta cuinera (quins arancini, per cert!): el Manual de cocina negra y criminal recorda i detalla el coniglio alla cacciatora que Montalbano devora a la novel¡¤la Un gir decisiu. ¡°Per¨° despr¨¦s de tot, Montalbano menja menys varietat que Carvalho, potser perqu¨¨ viu en una illa...¡±, explica Montse Clav¨¦.

Un altre gran sibarita del g¨¨nere negre actual ¨¦s Kostas Jaritos, el comissari grec creat per Petros Markaris. No podien faltar en el llibre de Clav¨¦ els tom¨¤quets farcits que Adrian¨ª, la dona del policia, li prepara amb tot l'amor...

"Carvalho ¨¦s, per descomptat, el personatge del g¨¨nere negre que menja millor de tots", assegura Montse Clav¨¦

Carvalho, Montalbano, Jaritos, fins i tot Maigret, s¨®n sibarites per¨° ¨¦s que... s¨®n llatins! ?s com si ho portessin a la sang. ¡°Els anglesos, en canvi, mengen fatal¡±, diu Clav¨¦. ¡°En els llibres de P.D. James descobrim que tots els anglosaxons mengen tan malament com el seu detectiu Adam Dalgliesh¡±. Per¨° una guia sobre novel¡¤la negra no pot obviar autors n¨°rdics, per molt malament que mengin. ¡°El comissari Konrad Sejer, de la noruega Karin Fossum, ens fa adonar-nos de la mala relaci¨® que hi ha entre els escandinaus i la cuina¡±, escriu Clav¨¦. ¡°Per¨°... tenen salm¨®, o el tenien, ara els crien en piscifactories¡±; una bona excusa per il¡¤lustrar-nos amb una recepta de salm¨®. El mateix passa amb el reputad¨ªssim Kurt Wallander, el personatge de Henig Mankell: ¡°Posa de manifest la nul¡¤la gastronomia que practiquen en aquelles terres¡±.

I els americans? ¡°Els del nord beuen m¨¦s que mengen¡±, proclama la llibretera. Per aix¨°, en molts casos, com el d¡¯Erle Stanley Gardner, pare de Perry Mason, ¡°m¨¦s que un ¨¤pat mereixen una copa adequada, al gust¡±. La recepta d'un Manhattan, per exemple. Els americans del sud, en canvi, ¡°mengen i beuen¡±. Per aix¨° ens trobem receptes com la de la caipirinha, en honor a Rubem Fonseca, o la d'un arroz amarillo con carne de puerco dedicat al cub¨¤ Leonardo Padura.

Aquest dissabte, la llibreria Negra y Criminal recordar¨¤ ni m¨¦s ni menys que el ¡°jefe de la banda¡±, que no era altre que el desaparegut Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, i el seu inesborrable M¨¦ndez, "polic¨ªa endurecido por todas las cazallas del Barrio Chino barcelon¨¦s". L'homenatge no ser¨¤ amb peix del Nil al s¨¨sam (el que surt al llibre de Clav¨¦, tot recordant la novel¡¤la Historia de Dios en una esquina, en qu¨¨ l'inspector fa un periple per Egipte). Ser¨¤, com cada dissabte, amb musclos (ben negres) i vi negre. Un cl¨¤ssic de la casa i de la banda negrecriminal de la Barceloneta.