¡°Sherlock Holmes ¨¦s un valor occidental, com Hamlet¡±

Ell diu que no en far¨¤ mai cap perqu¨¨ ¡°no s¨¦ escriure i s¨®c un lector f¨¤cil¡±, per¨° a banda de tenir un aire al tinent Colombo amb ulleres, Paco Camarasa (Val¨¨ncia, 1950) acumula material vital per una novel¡¤la negra-criminal: estudiant d¡¯Econ¨°miques a la Val¨¨ncia de 1971, quan celebrava al furg¨® policial que el duguessin a pres¨® despr¨¦s de 19 dies perqu¨¨ aix¨ª ja no el podien torturar m¨¦s a Jefatura, exmilitant del PC i cronista esportiu per a Mundo Obrero. El 1976 una bomba va mig destrossar la seva llibreria La Ara?a, despr¨¦s Pablo Neruda. ¡°S¡¯ho atribu¨ª un estrany GIP, Grupo Incontrolado Patri¨®tico; per¨° va ser un grup de la Gu¨¤rdia Civil¡±, diu qui el 1988, despr¨¦s de passar per una distribu?dora de llibres, arrib¨¤ a Barcelona per amor a Montse Clav¨¦, funda amb ella la llibreria especialitzada Negra y Criminal i ara fa 10 anys va vendre a l¡¯Ajuntament la idea d¡¯un festival de novel¡¤la polic¨ªaca, la BCNegra, ¡°el millor del g¨¨nere a Europa a l¡¯hivern¡±, defensa.

Pregunta. D¡¯on surt el festival?

Resposta. Havia estat a la Semana Negra de Gij¨®n, i em va semblar que podria funcionar una cosa semblant. Hav¨ªem fet una trobada quan l¡¯Any del Llibre i la Lectura... Les coses van aix¨ª... B¨¦, jo mateix vaig comen?ar amb la novel¡¤la negra el 1967-1968, perqu¨¨ vaig agafar Cosecha roja de Dashiell Hammett, publicat a Alianza amb pr¨°leg de Luis Cernuda, pensant-me que era una cosa pol¨ªtica sobre camperols andalusos. El g¨¨nere estava mal vist a la universitat, sort que despr¨¦s va venir V¨¢zquez Montalb¨¢n i ens don¨¤ la coartada intel¡¤lectual. Jo s¨®c nascut el 1950, com l¡¯inspector Salvo Montalbano, d¡¯Andrea Camilleri.

P. La sensaci¨® ¨¦s que han canviat molt les coses des d¡¯aquell 2006, quan amb prou feines s¡¯omplia el petit espai de La Virreina...

R. El m¨¦s important ¨¦s que hem tret el g¨¨nere del gueto on era. S¡¯entenia com un subg¨¨nere, un entreteniment f¨¤cil de llegir, i, en conseq¨¹¨¨ncia, per a la cr¨ªtica era f¨¤cil d¡¯escriure, fet pel qual no tenia valor... Ara la cr¨ªtica i el p¨²blic ja sap que John Banville no ¨¦s un burro quan signa com Benjamin Black, ni que Jos¨¦ Mar¨ªa Guelbenzu ¨¦s un escriptor m¨¦s dolent quan fa novel¡¤la negra.

P. El g¨¨nere, per¨°, tamb¨¦ ha evolucionat: dinamisme tem¨¤tic i estil¨ªstic; el femicrime...

R. S¡¯ha fet m¨¦s realista; ja ning¨² mata com Agatha Christie. La realitat s¡¯ha fet m¨¦s dura i complexa, i tots sabem ja que el periodisme no pot explicar la realitat, sin¨® all¨° de qu¨¨ nom¨¦s t¨¦ proves, o el que li deixen dir els poder f¨¤ctics; als darrers temps es destapa com mai el narcotr¨¤fic, i ¨¦s Don Winslow qui ens en d¨®na les claus. Cada vegada hi ha m¨¦s preguntes sense resposta i la narrativa negra ho intenta cobrir... A m¨¦s, funciona com a entreteniment en plena crisi. I en tot aix¨° nosaltres hem ajudat una mica, especialment en el catal¨¤, que estava pitjor.

P. Curi¨®s, perqu¨¨ aqu¨ª als seixanta-setanta hi hagu¨¦ la imponent s¨¨rie de La Cua de Palla...

R. Era pionera, per¨° es va tancar perqu¨¨ no venia, i al final va passar que, durant anys, per no trobar, no trobaves una Agatha Christie en catal¨¤. La cosa ha millorat, ¨¦s clar, per¨° si un dia Catalunya ¨¦s independent ser¨¤ l¡¯¨²nic Estat al m¨®n que no tindr¨¤ viu el cat¨¤leg de Sherlock Holmes en la seva llengua. Holmes ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un detectiu, ¨¦s un valor occidental, com Hamlet. Qui no ho vegi aix¨ª t¨¦ un problema.

P. Potser s¡¯ha passat a l¡¯altre extrem: no hi ha novel¡¤la que no presenti un crim ben recargolat i un detectiu o assass¨ª ben estrafolari.

R. L¡¯eclosi¨® del g¨¨nere i la influ¨¨ncia dels mitjans audiovisuals obliga els escriptors a fer dobles i triples salts mortals: un assass¨ª en s¨¨rie avui no funciona si no t¨¦ motivacions o rituals ben estranys; ara tinc al taulell cinc o sis assassins que tenen Alzheimer; Stieg Larsson, en introduir un hacker a Millenium, cre¨¤ tot un subg¨¨nere. I crec que n¡¯ha nascut un altre, del tipus National Geographic amb crim organitzat, on s¡¯involucra un pa¨ªs o una cultura llunyana... Responen a un mercat; per¨° sempre hi ha qui voldr¨¤ la truita de patata i ceba sense desconstruir.

P. No sembla, per¨°, que s¡¯abordin gaires temes d¡¯actualitat.

R. El problema ¨¦s que la majoria de coses que ens poden explicar ja les sabem. Qu¨¨ ens ha d¡¯explicar una novel¡¤la sobre B¨¢rcenas o sobre els ERO a Andalusia, amb un xofer traficant de coca?na i tal? ?s xungo... Aqu¨ª, el g¨¨nere, o aporta entreteniment pur, o cal que ens digui all¨° que no sap ning¨² i aportar una reflexi¨®.

P. El lector tamb¨¦ ha canviat. Quin ¨¦s el retrat robot dels assistents a la BCNegra?

R. Gent d¡¯uns 40 anys, m¨¦s dones que homes i for?a bons lectors, d¡¯uns tres llibres al mes, i que segueixen un autor; de joves, pocs: els seus h¨¤bits ja no passen per la lectura.

P. BCNegra va fer r¨¨cord l¡¯any passat, amb 9.762 visitants, un 50% m¨¦s. La culpa ¨¦s de la pres¨¨ncia d¡¯Andrea Camilleri. L¡¯star system no ¨¦s un model perill¨®s que obliga al creixement?

R. Les xifres globals em preocupen relativament, m¡¯interessa molt m¨¦s comprovar que a les taules rodones amb autors novells hi van anar entre 80 i 100 persones. El nostre model ¨¦s el d¡¯un festival literari a partir de taules rodones, autors, debats... amb un parell d¡¯autors estel¡¤lars. I si continuem aix¨ª? Per qu¨¨ hem d¡¯anar a buscar els 20.000 assistents? Interessa m¨¦s consolidar el fet que cada cop ve m¨¦s gent de fora de Barcelona i que els assistents estan en llocs m¨¦s ben condicionats.

P. L¡¯Ajuntament hi creu prou?

R. Sempre tenim problemes de pressupostos, ¨¦s clar. No podem publicar pon¨¨ncies, ni fer segons qu¨¨... ?s cansat. Per¨° ara em preocupa m¨¦s el deteriorament del sector editorial, que fa que no hi destinin els recursos humans ni econ¨°mics idonis.

P. Qu¨¨ li manca a BCNegra?

R. M¨¦s grans noms, poder-los portar independentment que treguin llibre o no. Per¨° aqu¨ª juguem entre l¡¯inter¨¨s p¨²blic i el privat: si porto autors menys coneguts que han publicat, aix¨ª tamb¨¦ refor?o una col¡¤lecci¨® o una editorial. El que s¨ª que vull mantenir¨¦s la voluntat de no ser un gueto, de fer-ho entre dos o tres autors i amics editors que ens portem l¡¯un a l¡¯altre sense mirar res. Aix¨° ja passa en altres trobades.

P. Enguany hi ha m¨¦s de mig centenar d¡¯actes...

R. S¨ª, haurem de parar-ho aqu¨ª, no podem seguir creixent m¨¦s.

P. Defensa que Barcelona ¨¦s la capital de la literatura negra-criminal. Hi ha editorials, autors, dues biblioteques (La B¨°bila i la de Montbau), una llibreria, personatges... On ¨¦s la g¨¨nesi d¡¯aix¨°?

R. En el franquisme: Barcelona no era la capital de l¡¯Estat, per¨° s¨ª de la ind¨²stria; tenia port i aix¨° implica contraban de nil¨® i tabac, un barri Xino al voltant... i despr¨¦s, que ¨¦rem a 100 quil¨°metres de la llibertat, Fran?a, i aqu¨ª s¡¯estudiava franc¨¨s i podies llegir de tot.

P. La gran novel¡¤la negra de Barcelona quina ¨¦s, per¨°?

R. Tret dels cl¨¤ssics V¨¢zquez Montalb¨¢n amb la s¨¨rie Carvalho i Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, crec que s¡¯est¨¤ fent encara. Costa, perqu¨¨ tot est¨¤ molt tocat, ja; fins i tot el barri Xino ja no ho ¨¦s. Crec que gent com Carlos Zan¨®n, V¨ªctor del ?rbol i Llu¨ªs Llort l¡¯estan creant... Zan¨®n es belluga ara per Horta-Guinard¨®; Teresa Solana, per la Diagonal amunt... Veurem.

P. Com est¨¤ el g¨¨nere a Catalunya i Espanya?

R. Ha millorat, per¨° en general ¨¦s fluixet. Es publica massa cosa que no ¨¦s m¨¦s que una idea allargassada en una atmosfera o un personatge concret... Aqu¨ª encara es creu que escriure negre ¨¦s f¨¤cil. Per¨° per fer-ho cal llegir-ne molta, i els nostres escriptors llegeixen poc. I el seu pitjor enemic ¨¦s Facebook: el temps de lectura el perden a la xarxa social, pensant que aix¨ª alimenten el personatge i les seves vendes.

P. I no ¨¦s aix¨ª?

R. No. Facebook serveix per con¨¨ixer gent, per¨° no per vendre llibres. Facebook nom¨¦s consumeix moments Facebook.