L¡¯heroi babau

El paper de Siegfried, per durada, per extensi¨® del registre, ¨¦s potser el paper wagneri¨¤ m¨¦s dur i exigent per a un tenor. Un paper terrible. Que en l'estrena d'un Siegfried s'avis¨¦s abans de comen?ar la funci¨® que el tenor anunciat no podria cantar i que en lloc seu ho faria el tenor que s'alternava amb ell en les set representacions del t¨ªtol, va disparar totes les alarmes. L'anunci, i aix¨° diu molt a favor seu, el va fer, des de l'escenari, amb la sala plena, assumint la responsabilitat i el risc de brega ¨Cque no es va produir¨C?la mateixa directora art¨ªstica del teatre, Christina Scheppelmann.

Stefan Vinke, en substituci¨® de l'anunciat Lance Ryan, se les va veure amb Siegfried, l'heroi babau, el ¡°ximple ¨²til¡± manipulat per Wotan, Alberich i Mime en benefici dels seus interessos i que en la producci¨® vista al Liceu ¨¦s presentat en el gest i comportament com a especialment babau, com un tal¨°s rude i agressiu. El timbre de Vinke potser no ¨¦s gaire bonic i la projecci¨® podria ser millor, per¨° l'home va aguantar com un valent i sense defallir les cinc hores de representaci¨® cantant constantment sobre un orquestra molt nodrida. El seu Siegfried no ser¨¤ hist¨°ric, per¨° ¨¦s important i bo.

Comparats amb el babau, tots els altres papers semblen f¨¤cils, per¨° no ho s¨®n en absolut. Peter Bronder va estar magn¨ªfic de veu i gest en un Mime que la dramat¨²rgia presentava, encertadament, com un hist¨¨ric. Wotan va ser interpretat per Albert Dohmen, la tessitura del Wotan de Siegfried, m¨¦s central, li conv¨¦ m¨¦s a Dohmen que la del Wotan de Die Walk¨¹re que va cantar al Liceu l'any passat. Dohmen va estar exacte en el personatge i molt capa? vocalment. Alberich canta poc a Siegfried, Jochen Schmeckenbecher va resultar convincent en el paper. Andreas H?rl va estar b¨¦ en Fafner, el drac. Disposar de la veu fosca, impressionant d'Ewa Podles en el paper d'Erda, va ser un luxe.

La rossa Br¨¹nnhilde nom¨¦s canta l'¨²ltima mitja hora, per¨° l'escena ¨¦s de categoria, dur¨ªssima. Ir¨¦ne Theorin, la Br¨¹nnhilde de l'any passat, va tornar a estar imponent.

La producci¨® de Siegfried, provinent de l'¨°pera de Col¨°nia, est¨¤ signada esc¨¨nicament per Rober Carsen, ¨¦s cuidada i minuciosa en la direcci¨® de personatges, visualment ¨¦s bellament lletja i conceptualment torna a l'ambient de greixum i brut¨ªcia que ja s'anunciava en, Das Rheingold, el pr¨°leg de la Tetralogia, presentat fa dues temporades. L'acci¨® es desenvolupa en un m¨®n postindustrial, brut i en decad¨¨ncia ple d'escombraries i arbres trinxats, resultat d'una sobreexplotaci¨® irresponsable de la natura. Una visi¨®, una lectura absolutament pertinent del cicle de L'anell dels nibelungs.

Josep Pons va estar molt b¨¦ en la direcci¨® orquestral i encara va millorar les prestacions de l'any passat a?Die Walk¨¹re. Aquest Siegfried ¨¦s, fins avui, el seu millor Wagner. Pons va dedicar atenci¨® als detalls, va ajustar gaireb¨¦ sempre i aix¨° en Wagner ¨¦s sin¨°nim de subjectar, el so orquestral a les necessitats de les veus. L'orquestra va millorar notablement en les seves prestacions, especialment en els metalls, tan importants en Wagner i sobretot importants a la Tetralogia.?Nom¨¦s al final van apar¨¨ixer alguns desajustaments, resultat, probablement, de la fatiga.