¡®Siegfried¡¯ torna al Liceu

"Vull un so m¨¦s lleuger, m¨¦s transparent, com si fos m¨²sica de cambra, aix¨ª ho demana Wagner". Ho diu Josep Pons mentre dirigeix un passatge delicat del segon acte de Siegfried, tercer lliurament de L'anell dels Nibelungs, que aquest dimecres prossegueix el seu cam¨ª al Liceu?en l'intel¡¤ligent i inquietant muntatge dirigit esc¨¨nicament per Robert Carsen. En un ambient de treball relaxat, els m¨²sics de l'orquestra de coliseu l¨ªric barcelon¨ª segueixen les indicacions del seu director musical en l'¨²ltim assaig d'orquestra. Pons demana matisos i subratlla els detalls de la prodigiosa escriptura wagneriana. "?s curi¨®s per¨° a?Siegfried el que m¨¦s demana Wagner a l'orquestra s¨®n matisos en piano i mezzoforte, i el que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s precisament mantenir sempre l'equilibri perqu¨¨ pugui sonar el que est¨¤ escrit a la partitura".

El director musical del Liceu es desf¨¤ en elogis quan parla dels dos repartiments que s'alternaran en les set funcions programades fins al proper 23 de mar?. Els tenors Lance Ryan i Stefan Vinke (Siegfried), Peter Bronder i Gerard Siegel (Acaroni), les sopranos Ir¨¦ne Theorin i Catherine Foster (Br¨¹nnhilde), els baix-bar¨ªtons Albert Dohmen i Greer Grimsley (el Vianant), els bar¨ªtons Jochen Schmeckenberger i Oleg Bryak (Alberich) i les contralts Ewa Podles i Maria Radner (Erda) encap?alen els respectius repartiments.

"?s que estem parlant de les veus que actualment interpreten aquests papers al Festival de Bayreuth i als muntatges dels grans teatres de tot el m¨®n", sost¨¦ Pons amb orgull. "El teatre fa un esfor? per portar les millors veus possibles i en el cas de l'Anell?s'ha aconseguit formar un equip de primera fila".

Si cadascuna de les ¨°peres que integren la Tetralogia wagneriana, fos una simfonia, Siegfried tindria el car¨¤cter del tercer moviment, el Scherzo. Ho recorda Pons, absolutament immers en aquest cicle?tit¨¤nic i monumental que suposa un desafiament per a les veus, per a l'orquestra i per al director. Veure'l en ple assaig ¨¦s revelador; hi ha molta il¡¤lusi¨® i responsabilitat davant l'esfor? i els m¨²sics treballen amb ganes. "Millorar el nivell d'una orquestra exigeix temps, a tots, als m¨²sics i al director, per¨° sincerament crec que estem en el bon cam¨ª", afirma Pons.

Les coordenades est¨¨tiques del muntatge de Robert Carsen, procedent de l'?pera de Col¨°nia, del qual ja s'han vist al Liceu el pr¨°leg, L'or del Rin, i la primera jornada, La valqu¨ªria, la temporada passada, s¨®n clares: una escenografia decadent, simple, reflex visual d'un m¨®n contaminat en qu¨¨ Siegfried, el nou heroi destinat a recuperar l'anell que cobegen Wotan i Alberich per dominar el seu m¨®n, viu en una caravana.

"Fa pensar en l'est¨¨tica de la pel¡¤l¨ªcula Blade Runner", apunta Pons, per¨° Robert Carsen, que ¨¦s un magn¨ªfic director d'actors, "no busca l'espectacle de l'acci¨® sin¨® el teatre de reflexi¨® per mostrar l'interior dels personatges; el jove Siegfried a la recerca de la seva identitat, l'aprenentatge de l'amor i la por, el descobriment de la passi¨® per una Br¨¹nnhilde que ha deixat de ser una valqu¨ªria guerrera per convertir-se en una dona mortal i sensual".

Un dels moments orquestrals m¨¦s subtils de la partitura ¨¦s precisament el despertar de Br¨¹nnhilde; l'orquestra comen?a a tocar massa fort i Pons demana immediatament un canvi de concepte als m¨²sics. "Cal buscar un so m¨¦s lleuger, donar-li menys pes, Br¨¹nnhilde desperta d'un llarg somni i tot ha de sonar amb m¨¤gia". Tornen a tocar el passatge i el so orquestral ¨¦s ara m¨¦s delicat i flexible. Despr¨¦s, a l'orquestra, cal equilibrar les forces per acompanyar les veus sense ofegar-les. "Si tot surt com en aquest assaig, no hi haur¨¤ problemes amb les veus, perqu¨¨ tot est¨¤ ben escrit en la partitura. Aix¨° s¨ª, cal observar les indicacions de Wagner per aconseguir-ho", diu Pons.