El dif¨ªcil di¨¤leg entre pares i fills

Alguns conflictes i ruptures sorgeixen quan les dues parts creuen que tenen ra¨® i no deixen anar la seva idea. Aquesta actitud aporta seguretat, per¨° tamb¨¦ alimenta el conflicte quan l'altre implicat ¨Cper exemple, el nostre fill¨C opina una mica diferent de nosaltres. Debatre provoca en algunes persones una por de perdre la sensaci¨® de seguretat, de mostrar-se vulnerables. Senten que si cedeixen els han ven?ut. Per¨° si no hi ha di¨¤leg, la ruptura en la relaci¨® est¨¤ gaireb¨¦ assegurada.

Les persones constru?m una identitat a trav¨¦s de la narrativa: per com expliquem la nostra hist¨°ria personal i per com transmetem la nostra opini¨®. Sentir que tenim ra¨®, amb una opini¨® ben formulada i clara, ¨¦s una manera de reafirmar aquesta identitat. Solem considerar una debilitat el fet de sentir-nos insegurs. Per¨° mostrar-nos disposats a modificar-la i escoltar els altres s¨®n en realitat indicadors de la for?a d'una persona. ?s m¨¦s savi recon¨¨ixer que un no en sap i mantenir-se obert a altres perspectives. Aix¨° ens enriqueix; ens ajuda a comprendre i a decidir amb m¨¦s claredat. ¡°Es produeix un plaer natural quan parlem amb alg¨² que no ho sap tot, que t¨¦ la ment oberta i est¨¤ disposat a escoltar¡±, il¡¤lustra l'autor budista Jack Kornfield.

Els l¨ªmits del meu llenguatge s¨®n els l¨ªmits del meu m¨®n"
Ludwig Wittgenstein

El Juan arriba a casa despr¨¦s d'una llarga jornada. La Patricia, la seva filla de 17 anys, est¨¤ asseguda al sof¨¤. Al cap de poca estona es barallen: aquesta nit ella vol sortir amb els seus amics i ell no l'hi permet. El Juan no sent predisposici¨® per al di¨¤leg perqu¨¨ la seva ment est¨¤ ocupada amb els problemes de la feina. Sense prestar l'atenci¨® que cal, la seva resposta immediata ¨¦s ¡°no¡±. I, com a adult, pot exposar tantes raons com vulgui.

En general, la filla utilitzar¨¤ recursos com ¡°s¨®c l'¨²nica que no pot¡±, ¡°tots els meus amics hi aniran¡± o ¡°m'ho vas prometre¡±. Arguments que sovint no seran considerats com a tals pels pares, cosa que portar¨¤ la filla a rebel¡¤lar-se. Si els adults reconeixen els seus punts forts, ella no sentir¨¤ que ha de definir-se tant per oposici¨®. Tot i aix¨°, la reacci¨® ¨¦s inevitable, i al pare li costa acceptar-la perqu¨¨ sent que es q¨¹estiona la seva autoritat. El Juan ha de plantejar-se en qu¨¨ es basa aquesta influ¨¨ncia sobre la Patricia. En la por, el respecte, l'amor o la confian?a? ¡°Que el meu fill q¨¹estioni els meus ensenyaments no t¨¦ per qu¨¨ afectar la meva influ¨¨ncia¡±, sost¨¦ la Clara, una mare, ¡°per¨° si em mostro insegura, no em far¨¤ cas. La meva autoritat es basa nom¨¦s en la meva experi¨¨ncia. Per¨°, precisament, la innoc¨¨ncia dels fills pot fer-los m¨¦s savis. Cal ser honestos i, quan s'oposen frontalment, hem de recordar que els estem educant. No es tracta de res personal entre ells i nosaltres¡±.

Virtut negociadora

Quan dues persones s'enfronten, ¨¦s imprescindible arribar a un acord per no perpetuar el conflicte i sanejar la relaci¨®. Roger Fisher i William L. Ury, de la Universitat de Harvard, es van centrar en la psicologia del di¨¤leg en el seu llibre Obtingui el s¨ª. L'art de negociar sense cedir. Hi van assenyalar la import¨¤ncia de determinar quines necessitats s¨®n inamovibles i quines flexibles perqu¨¨ pugui acabar-se la discussi¨® amb ¨¨xit. Negociar ¨¦s un art que utilitzem en tots els ¨¤mbits: el personal, el pol¨ªtic i el professional. Hi ha qui creu que en tota discussi¨® una de les parts ha de guanyar, aixafant l'oponent, i l'altra ha de cedir. Per¨° hi ha alternatives. Aquests autors plantegen les seg¨¹ents propostes:

No identifiqui les persones amb el problema. Centri's en els interessos, no en les posicions. Ofereixi opcions que benefici?n totes dues parts i insisteixi a utilitzar criteris objectius.

Educar no consisteix a introduir informaci¨®, sin¨® posar al descobert la veritable personalitat d'alg¨². Amb els fills de vegades no es tracta de donar raons, sin¨® d'ajudar a descobrir i predicar amb l'exemple. Es poden plantejar propostes que comportin una responsabilitat per part dels fills i que demostrin confian?a per part dels pares. Les imposicions taxatives no solen funcionar. ¡°Un dia el meu fill estava veient un programa porqueria¡±, explica la Clara. ¡°Devia tenir 12 anys. Li vaig proposar que canvi¨¦s de canal i ell va defensar la seva llibertat de triar dient que si tenim tele ¨¦s per veure-la. Li vaig preguntar si li semblaria normal que li prohib¨ªs beure un got de cianur, i va contestar que s¨ª. ¡®Doncs per a mi¡¯, vaig explicar, ¡®aix¨° enverina tant la teva ment com el cianur el teu cos¡¯. Apago la tele per protegir-te d'alguna cosa, encara que en desconeguis el mal que et far¨¤. I aqu¨ª es va acabar la hist¨°ria¡±.

Exemples com el seg¨¹ent il¡¤lustren que potser no es tracta nom¨¦s de tenir ra¨®. ¡°La Mireia, la meva filla, ¨¦s rebel¡±, explica el Francisco, un altre pare. ¡°Si li imposo un l¨ªmit tinc assegurat un conflicte, o que menteixi. Aix¨° no ¨¦s el que vull¡±. Exposa una possible soluci¨®. ¡°Una vegada, en arribar a casa a la tarda, la vaig trobar veient la tele. Li vaig preguntar qu¨¨ passava amb els deures. Li vaig dir que m'agradaria que se sab¨¦s administrar. ¡®Et demanaria que apaguessis la tele, per¨° llavors ens enfadar¨ªem¡¯. La vaig deixar all¨ª, vaig acceptar que ella escoll¨ªs i jo vaig renunciar a obligar-la. Al cap de mitja hora la tele estava apagada, i ella, a la seva habitaci¨®¡±.

En plantejar un l¨ªmit, si un es mant¨¦ obert al desacord, i escolta i respecta, pot arribar a una millor entesa. La pregunta per al Francisco seria: est¨¤ disposat a rebre un ¡°no¡±, al fet que ella no faci els deures? Est¨¤ disposat a escoltar qu¨¨ vol la seva filla? Quan ella s'hi negui, l'actitud de la seva filla no hauria d'impedir-li interessar-se pels seus motius. Es tracta de mantenir-se oberts al di¨¤leg sabent que es pot posar un l¨ªmit als fills despr¨¦s d'escoltar-los. Francisco ho explica aix¨ª: ¡°Vull que siguin conscients que he escoltat el que volen, i que tot i aix¨° mantinc la meva posici¨®. Ho faig si crec que ¨¦s pel seu b¨¦ i est¨¤ conforme amb els meus valors¡±. No perdre la connexi¨® malgrat la negativa de la filla ¨¦s tot un art.

Si desitges saber la veritat, nom¨¦s has de
deixar d'atresorar opinions¡± Seng T¡¯sant

A vegades, no ¨¦s tant el contingut de la discussi¨®, sin¨® la forma, el que produeix el conflicte. En parlar amb irritaci¨® i amb paraules impositives un provoca reaccions defensives. Els empipaments escalfen l'ambient i no permeten un di¨¤leg ser¨¨. Discutir des del ¡°tinc ra¨®¡± genera una dist¨¤ncia entre les parts, i fins i tot pot fallar la seva connexi¨®. Per aix¨° ¨¦s important no deixar les coses a mig fer. El Javier, un quart cas, explica: ¡°Quan discut¨ªem a casa, el meu pare mai abandonava a mig fer la discussi¨®. Deia: ¡®Dem¨¤ seguim¡¯. Les coses importants cal acabar-les. No pot quedar pendent un contrasentit o una ferida. El seu enfocament era parlar d'aix¨° l'endem¨¤, despr¨¦s de deixar que es refredessin els ¨¤nims¡±. Aix¨° serveix amb els fills, per¨° tamb¨¦ en les relacions de feina i entre els amics.

Si perdem la connexi¨® entre les parts i s'esquerda la relaci¨®, val la pena mantenir-se ferm? El Javier intenta projectar suaument les seves raons sobre els seus fills. ¡°Permeto que corrin la seva carrera. Intento deixar que s'equivoquin¡±. Consisteix a donar espai i perm¨ªs perqu¨¨ l'altre creixi al seu ritme.

Observant la mis¨¨ria en les opinions alienes, sense adoptar-ne cap, descobreixo la pau interior¡± Buda

En parella, ¨¦s important fer equip. Quan no hi ha acord respecte al conflicte amb un fill, conv¨¦ parlar-ne i decidir en qu¨¨ cedir¨¤ cadasc¨², o qui portar¨¤ la veu cantant. Quan ells perceben un ?desacord entre els seus pares, s'acosten al sol que m¨¦s escalfa. Aix¨° resulta nefast, perqu¨¨ divideix. La clau per establir acords ¨¦s saber qu¨¨ ¨¦s important per a cadasc¨², respectar i compartir el criteri de la parella.

Sigui quin sigui el pas que s'hagi de fer, gaireb¨¦ sempre correspondr¨¤ als pares plantejar canvis en la relaci¨® amb els fills. Es tracta que deixin de veure els seus progenitors com els abominables ¨¦ssers del no, i d'establir conjuntament acords i l¨ªmits.

Els progenitors han de mirar al seu fill com alg¨² que fa el mateix trajecte que ells, i que s'enfronta a les mateixes preguntes que ells es van plantejar a la seva edat. ¡°Seguir q¨¹estionant-me les coses m'apropa a ells¡±, explica Clara. ¡°Quan exposen les seves raons, moltes vegades estan tractant de definir qui s¨®n. Ajudar-los a coneixe's a si mateixos em facilita la sortida de l'enfrontament¡±.

M¨¦s que de tenir ra¨®, es tracta d'apel¡¤lar-hi. ?s a les mans dels pares que la vida amb els seus fills consisteixi en una relaci¨® de creixement, en lloc de convertir-se en una contesa de desgast mutu.