Homenatge als esc¨¨ptics

El sistema sobre el qual es fonamenta la nostra exist¨¨ncia pateix en l'actualitat una profunda ¡°crisi institucional¡±. L'onada d'esc¨¤ndols i corrupci¨® ha provocat un sentiment de frustraci¨® i impot¨¨ncia generalitzat. La gent se sent enganyada i estafada. Est¨¤ molt farta de sentir tantes mentides. Per aquest motiu, cada vegada m¨¦s ciutadans estan deixant de creure en les organitzacions establertes.

Enmig d'aquest turbulent escenari social, pol¨ªtic i econ¨°mic estan sorgint nous missatges i consignes per afrontar amb una nova actitud els canvis que s'acosten. En l'¨¤mbit del creixement personal, per exemple, paraules com coaching i emprenedor apareixen pertot arreu. S'han posat de moda. Tant que comencen a cansar a molts. N'hi ha per a aix¨° i per a molt m¨¦s. Sembla com si avui tothom estigu¨¦s cridat a ser coach. O que la panacea sigui abordar un projecte o un negoci pel seu compte.

El talent no es pot comprar. Nom¨¦s es pot desenvolupar. Principalment perqu¨¨ ve de s¨¨rie

Tant el coaching com la febre per crear negocis propis s¨®n dues bombolles laborals. I, com a tals, tard o d'hora rebentaran. Estudiar un ofici no implica que siguem v¨¤lids per exercir-lo competentment. El talent no es pot comprar. Nom¨¦s es pot desenvolupar. Principalment perqu¨¨ ve de s¨¨rie. No importa si les nostres intencions s¨®n molt bones o que ho desitgem molt: el pas del temps revela la veritat en forma de resultats emocionals i econ¨°mics. I aquests posen de manifest el grau de saviesa o ignor¨¤ncia des d'on prenem les nostres decisions.

Sigui com sigui, paraules com les que hem assenyalat anteriorment mostren una nova tend¨¨ncia social i laboral imparable. Per veure-la s'ha de llegir entre l¨ªnies. Estan indicant, d'una banda, que cada vegada m¨¦s persones estan arribant a una saturaci¨® de patiment. No en va, els ¨¦ssers humans tendim a sortir de la nostra zona de comoditat quan la nostra insatisfacci¨® ¨¦s m¨¦s forta que la nostra por al canvi.

Per saber-ne m¨¦s

NOVEL¡¤LA

'Un m¨®n feli?'
Aldous Huxley. En la l¨ªnia de novel¡¤les dist¨®piques com 1984, de George Orwell, i?Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, l'autor descriu una societat futurista en la qual es condiciona i narcotitza les
persones perqu¨¨ portin un estil de vida privat de llibertat i responsabilitat.

PEL¡¤L?CULA

'JFK'
Oliver Stone.
En aquesta pel¡¤l¨ªcula, Kevin Costner interpreta l'exfiscal del districte de Nova Orleans Jim Garrison, que en la seva recerca de la veritat examinar¨¤ qui va matar el president Kennedy, q¨¹estionant la versi¨® oficial sobre el seu assassinat.

Aix¨ª, una minoria emergent de la societat es troba immersa en una crisi existencial. I, m¨¦s enll¨¤ de la seva connotaci¨® negativa, es tracta d'un proc¨¦s d'autoconeixement i transformaci¨® que porta a q¨¹estionar-se la vella manera de concebre les coses i crea la situaci¨® per obrir-se a una nova forma de comprendre la vida. En aquest cas, a deixar de buscar la felicitat fora de nosaltres mateixos per comen?ar a conrear-la en el nostre interior.

D'altra banda, tamb¨¦ revelen que cada vegada m¨¦s professionals estan iniciant un proc¨¦s de reinvenci¨® laboral. A causa de l'escassetat de contractes indefinits ¨Cque van a menys¨C, les persones que treballen com a aut¨°noms o freelance no para de cr¨¦ixer. I veient que l'Estat no ¨¦s capa? de resoldre els seus propis problemes financers, cada vegada s¨®n m¨¦s els que decideixen fer-se c¨¤rrec de si mateixos laboralment i econ¨°micament, muntant-s'ho pel seu compte.

Canvi del model econ¨°mic. Canvi del model pol¨ªtic. Canvi del model empresarial. Canvi del model energ¨¨tic. Canvi del model educatiu¡­ Ens agradi o no, la transformaci¨® ha vingut per quedar-se. Per m¨¦s que ens resistim, el sistema est¨¤ immers en un proc¨¦s gegant¨ª de metamorfosi cultural. I les circumst¨¤ncies actuals s¨®n la cris¨¤lide que necessitem perqu¨¨ els ciutadans seguim creixent i madurant.

A causa de la globalitzaci¨® i les noves tecnologies, els canvis seran cada vegada m¨¦s nombrosos i es propiciaran cada vegada m¨¦s de pressa. Per aquest motiu, ¨¦s fonamental com cadasc¨² s'enfronta al que ¨¦s diferent i desconegut. De l'actitud que adoptem individualment davant del que ¨¦s nou en dependr¨¤ la direcci¨® en qu¨¨ evolucionem com a societat.

S'explica que un important catedr¨¤tic universitari va sentir parlar d'un savi que acabava d'arribar a la ciutat per impartir durant una temporada uns cursos d'autoconeixement. Amb el temps va comen?ar a cansar-se de sentir pertot arreu persones parlant de la novetat que suposaven els ensenyaments del sup¨°sit erudit. En considerar-se una persona ¡°esc¨¨ptica i de ment cient¨ªfica¡±, al¡¤legava que el desenvolupament personal no era m¨¦s que ¡°un reguitzell de bestieses per a gent desesperada i sense criteri¡±.

Finalment, fart de sentir el seu nom i mogut per la curiositat, el catedr¨¤tic va concertar una cita amb aquell savi. I una vegada al seu despatx, li va dir amb sup¨¨rbia: ¡°Et concedeixo deu minuts perqu¨¨ em facis un resum dels teus ensenyaments¡±. I el savi, amb tranquil¡¤litat, li va contestar: ¡°Permet-me que abans et convidi a una tassa de te¡±.

Seguidament, va comen?ar a omplir la tassa del catedr¨¤tic. I una vegada plena, va continuar servint-n'hi fins que el te va sobresortir de la tassa i es va vessar sobre la taula. Molest, l'erudit va comen?ar a proferir crits: ¡°Per¨° qu¨¨ fas, neci? ?s que no veus que la tassa est¨¤ plena i que no n'hi cap m¨¦s?¡±. Sense perdre les maneres, el savi li va respondre: ¡°?s clar que ho veig. I de la mateixa manera veig que la teva ment est¨¤ massa plena de prejudicis. Tret que la buidis una mica, no puc ensenyar-te res de nou¡±.

Davant de qualsevol idea que desafi? el nostre statu quo intel¡¤lectual, ¨¦s important no confondre l'arrog¨¤ncia amb l'escepticisme. Sobretot perqu¨¨ l'arrogant no acostuma a plantejar-se nous interrogants perqu¨¨ creu que t¨¦ totes les respostes, erigint-se com a portaveu de la veritat. Recon¨¨ixer que no sap, o que pot estar equivocat, ¨¦s massa dolor¨®s per al seu ego. Aix¨ª ¨¦s com es va tancant en una pres¨® intel¡¤lectual, constru?da a for?a de creences.

Per m¨¦s seguretat que aparenti, l'arrog¨¤ncia ¨¦s una fa?ana que sol amagar una profunda por al canvi. Aix¨ª, el presumptu¨®s fa tot el possible per no modificar la seva postura r¨ªgida i est¨¤tica davant la vida. Li costa ser autocr¨ªtic i q¨¹estionar-se a si mateix. Per aquest motiu, quan entra en contacte amb informaci¨® nova se sent molest i amena?at. Per aix¨° tendeix a ridiculitzar, demonitzar i fins i tot a oposar-se violentament cada vegada que sent idees diferents de les seves.

El quid de la q¨¹esti¨® ¨¦s que la petul¨¤ncia ¨¦s una actitud ineficient i insostenible que limita la capacitat de veure i comprendre les coses des d'una nova perspectiva. Des d'un punt de vista biol¨°gic ¨¦s antinatural, ja que ens impedeix evolucionar psicol¨°gicament com a ¨¦ssers humans. Per contra, la humilitat de recon¨¨ixer que no sabem i que estem disposats a aprendre ens permet desenvolupar un sa i constructiu escepticisme. ?s a dir, l'actitud d'explorar all¨° que es desconeix per expandir la comprensi¨® i l'enteniment.

Aix¨ª, ¨¦s essencial estar oberts al que ¨¦s nou, per¨° sense creure res del que ens diguin, del que vegem o llegim, incloent-hi, per descomptat, el contingut d'aquest article. ?s m¨¦s, hem d'analitzar, q¨¹estionar i contrastar detingudament tota la informaci¨® que arriba des de l'exterior. I, tant com sigui possible, verificar-la a trav¨¦s de la pr¨°pia experi¨¨ncia. Per adoptar una postura cr¨ªtica enfront de la realitat ¨¦s imprescindible comen?ar sent autocr¨ªtic, q¨¹estionant el nucli des d'on procedeix la nostra forma de pensar. L'obstacle m¨¦s gran per evolucionar com a ¨¦ssers humans i progressar com a societat ¨¦s aferrar-se al nostre actual sistema de creences. ?s hora de q¨¹estionar-nos la nostra manera de viure. Qui fa el primer pas?