La transformaci¨® del Mercat del Guinard¨®

L¡¯illa que ocupava el Mercat del Guinard¨® ha estat motiu d¡¯una transformaci¨® profunda que ha afectat diversos carrers. El projecte forma part d¡¯una reforma urban¨ªstica que ha suposat l¡¯obertura del carrer Teodor Llorente, des de la ronda del Guinard¨® fins al passeig Maragall. Aquesta obertura ha propiciat la construcci¨® de diferents edificis d¡¯habitatges b¨¤sicament agrupats als costats del nou tram de carrer. La part m¨¦s ambiciosa del projecte de reforma urban¨ªstica ¨¦s la construcci¨® d¡¯un edifici articulat d¡¯¨²s p¨²blic promogut per Regesa que reuneix diferents equipaments, i que s¡¯est¨¦n a un i altre costat de la torre que formava part de l¡¯antic mercat, que en bona part ha desaparegut.

El nou edifici ¨¦s el que anomenem habitualment un edifici articulat, i t¨¦ una forma que recula vagament en ziga-zaga i ajuda a dues coses b¨¤siques: una ¨¦s a donar forma a l¡¯espai p¨²blic dels voltants del mercat formant eixamplaments que formalitzen espais oberts que actuen com a vest¨ªbuls a cel obert de l¡¯edifici; i l¡¯altra, a facilitar la uni¨® de les diferents parts del programa funcional sense que perdin unitat en elles mateixes. L¡¯edifici ¨¦s la suma de la torre de la porta de l¡¯antic mercat ¡ªque cont¨¦ oficines de l¡¯Institut Municipal de Mercats de Barcelona¡ª, una nova ¨¤rea de parades, un supermercat, una resid¨¨ncia per a gent gran, un CAP, un casal de joves i un pati interior d¡¯illa enjardinat, a m¨¦s d¡¯un aparcament subterrani de dimensions considerables. Tots aquests usos es troben en els diferents nivells de l¡¯edifici, tot i formar parts de distintes altures; per exemple, la del carrer de l¡¯Oblit t¨¦ planta baixa i dues plantes, i el cos del CAP davant del carrer Teodor Llorente, planta baixa i quatre plantes. El m¨¦s interessant ¨¦s que aquests canvis s¨®n subtils i ens hi hem de fixar b¨¦ per veure¡¯ls.

Aquesta reuni¨® en un sol edifici de diferents usos p¨²blics va ser assajada amb ¨¨xit ja fa uns anys a l¡¯edifici d¡¯equipaments p¨²blics de Fort Pienc, al carrer Sardenya. Aquest sembla ser una versi¨® d¡¯aquell, amb el qual guarda alguna relaci¨®, no sols per la barreja d¡¯usos, sin¨® per la forma en planta, que fuig d¡¯un volum monol¨ªtic i ajuda a donar-li entitat en obrir un espai lliure propi a l¡¯edifici, i tamb¨¦, en certa mesura, pel color blanc dominant. Aquest color distingeix clarament aquest edifici dels altres d¡¯habitatges del voltant, massa comercials. Ara tan sols cal esperar que la nova escola bressol que falta en un dels extrems s¨¤piga mantenir aquest color dominant i no espatlli el conjunt per voler-se diferenciar.

Tot el conjunt t¨¦

L¡¯edifici t¨¦ en la recuperada entrada del vell mercat el seu element m¨¦s singular; aquesta torre forma un element d¡¯aire cast¨ªs propi d¡¯una arquitectura que veia en la interpretaci¨® de l¡¯arquitectura popular un element inspirador. Va cr¨¦ixer en poblats de colonitzaci¨® i altres obres semblants, per¨° en aquest cas, barrejava aquest aspecte cast¨ªs amb un interior de nau constru?da amb arcs de formig¨® de gran llum. Ara la nau ha desaparegut i els arcs tamb¨¦, i queda nom¨¦s aquesta porta que almenys mant¨¦ el car¨¤cter aixamfranat de la cru?lla del passatge Ll¨ªvia amb el carrer de l¡¯Oblit. La torre, a m¨¦s, replica en certa mesura la de la parr¨°quia propera. De la torre el menys encertat s¨®n les lletres estucades amb textures i colors diferents sobre la fa?ana amb la paraula Mercat; crec que eren innecess¨¤ries i resulten massa gr¨¤fiques.

Una de les caracter¨ªstiques m¨¦s importants del que ens ocupa ¨¦s la combinaci¨® de les fa?anes blanques estucades i el ma¨® vitrificat negre que ajuda a formar el s¨°col i alguna de les torres i els cossos que allotgen les escales, generalment als extrems. La inclusi¨® de gelosies formades per llistons de fusta de color natural, que formen paraments semblants a reixes, atorguen a la planta baixa una qualitat c¨ªvica remarcable, aportant escala i naturalitat, i ajuden a establir una connexi¨® emp¨¤tica amb l¡¯edifici.

Tot el conjunt t¨¦ alguna cosa que el fa m¨¦s un encert que una equivocaci¨®, i probablement aquesta t¨¦ a veure amb la grand¨¤ria de les obertures i d¡¯alguns elements, com ara galeries i balcons, que ajuden a donar una escala m¨¦s pr¨°xima a un edifici d¡¯habitatges que a un d¡¯equipaments. Especialment el balc¨® que forma una marquesina sobre un dels accessos al Mercat des de la nova placeta del passatge Ll¨ªvia, ajuda a fer d¡¯aquest lloc alguna cosa que sembla natural en el seu context.

?