Tocant el cel

James Taylor va tornar al Festival del Mil¡¤lenni (on ja va triomfar amb magnific¨¨ncia fa un parell d'anys) per signar en un Liceu ple a vessar un dels millors concerts que s'han vist per aqu¨ª en molt temps. Senzillament sensacional. I, a m¨¦s, ofert sense el m¨ªnim amaniment prefabricat, simplement un grapat de bones can?ons servides sense estrid¨¨ncies, sense paranys ni focs artificials en un escenari buit, per un grup de m¨²sics d'altura secundant una d'aquestes personalitats que comuniquen amb la seva sola pres¨¨ncia i enamoren per la seva proximitat i la seva naturalitat. Simple, directe i tremendament efectiu.

Un James Taylor que per completar aquesta proximitat que ja desprenen les seves interpretacions es va passar els vint minuts de la mitja part assegut entre el p¨²blic de la platea signant aut¨°grafs i fent-se fotos amb tothom que va voler acostar-se.

Vestit en tons grisos, gorra fins a les celles, p¨¨ls grisos a la barbeta, guitarra ac¨²stica entre les mans, ampolleta d'aigua i tamboret, va comen?ar com qui diu pel principi mateix recordant la can?¨® que va cantar per a Paul McCartney i George Harrison el 1968 i li va valer el seu primer contracte discogr¨¤fic amb Apple. Something in the way she moves va sonar amb una actualitat espatarrant i va semblar natural que segu¨ªs una can?¨® del seu ¨²ltim disc, gaireb¨¦ mig segle les separava, ni es va notar.

En realitat tot el concert va ser un anar i venir per la carrera de Taylor realitzat sense el m¨ªnim sobresalt. Fins i tot va tornar altra vegada als seus inicis per recuperar la inoblidable Carolina in my mind en una versi¨® t¨°rrida secundat per un trio vocal de gran envergadura. Si el trio vocal era bo, els altres quatre m¨²sics fregaven l'ideal, Taylor els va presentar com la millor banda del m¨®n, amb una llegenda com Steve Gadd marcant el ritme, Larry Goldings en pla mestre amb els teclats i l'acordi¨®, el baix segur de Jimmy Johnson i la punyent guitarra de Michael Landau estremint en cada tema.

Taylor va tocar en un tema la guitarra el¨¨ctrica (i es va defensar bastant b¨¦), va tocar l'harm¨°nica, es va passejar de la balada gaireb¨¦ country al rhythm and blues amb tocs de gospel, va versionar Buddy Holly (Everyday) i fins i tot es va deixar anar amb algun exc¨¦s rocker. Pr¨¤cticament tots els temes van ser rebuts amb aplaudiments en ser reconeguts i el p¨²blic fins i tot li va cantar happy birthday amb dos dies de retard. Shed a little light, en mem¨°ria de Martin Luther King, va posar tot el personal dempeus, que aix¨ª va seguir cantant How sweet it is i, al final, el Liceu es va ensorrar amb una versi¨® tan senzilla com a emotiva de You've got a friend amb una breu improvisaci¨® barcelonina inclosa.

Gaireb¨¦ dues hores i mitja tocant el cel.